Poble
O Carballiño, oficialment Carballino, és la segona vila més poblada de la província d'Ourense, amb prop de 14.000 habitants (14.249, INE 2025), nascuda a mitjan segle XVIII entorn d'un mercat. Pertany a la comarca de Carballino, limitada per la serra do Faro i la vall del riu Arenteiro, afluent de l'Avia, i la seva proximitat a Ourense la converteix en ciutat dormitori de la capital. La corona el temple de la Vera Cruz, obra pòstuma en granit d'Antonio Palacios (1943-1957); al centre s'alça l'església de San Cipriano o Igrexa Vella, i a la plaça Major hi ha un monument a la pulpeira. La seva Festa do Polbo, Fiesta de Interés Turístico Nacional (la distinció oficial espanyola per a festes d'interès turístic), se celebra el segon diumenge d'agost des de 1964, i les seves cañas, farcides de crema pastissera, són unes postres típiques locals.
Monument
Obra major d'Antonio Palacios a Ourense: en va col·locar la primera pedra el 26 de juny de 1943 i es va obrir al culte el 17 de setembre de 1952, encara sense la torre, rematada cinc anys després, el 1957, amb 52 metres d'alçada. Tot ell es va aixecar amb granit i pissarra de la comarca.
Monument
Cenobi medieval de la parròquia de Lobás, una de les setze en què es divideix el concello; la seva fàbrica antiga va quedar eclipsada en l'imaginari local per la mola moderna de la Veracruz que Palacios va aixecar a la vila.
Natura
El riu Arenteiro neix a la Peña de Francia, a 840 metres d'altitud, i rep pel seu marge esquerre les aigües del riu Oseira abans de travessar la vila d'O Carballiño; després de 33 quilòmetres de recorregut en direcció nord-est-sud-oest, desemboca al riu Avia, a la parròquia de Pazos de Arenteiro, que alhora és afluent del Miño. Segons el filòleg Edelmiro Bascuas, el seu nom prové del llatí Argentarium, en al·lusió a la plata trobada al curs del riu. Dona nom a més al Club Deportivo Arenteiro, l'equip de futbol de la vila, que va ascendir a Primera Federación el 2023.
Natura
Amb 908 metres és la major alçada del concello, al cordal de la Serra da Madanela i just al punt on conflueixen els termes d'O Carballiño, O Irixo i Piñor, entre les conques de l'Arenteiro i de l'Avia. A prop s'alcen el Pico da Peniza i la Pena Cobertoira.
Activitat
Se celebra el segon diumenge d'agost al parc municipal d'O Carballiño, on les pulpeiras couen desenes de milers de quilos de cefalòpode; tot i que la vila queda lluny del mar, el consum de pop es remunta a antic, amb pop sec arribat per l'intercanvi comercial amb les comarques costaneres de Galícia. El treball de les pulpeiras del Carballiño és reconegut a tota Galícia, fins al punt que el 2014 la Real Academia Galega va ratificar com a forma normativa «polbo» enfront de «pulpo», tot i que el mateix ajuntament manté al seu web la denominació de Festa do Pulpo. Va ser declarada d'interès turístic nacional el 2012 i d'interès turístic internacional el 2022.
Activitat
Conegudes com a Xociviga, se celebren a O Carballiño i figuren entre les cites audiovisuals més veteranes del país; conviuen al calendari local amb les festes patronals de San Cibrao, al setembre.
Activitat
Font sulfurada sòdica a dos quilòmetres de la vila, amb edifici balneari de 1842 i aigües declarades d'utilitat pública el 1929. La seva fama contra les bronquitis li va valer el sobrenom de Panticosa gallega. El lloc, conegut com As Caldas, pertany a la parròquia de Partovia, al concello de O Carballiño, i al costat del balneari s'aixeca també la capela da Virxe de Fátima.
Fita
Els monjos d'Oseira van obtenir el 1162 el senyoriu de les caldes de Partovia a canvi de terres que posseïen a Toro, a Zamora. Sota el monestir va quedar l'aprofitament d'aquelles aigües tota l'edat mitjana.
Activitat
Va néixer el 1964 d'un dinar popular al parc municipal i avui reuneix més de 100.000 comensals al voltant del pulpo á feira, preparat segons una tradició que es remunta al segle XVII, quan el priorat d'Oseira rebia pop de la parròquia costanera de Marín i les famílies de la veïna Santa María de Arcos es van especialitzar en la seva elaboració. Va ser declarada d'interès turístic nacional el 2012 i d'interès turístic internacional el 2022. La festa arrenca dies abans amb la Ruta de las Tapas i culmina el segon diumenge d'agost al Parque Municipal, amb pulpeiras, música tradicional i una revetlla final a la Plaza Mayor; des dels anys vuitanta, cada edició rendeix homenatge a una comunitat gallega diferent, i no hi falta l'intent d'elaborar la tapa de pop més gran del món.