Poble
Alpuente és un municipi de la comarca de Los Serranos, al nord-oest de la província de València, al costat del límit amb Terol i al sud de la serra de Javalambre, d'origen morisc i antiga seu de la Taifa d'Alpuente. El seu terme, abrupte, amb muntanyes com la Muela (1511 m) i nombrosos barrancs, entre ells el del Reguero i el d'Arquela, que nodreixen el riu Tuéjar, conserva restes de poblament des de l'edat del bronze i d'època ibèrica, com Los Castillejos, prop de l'aldea de La Cuevarruz. Va cobrar especial rellevància en època musulmana, quan el castell d'Alpuente presidia la vila emmurallada i controlava, juntament amb el castell del Poyo, el Camino Real que unia València amb Aragó i Castella, després de la desintegració del califat de Còrdova a partir de 1009. Té 688 habitants.
Curiositat
La taifa d'Alpuente, o Al-Būnt, va existir durant el segle XI, sorgida el 1009 després de la fitna que va fragmentar el Califat de Còrdova després que Muhammad II al-Mahdí enderroqués el califa Hisham II. Va quedar establerta a l'actual municipi d'Alpuente, avui a la comarca de Los Serranos, a partir d'un antic assentament berber de la tribu dels Kutama, els Banú Qásim, que van governar la taifa com a reis des del 1009 fins que van ser conquerits pels almoràvits entre el 1104 i el 1107. Ja abans de la taifa, en època de dominació musulmana, Alpuente formava part de l'anomenada Frontera Superior d'Al-Àndalus, sota el senyoriu d'aquesta mateixa família, els Banú-Qásim, descendents d'Abd al-Malik, de la tribu de Qurayx encara que no procedents de la Meca.
Activitat
Alpuente festeja els seus patrons, San Blas i la Virgen de la Consolación, el 3 de febrer amb repartiment de taronges beneïdes; la festa major de la Virgen, amb trasllat de la seva imatge des de l'ermita de Corcolilla, només se celebra cada tres anys.
Monument
L'aqüeducte Los Arcos, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2005, és una infraestructura hidràulica construïda entre els segles XVI i XVII per conduir a Alpuente l'aigua de les fonts Nueva i Marimacho, destinada al reg, el consum i els safareigs de la vila. Forma part d'un sistema més gran juntament amb la captació de les fonts i l'Acequia Madre, excavada al llarg d'uns 230 metres fins al propi aqüeducte, que salva el desnivell del río Reguero amb una arqueria de maçoneria de traçat recte i 265 metres de longitud. Es troba a 2,5 quilòmetres al nord de la vila, a la carretera cap a La Yesa. Als anys setanta del segle XX es va entubar part de la canalització, que avui alimenta la font de la Puríssima.
Monument
La Torre Aljama d'Alpuente va acollir a la planta baixa el saló on es van celebrar les Corts del Regne de València els anys 1319 i 1383. Amb el pas dels segles, l'edifici va passar a albergar la casa consistorial del municipi, funció que va mantenir fins a l'any 2012.
Monument
El Museu Paleontològic d'Alpuente reuneix fòssils de dinosaures de jaciments juràssics i cretacis de la comarca de Los Serranos (València), les excavacions dels quals van començar als anys setanta del segle XX i es van reprendre anualment des de 1997 a càrrec de la Universitat de València, amb troballes de tres grans saurípodes i altres herbívors, a més de sis jaciments d'icnites declarats Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni). El museu, obert al públic des de 2006 i inaugurat el 2008, ocupa l'antiga ermita de Santa Bàrbara, aixecada el 1376 i reconstruïda el 1703, al casc urbà d'Alpuente; és d'una sola nau rectangular de quatre trams amb volta de canó. És l'únic museu d'Europa amb el certificat de Qualitat Rural del programa Leader.
Natura
La Zona d'Especial Protecció per a les Aus Alto Turia i Sierra del Negrete, amb referència ES0000449, es va declarar el 2009 dins l'ampliació de la xarxa de ZEPA de la Comunitat Valenciana, i inclou el Sabinar d'Alpuente i la microreserva de l'Alto del Viso, a la comarca de Los Serranos. Coincideix en part amb tres antics Llocs d'Importància Comunitària: Alto Turia, amb boscos de ribera i roquissars escarpats; Sabinar d'Alpuente, amb formacions de savina turífera, pi roig i savina rastrera; i Sierra del Negrete, amb carrascars continentals, pi negre i boscos mixtos de roure quejigo. Forma part de la xarxa ecològica europea Natura 2000.
Natura
Cim de 1.511 metres d'altitud al terme d'Alpuente, dins la comarca de Los Serranos.
Curiositat
Alpuente va ser capital d'una batllia que va governar, a més del seu propi terme, els d'Aras de los Olmos, Titaguas i La Yesa, des d'aproximadament 1238 fins a 1707. La seva situació en el pas obligat i frontera entre els regnes d'Aragó i Castella li va donar una importància estratègica i comercial destacada dins l'organització medieval de la Corona d'Aragó. La batllia va acabar amb el Decret de Nova Planta de 1707, que va abolir els furs després de la Guerra de Successió i va traslladar la gestió de la Reial Hisenda a un nou càrrec, l'intendent, dins la nova administració borbònica centralitzada.
Activitat
La Baixada de la Mare de Déu de la Consolació d'Alpuente és una processó trienal, en honor a una imatge trobada el 1614, que se celebra als mesos de maig i agost. Consisteix en el trasllat de la Mare de Déu des de l'ermita de Corcolilla fins al poble, acompanyat de festejos profans i religiosos. Durant el trajecte es reciten els anomenats dichos, versos de súplica i agraïment a la imatge, una tradició pròpia d'Alpuente.
Activitat
Les festes d'Alpuente en honor a Sant Blai se celebren cada any el 3 de febrer, amb el tradicional repartiment de taronges beneïdes entre els veïns i visitants del municipi.
Fita
Les Corts del Regne de València es van reunir dues vegades, el 1319 i el 1383, en aquesta vila de muntanya, un honor insòlit per a una població de l'interior que havia estat capital de taifa i conservava pes polític a la frontera amb Aragó.
Fita
El general Azpiroz va posar setge a la fortalesa i la va prendre en les setmanes finals de la primera guerra carlina; el 1875, durant la tercera, l'artilleria liberal va acabar destruint el castell del Poyo.
Gastronomia
Carns de la matança fregides i conservades en gerres sota el seu propi greix, que permetien menjar porc durant tot l'any; amb elles s'enriqueixen l'olla de poble, els gazpachos i les farinetes de la serra.