Quadern de bitàcola · 10 indrets

Què veure i què fer a Chelva

Què veure i què fer a Chelva (Los Serranos, València): 10 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Natura · 2 Activitats · 1 Curiositats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

Quan anar a Chelva: calendari de festes

Abril: Cant dels Maigs de Chelva (30 d'abril)

Pobles a prop de Chelva

Què veure a Calles 3,3 km · 2 llocs
Què veure a Tuéjar 3,8 km · 4 llocs
Què veure a Benagéber 8,8 km · 3 llocs
Què veure a Losa del Obispo 12 km · 4 llocs
Què veure a Higueruelas 12 km · 1 lloc
Què veure a Chulilla 14 km · 8 llocs
Què veure a Alpuente 14 km · 14 llocs
Què veure a Villar del Arzobispo 15 km · 9 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › Los Serranos › Chelva

Què veure i què fer a Chelva

Chelva
Poble
Chelva és la capital de la comarca de Los Serranos, a l'interior de la província de València, a uns 68 quilòmetres de la capital, a la mancomunitat de l'Alt Túria. Té 1863 habitants (INE 2025), tot i que la xifra es dispara a l'estiu fins a superar els 5000 amb l'arribada de veïns de les pedanies i visitants; a l'hivern amb prou feines ronda els 1200. El seu nucli urbà, a 450 metres d'altitud, s'assenta entre el riu Tuéjar, que el voreja pel sud, i el Túria, més al sud encara, en un entorn de serres del Sistema Ibèric cobertes de pineda. Conserva barris històrics d'origen morisc i jueu, i reparteix la seva població en pedanies com Villar de Tejas o Alcotas, a més d'aldees avui abandonades.
Barris històrics de Chelva
Monument
Els barris històrics de Chelva, a la comarca de Los Serranos, són testimoni urbà de la convivència entre musulmans i jueus a la localitat. El barri andalusí de Benacacira es va assentar sobre un penyal tobaci, el mateix en què es va aixecar el castell; el seu nom al·ludeix a aquest penyal tallat del terreny, i els seus carrers conserven avui l'aire ocult, misteriós i reclòs propi de la cultura que el va traçar, amb un carreró que es remunta al segle XI. El barri jueu de l'Azoque, tancat a l'exterior, manté igualment el seu traçat original de carrers estrets i porxos; una de les portes de la muralla aixecada després de la conquesta de Jaume I, la de l'Azoque, prenia precisament el nom d'aquest barri.
Ruta de el Agua de Chelva
Natura
Ruta que combina patrimoni hidràulic i natural seguint el curs del riu Tuéjar, amb antigues sèquies musulmanes, cascades i gorgues com La Playeta. Forma part del sender homologat PR-CV 92, «Los caminos históricos del agua», que uneix Chelva amb Calles passant per l'aqüeducte romà de Peña Cortada; en el seu recorregut es conserva també un molí abandonat.
Festes de Chelva
Activitat
Chelva celebra la seva festa major l'última setmana d'agost en honor de la seva patrona, la Virgen del Remedio, la imatge de la qual baixa des del santuari del Pico del Remedio, i San Antonio Abad al gener, amb unes cent cinquanta fogueres i la tradició de l''Empujón'.
Cant dels Maigs de Chelva
Activitat
Tradició primaveral de Chelva en què es canten els Mayos pels carrers del municipi. Se celebra el 30 d'abril mitjançant una colla de músics que dedica cobles a les mosses del poble i a la Mare de Déu.
Pineda de Chelva
Natura
El pinar de Chelva és una massa forestal de pi blanc (Pinus halepensis) que ocupa una mica més de 14.000 hectàrees, de propietat majoritàriament pública, al terme municipal de Chelva, a la comarca de Los Serranos. Està declarat d'utilitat pública sota les muntanyes número 50 i 51 del catàleg de la província de València. Compta amb una completa xarxa de camins senyalitzats, mantinguda en part pel Centro Excursionista de Chelva, que permet recórrer el bosc a peu.
Villar de Tejas y Ahíllas
Curiositat
Nuclis de població dependents de Chelva, aldees d'interès històric dins de l'extens terme municipal a la comarca de Los Serranos.
Les dues cartes de població de Chelva
Fita
El maig del 1370 es va donar carta de població a vint-i-vuit cristians i a l'agost una altra a pobladors musulmans, de manera que les dues comunitats van conviure en barris diferents de la vila durant més de dos segles.
L'expulsió dels moriscos de Chelva
Fita
Dels set-cents quaranta focs que tenia la vila, dos-cents setanta eren moriscos; la seva marxa va enfonsar la població, que el 1646 tot just arribava a quatre-centes cases i va trigar generacions a recuperar-se.
El gaspatxo serrà
Gastronomia
Guisat de tortes de pa àzim esmicolades i cuites amb caça —conill, perdiu— i bolets de la muntanya, plat de pastors que se serveix a la mateixa paella; comparteix taula amb el pucherico espès i les migas.