Poble
A Guarda és una vila marinera d'uns 10.000 habitants a l'extrem sud-oest de Pontevedra, on el riu Miño desemboca a l'Atlàntic i fa frontera amb Portugal. La corona el mont de Santa Trega, de 314 metres, amb vistes sobre la desembocadura i les muntanyes gallegues i portugueses, i amb un dels castros galaicoromans més ben conservats de Galícia, fins al cim del qual puja a l'estiu la Festa do Monte, celebrada des de 1913. Les primeres restes humanes de la zona, trobades a les terrasses de la vall del Miño, es remunten al Mesolític, cap al 10.000 aC. El municipi combina platges fluvials i marines, com O Muiño i A Lamiña, d'aigües mixtes segons la marea, amb un clima oceànic temperat i plujós, propici per a esports com el kitesurf.
Natura
Poblat emmurallat amb portes al nord i al sud descobert el 1913 en obrir una pista forestal i excavat per Ignacio Calvo entre 1914 i 1923; el seu moment de màxima esplendor se situa entre els segles I abans i I després de Crist. És el més emblemàtic i visitat dels castres gallecs, declarat Monument Històric Artístic Nacional el 1931 i avui bé d'interès cultural. En diverses de les pedres del mont es conserven petròglifs gravats dos mil anys abans que es poblés el castro. Segons la tesi d'Antonio de la Peña Santos, director de les últimes campanyes d'excavació als anys vuitanta, després de l'abandonament progressiu que va seguir el seu esplendor hi podrien haver hagut reocupacions esporàdiques i temporals ja en època tardoromana.
Monument
Creat per la Sociedad Pro-Monte el 1917 en un local de la vila i traslladat el 1953 a l'edifici del cim, exposa els materials del castro juntament amb peces paleolítiques, neolítiques i de l'edat del bronze trobades a l'entorn.
Monument
El convent de San Bieito da Guarda es va construir entre 1558 i 1561 com a Mosteiro da Transfiguración do Señor, per iniciativa de quatre germans besnéts de Pedro Madruga: Álvaro, García, Isabel i María Ozores de Sotomayor. La carta fundacional es va signar el 1561 i la inauguració, presidida pel bisbe de Tui, va tenir lloc sis anys després, el 5 d'agost de 1567. Al segle XVIII l'edifici va patir una reforma important, de la qual daten el retaule senzill de l'església i la portalada barroca de la porta nord. La comunitat de monges benedictines va ocupar el convent durant 417 anys, fins al seu tancament el 1984; des de 1990 les instal·lacions acullen un hotel i restaurant. La seva església presideix una de les places del nucli antic d'A Guarda.
Monument
Torrassa d'origen medieval reconstruïda en part durant el segle XVI, resta de les antigues defenses de la vila; avui treu el cap entre les cases de pedra del centre històric amb la seva esfera de rellotge sobre la teulada.
Natura
Zona d'especial protecció per a les aus a la desembocadura del riu, amb joncars, prats humits i bancs de sorra; acull a l'hivern corbs marins, limícoles i àguila pescadora, i és un dels aiguamolls més grans del nord-oest.
Natura
El mont de Santa Trega, de 341 metres, s'alça a l'extrem més suroccidental de Galícia, al concello d'A Guarda, dominant la desembocadura del riu Minho; els seus forts pendents i el domini visual de l'entorn el van convertir en un lloc estratègic habitat des de molt abans del castro de Santa Trega, com testimonien petròglifs de més de 2.000 anys trobats als seus vessants. Al cim hi ha l'ermita de Santa Trega, al costat de la porta de la qual hi ha una llosa de pedra amb marques de picapedrer, col·locada amb motiu del festival de 1979 en honor als poveiros de Póvoa de Varzim (Portugal), que reprodueix l'antiga porta de fusta de l'ermita. Des de les seves vistes de tres-cents seixanta graus s'abasten el Minho i les costes gallega i portuguesa, i als seus vessants se succeeixen un viacrucis i diversos miradors.
Natura
Sorral obert a l'Atlàntic al nord del concello, unit a les cales d'O Fedorento i O Carreiro per un camí litoral de poc més de cinc quilòmetres que arrenca a la platja d'O Muíño, a Camposancos.
Monument
Obert el 2009 en una rèplica de l'antiga atalaia des de la qual s'albiraven els bancs de pesca, reuneix més de divuit mil petxines arribades de tot el món juntament amb ormeigs i memòria de la flota local.
Activitat
La Festa do Monte de Santa Trega se celebra el segon cap de setmana d'agost al mont de Santa Trega, a A Guarda, i està declarada festa d'interès turístic de Galícia des de 2009. Té el seu origen en les treboadas, grups de bombos i tambors que recorrien les parròquies del Baixo Minho cada 15 d'agost i acabaven amb una trobada al cim del mont; la celebració actual va arrencar el 1913, de la mà de la Sociedade Pro-Monte de Santa Trega, fundada un any abans. Dura set dies, amb revetlles entre setmana, però el moment central és el diumenge, l'anomenat Domingo do Monte: famílies i bandes mariñeiras pugen fins a l'ermita i el castro per menjar juntes i jurar amb vi que tornaran l'any següent.
Activitat
Celebrada a començaments de juliol al port, reuneix des de fa més de tres dècades els restaurants de la vila al voltant de la llagosta, els peus de cabra i el receptari mariner; està declarada d'interès turístic de Galícia.
Monument
Fortalesa abaluardada del segle XVII construïda per vigilar la desembocadura del Miño davant de Portugal; va ser presa per les tropes portugueses el 1665, durant la Guerra de Restauració.
Natura
Sorral de la costa atlàntica d'A Guarda, al nord del port, situat a la franja de platges del concello juntament amb Fedorento, Carreiro i O Codesal; queda a recer del massís del mont de Santa Trega.
Natura
Elevació de 350 metres al nord del terme d'A Guarda, lleugerament més alta que el mateix mont de Santa Trega; des del seu cim s'abasta la desembocadura del Miño i la costa portuguesa de Caminha.
Natura
Poblat fortificat del terme d'A Guarda que, juntament amb el castro da Bandeira, demostra que el de Santa Trega no va ser l'únic assentament castrenc del municipi, sinó la peça major d'una xarxa de poblats.
Activitat
Variant litoral del Camino de Santiago que, procedent de Portugal, creua el río Miño en vaixell des de Caminha i entra a Galícia per A Guarda; des del port guardès continua cap al nord vorejant el front atlàntic de la costa de Pontevedra en direcció a Oia. Els caminants gallecs la coneixen com a Camiño Monacal, en referència al monestir d'Oia, per les immediacions del qual discorre. És una de les variants menys transitades del conjunt de rutes conegudes com a Camiño Portugués, que en la seva branca principal entra a Galícia per Tui i que en els últims anys ha crescut amb força: dels 35.494 pelegrins registrats el 2014 es va passar a més de 52.000 el 2016, cosa que la va convertir en la segona ruta jacobea en nombre de pelegrins després del Camino Francés.
Fita
En plena Guerra de Restauració portuguesa les tropes luses van assaltar i ocupar el 1665 la fortalesa de Santa Cruz, aixecada poques dècades abans per controlar la boca del Miño des de la riba gallega.
Gastronomia
Llotja del port guardès on se subhasta el peix i el marisc de la flota de baixura, amb la llagosta com a peça més cotitzada; d'ella s'abasteixen les cuines que sostenen la fama marinera del concello.