Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Baltar

Què veure i què fer a Baltar (Limia, Ourense): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 3 Natura · 2 Curiositats

A quina distància del centre de Baltar és cada lloc

Església de Santa María de Texós 1,6 km

Pobles a prop de Baltar

Què veure a Os Blancos 6,1 km · 4 llocs
Què veure a Trasmiras 12 km · 4 llocs
Què veure a Cualedro 12 km · 8 llocs
Què veure a Xinzo de Limia 13 km · 10 llocs
Què veure a Porqueira 13 km · 6 llocs
Què veure a Calvos de Randín 14 km · 7 llocs
Què veure a Vilar de Santos 16 km · 7 llocs
Què veure a Rairiz de Veiga 18 km · 7 llocs

Espanya › Galícia › Ourense › Limia › Baltar

Què veure i què fer a Baltar

Baltar
Poble
Baltar és un concello d'uns 850 habitants de la comarca d'A Limia (Ourense), a 823 metres d'altitud, amb la Serra do Larouco marcant, cap al sud, la frontera amb Portugal. El seu nom prové del genitiu llatí Baltarii, d'origen germànic. El lloc d'As Maus va formar part, fins al 1868, del singular Couto Mixto; aquell any, amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa de 1864, es va integrar a Baltar, tot i que els veïns de Rubiás i Santiago van preferir passar al concello de Calvos de Randín. Regat pels rius Faramontaos i Salas, la seva economia s'ha basat tradicionalment en l'agricultura d'autoconsum, amb conreus de patata, sègol i blat de moro, i en la cria de porcs, vaques i ovelles.
Església de Santa María de Texós
Monument
En aquesta parròquia es conserven vora el temple un dels forns comunals més antics del municipi, un cruceiro i un peto de ánimas; Baltar reuneix set parròquies entre els monts de Montecelo i Boullosa, a la raia amb Portugal.
Couto Mixto de Meaus
Curiositat
Meaus, avui As Maus, va ser un dels tres llogarets -juntament amb Santiago, capital del territori, i Rubiás- que formaven el Couto Mixto, un microestat independent a la serra do Larouco, entre Galícia i Portugal, amb 26,9 km² i una població que no superava els mil habitants cap al 1862-1864. Es desconeix l'origen d'aquesta institució, vinculada des de la Baixa Edat Mitjana al castell d'A Picoña i després a la casa de Bragança; els seus veïns gaudien d'asil per a fugitius de la justícia espanyola o portuguesa, exempció de donar soldats i d'impostos, llibertat de comerç i de cultius, i possibilitat de triar nacionalitat, a més de, des del segle XII, triar el seu propi jutge cada tres hiverns. Considerada anòmala i propícia al contraban, va quedar sota sobirania espanyola amb el Tractat de Lisboa de 1868.
Serra de Larouco en Baltar
Natura
Serralada que tanca el concello pel sud i supera els 1.300 metres d'altitud, formant la frontera natural amb Portugal; als seus peus discorren els rius Salas i Faramontaos, tots dos afluents del Limia. La serra, d'orientació nord-est - sud-oest, separa A Limia de Portugal i es prolonga cap al nord fins a enllaçar amb la serra de San Mamede, entre les depressions d'A Limia i Monterrei. De cims suaus que guanyen alçada cap al sud, està formada per granit i algunes roques metamòrfiques, coberta en bona part per matollar i repoblacions de pi, tot i que conserva zones de bosc de roure carballo, entre les quals destaca el bosc d'A Rousía, a Baltar. El seu punt més alt és el Coto Farelo, amb 1.398 metres sobre el nivell del mar.
Riu Salas al seu pas per Baltar
Natura
Un dels dos afluents del Limia que reguen el municipi, juntament amb el Faramontaos; entre tots dos llits es conserven les ruïnes de Saler, un antic assentament en un territori marcat per la vella frontera del Couto Mixto.
Les serres de la ratlla a Baltar
Natura
El concello es tanca pel sud amb cordals granítics que fan de frontera amb Portugal, coberts de roureda i de repoblacions de coníferes. Gairebé noranta-quatre quilòmetres quadrats de muntanya alta i llogarets dispersos.
El sivo de Baltar
Curiositat
Peça de lli pròpia d'aquestes terres de la ratlla, teixida a les cases del concello i avui gairebé desapareguda. Sobreviu com a senyal d'identitat tèxtil al costat dels forns comunals, un d'ells a la parròquia de Tixós.