Poble
Vilalba és la capital de la Terra Chá i el segon concello més extens de Galícia, amb 379 quilòmetres quadrats i uns 13.800 habitants; és una vila de vida tranquil·la que conserva del castell dels Andrade la torre de l'homenatge octogonal, avui convertida en parador, al costat de l'església de Santa María, neoclàssica, al centre de la vila medieval. A la confluència de la Rúa da Pravia amb la Rúa de Galicia creix la Pravia, un auró blanc d'origen possiblement mitològic que es considera el símbol del poble. Les primeres referències a Vilalba daten del segle VI, quan un concili de Lugo l'esmenta com Undecimus comitatus Montenegrinus; va patir un incendi al segle VIII i al XII apareix com Vilarente. Del seu rebost continuen sortint el queixo San Simón da Costa i els capons.
Monument
Torre de l'homenatge de planta octogonal, única a Galícia, amb murs de set metres i mig de costat i tres de gruix; és l'única cosa que queda del castell de Vilalba, alçat pels Castro al segle XI a l'encreuament del Camí del Nord amb el camí reial a Betanzos i A Coruña. Els irmandiños el van destruir; després de concedir-se el comtat a Diego de Andrade es va reconstruir, i va passar després als Castro pel matrimoni de Teresa de Andrade amb Fernando Ruiz de Castro Osorio. Es va declarar Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1994 i avui alberga, al costat de l'església de Santa María, un parador de turisme.
Monument
El Museu de Prehistòria i Arqueologia de Vilalba va ser fundat i dirigit pel metge i arqueòleg José María Ramil Soneira, i des de la seva mort el 2014 el dirigeix el seu fill Eduardo Ramil Rego; la seva seu es va traslladar a la Rúa Doctor Domingo Goás l'estiu de 2002. Amb materials que van del paleolític a la cultura castrenya, recollits als túmuls i castros de l'entorn, com els de Gondaísque i Belesar, conserva la col·lecció més completa de Galícia sobre el Paleolític i el Mesolític, inclosos els vestigis de l'ocupació humana més antiga coneguda al país i l'objecte d'art més antic trobat a Galícia, un penjoll ovalat, probablement d'esteatita, procedent del jaciment paleolític de Férvedes II, a Xermade. El museu edita a més la revista científica Férvedes.
Curiositat
Formatge de llet de vaca rossa gallega, frisona i bruna alpina que pren el nom d'una parròquia de Vilalba, elaborat sobretot als concellos lucenses de la Terra Chá; té una forma característica, a mig camí entre una baldufa i una bala, que remata en pic, i una textura fina, grassa i semidura, de color entre blanc i groc. S'afuma amb fusta de bedoll, la qual cosa li dona el seu aroma característic, i compta amb denominació d'origen protegida reconeguda per la Unió Europea des de 2008. La seva producció, que el 2006 va arribar a les 400.000 peces, amb un 30% destinat a l'exportació, arriba a mercats de tota Europa i també al Japó i als Estats Units, i segueix creixent a un ritme del 10-15% anual.
Activitat
La feira do capón de Vilalba és un mercat de capons criats a la comarca que se celebra un dia de la setmana prèvia a la Nit de Nadal, normalment el 21 de desembre; les seves referències històriques es remunten gairebé 200 anys, ja que apareix anotada als llibres municipals des de 1835. Tradicionalment se celebrava a la Praza da Igrexa o de Santa María, i avui es trasllada a un recinte cobert a la Praza da Constitución. El poeta Manuel María va deixar escrita una evocació de les velles fires vilalbeses, amb els capons ben col·locats en les seves cistelles, el blanc de la palla i dels estovalles de lli contrastant amb el daurat de l'au. A l'edat mitjana, el capó vilalbès servia fins i tot per pagar rendes.
Natura
Roure centenari que creix en ple casc urbà de Vilalba i figura entre els arbres singulars catalogats de Galícia; sobreviu envoltat d'edificis i s'ha convertit en un dels símbols vegetals de la Terra Chá.
Natura
Sender que segueix el curs del riu Madanela al seu pas per Vilalba i fa les funcions de passeig fluvial urbà; al llarg del recorregut es recorda amb fites figures vinculades a la vila, d'aquí el nom amb què es coneix. Des de 2006, cada any es col·loca una d'aquestes fites, anomenada Hectómetro Literario, en homenatge a escriptors i figures culturals de la comarca, en un acte organitzat per la Irmandade Manuel María i l'Associació Xermolos amb l'ajuntament; l'homenatge inclou una petita trobada junt al muíño do Rañego i una comitiva musical fins a la nova fita. Entre els homenatjats figuren Manuel María Fernández Teixeiro, Agustín Fernández Paz, Darío Xohán Cabana o Xesús Rábade Paredes.
Activitat
Certamen que cada abril reuneix a Vilalba les formatgeries emparades per la denominació d'origen San Simón da Costa, amb tasts, talls i venda directa del característic formatge fumat amb fusta de bedoll.
Monument
Pont de pedra sobre el riu Ladra al terme de Vilalba, un dels passos històrics de la plana chairega juntament amb la ponte de Saa, al vell camí que baixava cap a la ciutat de Lugo.
Natura
El riu Ladra és el principal curs d'aigua de Vilalba i un dels grans afluents del Miño, de curs lent i meandres sobre la plana de la Terra Chá lucense. Neix de la confluència dels rius Madanela i Trimaz, que li donen origen, i rep com a afluents principals el riu Fabilos per l'esquerra i els rius Labrada i Parga per la dreta, abans de desembocar al Miño. El seu topònim podria procedir de l'arrel indoeuropea lat-, que remet a una zona humida o bassa. Les seves riberes formen part de la reserva de la biosfera Terras do Miño i de l'espai protegit Parga-Ladra-Támoga.
Natura
El castro de Gondaísque, també conegut com a Castro Grande, s'aixeca al lloc d'O Castro, a la parròquia de Gondaísque, un dels molts castros repartits pel terme de Vilalba, a la comarca de la Terra Chá. El 2010 aquest lloc tenia 13 habitants.
Fita
L'hidalgo chairego Afonso de Lanzós va ser un dels capitans de la segona revolta irmandiña, que va enderrocar fortaleses per tota Galícia; la torre dels Andrade de Vilalba ja havia caigut el 1431.
Gastronomia
Gall castrat i engreixat a mà durant mesos amb farina de blat de moro i castanyes, sacrificat per a les taules de Nadal, la fira anual del qual, celebrada el dissabte previ a la Nit de Nadal, normalment el 21 de desembre, és la cita gastronòmica més coneguda de la Terra Chá. Les referències a aquesta fira es remunten gairebé 200 anys, amb anotacions als llibres del concello que daten de 1835. Se celebrava tradicionalment a la Praza da Igrexa, o de Santa María, tot i que avui s'ha traslladat a un recinte cobert a la Praza da Constitución. El poeta Manuel María va deixar escrita la seva estampa, evocant les velles fires vilalbeses de capons i les parelles d'aus ben col·locades a les seves cistelles, sobre estovalles de lli casolanes que contrastaven amb el daurat de la carn.
Gastronomia
Dolç d'ametlla elaborat pels obradors de Vilalba, amb pasta de full i cobertura de sucre; acompanya el capó i el formatge de San Simón al rebost més reconeixible del concello.