Poble
Ribadavia és la capital de la comarca del Ribeiro, a la província d'Ourense, situada a la vora del riu Avia, que li dona nom, prop de la seva desembocadura al Miño. Entre 1065 i 1071 va ser capital del Regne de Galícia sota el rei Garcia, gràcies al seu poder eclesiàstic i a la comercialització del vi del Ribeiro; al segle XII, monestirs com els de San Clodio, Santa María de Melón i Osera van impulsar la seva expansió econòmica lligada a aquest mateix vi, mentre prosperava al voltant de la Porta Nova una activa comunitat jueva dedicada a la seva exportació cap al nord d'Europa. Amb uns 5.000 habitants, és avui conjunt historicoartístic pel seu barri jueu medieval i el castell dels Sarmiento, i cada agost reviu el seu passat a la Festa da Istoria.
Curiositat
Jueria que s'estenia de la plaça major a la muralla i que va florir des del segle XI fins a l'expulsió del 1492; el seu carrer principal, avui Merelles Caula, es va dir Rúa da Praza Vella, i a la plaça de la Madalena se situa l'antiga sinagoga.
Monument
Fortificació aixecada a la segona meitat del segle XV sobre un promontori vora el riu Avia, des del qual domina el nucli vell; va ser residència dels comtes de Ribadavia de la casa Sarmiento fins al segle XVII. Del seu recinte es conserven llenços de muralla, torres i el pati d'armes, avui oberts com a jardí arqueològic i usats com a auditori a l'aire lliure.
Monument
Temple conventual construït entre els segles XIII i XIV, considerat un dels millors exemples del gòtic mendicant gallec; entre la seva decoració escultòrica destaquen els relleus d'àngels tocant la gaita.
Monument
Antiga col·legiata i església principal de la vila, bon exemple del romànic tardà de començaments del segle XIII; s'alça dins del conjunt historicoartístic declarat el 17 d'octubre de 1947, un dels més ben conservats de Galícia.
Monument
Església amb origen als segles XII i XIII, quan era la parròquia de San Xes situada dins del castell; l'edifici actual és del segle XVIII i presideix la plaça que va ser cor de la jueria, on se situa l'antiga sinagoga.
Monument
La capella de San Xes de Francelos s'aixeca al nucli de la parròquia de Francelos, municipi de Ribadavia, sobre les restes d'un monestir medieval avui desaparegut que alguns autors situen ja al segle IX; el seu valor rau en el fet que les reconstruccions van aprofitar elements decoratius prerromànics de les edificacions anteriors, vestigis d'un estil poc conservat a Galícia. La primera notícia del lloc data del 986, i el 993 un document del Tombo de Celanova ja esmenta el monestir de Francellos; la primera citació a la capella és un fur de 1424. D'una sola nau i planta rectangular, fa 8,6 per 5,75 metres, amb teulada de fusta a dues vessants i murs de maçoneria amb carreus treballats entre els elements prerromànics. L'advocació original a Santa María Magdalena va canviar amb el temps per la de San Xes. Va ser declarada monument nacional el 1951.
Monument
Creat el 1969 i allotjat al pazo de Baamonde, conegut com a Casa da Fundación, reuneix eines i utillatge de la cultura del vi juntament amb un extens arxiu fotogràfic i audiovisual sobre la vida quotidiana del Ribeiro.
Activitat
Celebració d'origen documentat al segle XVII, perduda el 1868 i recuperada el 1989, que converteix la vila en una ciutat medieval amb moneda pròpia, el maravedí; va ser declarada festa d'interès turístic nacional el 1997.
Curiositat
Denominació d'origen més antiga de Galícia, reconeguda el 1932, que empara unes 2.646 hectàrees de vinya a les valls dels rius Arnoia, Avia i Minho, al voltant de Ribadavia (Ourense), amb varietats com la treixadura, la torrontés, la godello, la loureira i la caíño, i el rar tostado, elaborat amb raïm passificat. El vi del Ribeiro ja el mencionava el grec Estrabó al segle II a. C. i s'exportava a Roma; a l'edat mitjana, els monjos dels monestirs de San Clodio i Oseira van centralitzar i definir el conreu, i entre els segles XIV i XV s'exportava àmpliament a França, Portugal, Anglaterra i Itàlia pel riu Minho. A finals del segle XIX, les plagues del mildiu i la fil·loxera van obligar a substituir bona part de les varietats autòctones per altres de més resistents.
Activitat
La Mostra Internacional de Teatro de Ribadavia va néixer el 1984 impulsada per la Consellería de Cultura de la Xunta de Galicia, com a continuació de les Mostras de Teatro Abrente de Ribadavia celebrades entre 1973 i 1981, i està considerada un dels festivals de teatre més importants de Galícia. Se celebra cada juliol en diversos espais de la localitat, entre ells el recinte del castell dels Sarmiento, condicionat com a auditori, la Igrexa da Madalena, la Casa da Cultura i els carrers del nucli històric; la va dirigir en el seu moment Rubén García Fernández i avui l'encapçala Roberto Pascual. Ha rebut el Premio da Cultura Galega en Artes Escénicas el 2013, el Premio Bianual de la FEGATEA el 2014 i el Premio da AELG el 2009.
Curiositat
Traçat de carrerons estrets entorn de la Porta Nova on va prosperar una de les comunitats jueves més importants de Galícia, dedicada al comerç i a l'artesania. La seva memòria vertebra avui bona part de la identitat de la vila.
Activitat
La Festa da Istoria se celebra l'últim cap de setmana d'agost a Ribadavia i reuneix cada any unes 75.000 persones; el 1997 va ser declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (distinció turística oficial espanyola). Documentada ja al segle XVIII, va deixar de celebrar-se després de la Revolució de 1868 i va ser recuperada el 1989 per l'escola-taller San Andrés juntament amb l'estudiós local José Ramón Estévez, tasca que va continuar després una coordinadora veïnal. La jornada comença amb un pregó llegit per un veí il·lustre i una desfilada de milers de persones vestides d'època; inclou un banc on es canvia moneda de curs legal per maravedisos, la moneda de la festa, uns escacs vivents amb nens com a peces, espectacles de falconeria, balls medievals i torneigs, i conclou amb un sopar medieval al qual només s'accedeix vestit d'època.
Fita
Entre 1065 i 1071 la vila va ser cort de Garcia II, el fill de Ferran I que va rebre Galícia i Portugal en el repartiment del regne. Aquell breu regnat va deixar a Ribadavia el títol d'antiga capital del Regne de Galícia.
Gastronomia
Des de Ribadavia s'embarcaven pel Miño els caldos del Ribeiro, que entre els segles XIV i XVII van arribar a França, Portugal, Anglaterra, Itàlia i Flandes; hi ha constància que el 1592 es van embarcar al port de Ferrol 127 pipes de ribeiro que van costar 190 rals. La denominació d'origen s'estén per les valls dels rius Arnoia, Avia i Miño, unes 2.767 hectàrees, i es recolza avui en varietats blanques com la treixadura, el torrontés, el godello o l'albariño i en negres com el caíño, el sousón o el brancellao, varietats autòctones juntament amb altres d'introduïdes després de la fil·loxera de la dècada de 1890.