Poble
As Pontes de García Rodríguez és un concello de la comarca de l'Eume, a la província de A Coruña, el més extens de la província i seu d'una de les majors explotacions energètiques d'Espanya, la qual cosa el va convertir en un important nucli industrial gallec. La seva mina de lignit a cel obert, tancada el 2007, es va inundar fins a formar el 2012 un llac artificial, el més gran d'Espanya llevat d'embassaments, que avui ofereix platja i esports aquàtics i alberga un ecosistema propi; al costat segueix dempeus la central tèrmica, amb la xemeneia més alta d'Espanya, de 356 metres. Bona part de la muntanya protegida de les Fragas del Eume, bosc atlàntic que voreja l'embassament de l'Eume, s'assenta al seu terme. Té uns 9.800 habitants.
Natura
Antiga mina de lignit a cel obert convertida en llac: 865 hectàrees de làmina d'aigua, 206 metres de profunditat màxima i 547 hectòmetres cúbics. L'ompliment, alimentat sobretot pel riu Eume, va durar de gener de 2008 a maig de 2012. La mina, que proveïa la central tèrmica d'As Pontes, va ser recuperada per Endesa fins a formar un llac artificial de cinc quilòmetres de longitud, la segona major reserva hídrica de Galícia després de l'encoro de Belesar. A més de l'Eume i de les pluges, rep les aigües dels rius Maciñeira i da Ponte de Pedra, entre altres rierols, i aboca el seu cabal de nou a l'Eume aigües avall de la vila d'As Pontes.
Natura
Sostre del concello amb 756 metres d'altitud, a la vora oriental de la comarca; des del seu cim s'abasten el llac artificial, la vall de l'Eume i les serres que separen A Coruña de la província de Lugo.
Curiositat
Amb 356 metres d'alçada, 36 de diàmetre a la base i 18 al remat, és l'estructura més alta d'Espanya; figura al Llibre Guinness dels Rècords com la xemeneia de més volum del món i és la segona més alta d'Europa. Es va aixecar el 1974 per a la central tèrmica de lignit, propietat d'Endesa, construïda entre 1972 i 1976, que agrupava quatre grups de generació de 350 MW cadascun en un únic bloc de 1.400 MW; dissenyada per consumir el lignit local, es va adaptar entre 1993 i 1996 a una mescla al 50 % amb carbó d'importació. El seu parc de carbons, de 10 hectàrees, equivalent a dotze camps de futbol, tenia una capacitat d'emmagatzematge de 250.000 tones. La central va deixar de produir el 4 d'octubre de 2023 després de gairebé mig segle d'activitat.
Curiositat
El buit miner que va alimentar la central tèrmica va arribar a ocupar 811 hectàrees i a baixar 200 metres sota la superfície; la seva explotació va acabar el 31 de desembre del 2007 i les tasques de restauració havien començat ja el 1985.
Monument
Pont de carreus aixecat el 1860 sobre l'Eume i batejat amb el nom de la reina; pertany al conjunt de passos que van donar nom a la vila, juntament amb altres d'origen medieval repartits pel concello.
Monument
Pont d'arc dels segles XIV i XV conservat al terme municipal, un dels passos medievals que expliquen el topònim de As Pontes i que servien als camins entre la Terra Chá i la costa ferrolana.
Monument
Temple parroquial de Vilavella, als afores de la vila, supervivent d'un paisatge rural transformat per la mineria: l'explotació del lignit va arribar a fer desaparèixer parròquies senceres de la vall de As Pontes.
Activitat
Certamen gastronòmic celebrat el diumenge de Carnaval des del 1981 al voltant del grelo conreat al municipi, que reuneix milers de comensals i ha convertit una hortalissa d'hivern en emblema de la vila minera.
Activitat
Celebració del 20 d'agost que commemora la inauguració el 2012 del llac nascut de la mina; la data marca el moment en què un buit industrial de 200 metres de fons va passar a ser espai de bany i passeig.
Monument
Coneguda com la ponte vella, és la més destacada de les que es van manar aixecar sobre l'Eume en temps del senyoriu de García Rodríguez de Valcarce, els ponts del qual van donar nom a la vila.
Fita
García Rodríguez de Valcarce, noble gallec del segle XV, va lluitar al costat d'Enrique de Trastámara a la batalla de Nájera, el 1367, contra Pere I de Castella. La derrota va ser estrepitosa i ell mateix va quedar pres, havent d'entregar els coutos de Valón i Brión, a la Terra de Trasancos, per pagar el seu rescat. En reconeixement a la seva lleialtat i als serveis prestats, Enric II, ja rei (1369-1379), li va concedir el senyoriu de la vila das Pontes, avui As Pontes de García Rodríguez, el nom de la qual va quedar unit per sempre al seu. Va arribar a posseir a més, a Trasancos, els senyorius de Santa Uxía de Mandiá, des de 1401, i el couto i castelo de Moeche, des d'on governava les seves possessions a Trasancos, Lamas i Cerdido.
Fita
Aquell any apareix el primer text que constata l'existència del concejo das Pontes, en un territori on ja s'havien catalogat més d'un centenar de mámoas, ceràmica campaniforme i sarcòfags paleocristians.
Fita
A finals del segle XVIII José Cornide va comunicar a la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Santiago l'existència de jaciments de lignit a As Pontes, el primer pas d'una explotació que transformaria el paisatge dos segles després.
Curiositat
Als anys cinquanta i seixanta l'empresa nacional que va obrir la mina i la primera central tèrmica va aixecar aquest barri d'habitatges per allotjar els treballadors arribats de tota Galícia, un poblat industrial de traçat regular.
Natura
A la vora del llac miner es va condicionar una platja d'aigua dolça amb sorra, zona de bany vigilada i passejos, un ús recreatiu insòlit per al que va ser el major buit miner de Galícia. El llac das Pontes, de 865 hectàrees de superfície, va néixer dels treballs de recuperació i regeneració de la mina a cel obert que proveïa de lignit a la central tèrmica d'As Pontes, i es va omplir amb aigües del riu Eume i de la pluja fins a completar-se l'abril de 2012; té cinc quilòmetres de longitud i fins a 206 metres de profunditat màxima, la qual cosa el converteix en la segona major reserva hídrica de Galícia, només darrere de l'embassament de Belesar. Rep també les aigües dels rius Maciñeira i da Ponte de Pedra, i aboca el seu cabal a l'Eume aigües avall de la vila.
Gastronomia
La vila dedica a l'hivern una fira al grelo, la fulla tendra del nap que es conrea a les seves veigas i que empara la indicació geogràfica protegida Grelos de Galicia; se serveix amb lacón, cachelos i xoriço.
Monument
La seva confraria es va fundar el 1736 i des de 1741 les festes del Carme se celebren cada 16 de juliol al centre de la vila; la Verge va ser proclamada patrona del municipi el 1860 i la capella presideix la plaça que porta el seu nom.