Poble
San Cristovo de Cea és un municipi de la província d'Ourense, a la comarca de Carballiño, travessat per la Vía da Prata i pel riu Barbantiño, afluent del Miño; la seva capital, Cea, s'alça a 525 m entre una serra al nord, amb la Serra da Martiña com a punt més alt, i una penellanura al sud. Fins a la reforma del nomenclàtor de 1916 es va dir simplement Cea. A la seva parròquia d'Osera, el Cister va fundar el 1137 el monestir d'Oseira. Amb uns 1.960 habitants repartits en tretze parròquies, és cèlebre pel seu pa de Cea, emparat per una indicació geogràfica protegida, que surt de més de quaranta forns tradicionals i que la Festa d'Exaltació del Pa de Cea celebra el primer diumenge de juliol.
Monument
Fundat el 1137 i adscrit al Cister el 1141 per influència de sant Bernat de Claravall, que hi va enviar un grup de monjos francesos, va ser el primer monestir cistercenc de Galícia. Situat en una vall elevada de la serra de Martiñá, a 34 quilòmetres d'Ourense, pren el nom del riu Ursaria, l'antiga denominació de terra d'óssos que figura al seu escut d'armes. El seu abat ostentava el títol de comte de Cea, i la magnitud del conjunt, amb una gran església abacial construïda a finals del segle XII i diversos claustres, li va valer el sobrenom d'Escorial de Galícia. Entre els seus abats van destacar Lorenzo, únic espanyol a dirigir l'abadia de Claravall, i Fernando Pérez, degà de Santiago i canceller major del regne amb Alfons IX. Allà també hi va professar sant Famiano, el primer cistercenc canonitzat.
Monument
Aixecada a finals del segle XV al monestir cistercenc d'Oseira, és una sala quadrada sostinguda per quatre columnes de fust retorçat i estriat, sense capitells, els nervis de la qual s'obren a la volta com un palmerar de pedra i rematen en florons llaurats a les claus; coneguda com a sala de les Palmeres, és la peça més celebrada del cenobi.
Curiositat
Pa elaborat en forns de San Cristovo de Cea emparats per la Indicación Xeográfica Protexida (Indicació Geogràfica Protegida), reconeguda el 2004 i inscrita el 2005, que el 2020 certificava una producció de més de 423.000 quilos en quinze forns. Es fa amb farina de blat del país, aigua, sal i massa mare: pastat manual d'almenys una hora, repòs, divisió en peces d'1,5 o 0,75 quilos i cocció lenta d'almenys dues hores en forn de llenya, amb un tall transversal previ que dona lloc a la seva característica greña única. Té crosta gruixuda i cruixent, de color daurat a castany fosc, i molla esponjosa i densa, de sabor intens a blat, que es manté tendra diversos dies. Des de 1991 se celebra cada primer diumenge de juliol la Fiesta de Exaltación del Pan de Cea al Campo da Saleta.
Activitat
La festa do pan de Cea se celebra el primer diumenge de juliol a San Cristovo de Cea des de 1991, en honor de l'ofici de forner que sosté bona part de l'economia local, i està declarada Festa de Interese Turístico de Galicia (una distinció turística oficial atorgada pel govern gallec). La seva celebració ha impulsat la recuperació dels forns tradicionals de llenya del municipi i la construcció d'altres de nous, que continuen treballant la resta de l'any; el concello va dedicar a més un monument als forners com a reconeixement a aquest ofici.
Natura
Amb 1.039 metres és la major altura del concello, al sector nord-oriental que pertany al sistema de la Serra do Faro i on també s'alça l'Alledo, de 1.011; d'allà baixen els rius Mirela, Oseira i Barbantiños.
Activitat
Se celebra els dies 6 i 22 de cada mes i continua sent la principal cita comercial i ramadera d'un concello de tretze parròquies que va passar de 3.198 veïns el 2001 a menys de dos mil el 2024, amb més del quaranta per cent de la població per damunt dels seixanta-cinc anys.
Natura
Amb 1.039 metres és l'altura més gran del concello i un dels sostres de la Serra do Faro, la divisòria que separa les conques del Miño i de l'Ulla. A escassa distància s'alça el pic Alledo, de 1.011 metres.
Fita
La comunitat benedictina establerta a la vall d'Oseira, a l'actual concello de San Cristovo de Cea (Ourense), va quedar constituïda el 1137 i quatre anys després, el 1141, es va incorporar a l'orde del Cister amb l'arribada d'una colònia de monjos francesos enviats per sant Bernat. Per les seves grans dimensions se la coneix com «l'Escorial de Galícia», i la seva església abacial, aixecada entre 1200 i 1239, està considerada una de les obres cabdals de l'art cistercenc a la Península. Un incendi el 1552 va destruir bona part de la fàbrica romànica i ogival original, i la desamortització de Mendizábal va obligar els monjos a abandonar-lo el 1835, deixant-lo exposat al saqueig; no van tornar fins al 1929, aquesta vegada com a comunitat trapenca. Avui manté hostatgeria i elabora pastes, xocolates i licors.
Gastronomia
El pan de Cea és una fogassa de farina de blat del país, aigua, sal i massa mare, pastada en diverses fases i cuita a foc lent en forns de llenya de San Cristovo de Cea, on la tradició forneira està documentada des del segle XIII. Es caracteritza per una única incisió transversal, la fenda, i per pertànyer a la família dels pans del país: crosta gruixuda, molla densa i esponjosa i capacitat de mantenir-se tendre diversos dies, davant dels pans candeals de la resta d'Espanya. S'elabora en dos formats, la poia i el molete, la meitat de pes. Reconegut el 2004 i inscrit com a Indicació Geogràfica Protegida el 2005, va ser el primer concedit a un pa a Europa, i des de 1991 se celebra en el seu honor, el primer diumenge de juliol, la Fiesta de Exaltación del Pan de Cea.
Activitat
Jornada dedicada al pa emparat per la indicació geogràfica protegida, amb forns oberts i pastat a la vista a la vila que l'elabora des del segle XIII, quan el gra es molia per al monestir d'Oseira. La festa se celebra des de 1991 per promoure aquest pa artesà, està declarada Festa de Interés Turístico de Galicia i ha aconseguit que es recuperin els forns tradicionals del concello, a més que se'n construeixin de nous.