Poble
Gandia és la capital de la comarca de la Safor, a la província de València, i una de les principals destinacions turístiques de la costa valenciana, amb 83.135 habitants (INE 2025). Situada vora la mar Mediterrània, a 70 quilòmetres de la capital provincial, combina una franja costanera de platges amb un interior muntanyós dominat pel massís del Mondúver, de 841 metres, i queda travessada per la desembocadura del riu Serpis. L'origen del seu nom és discutit: uns experts el deriven de l'arrel ibera preromana gand-, terreny pedregós, i altres del llatí Candidius, nom d'un antic assentament romà. El seu clima és mediterrani subtropical, amb hiverns suaus al voltant dels 14 graus i estius moderadament càlids a prop dels 26.
Monument
Antic palau de la família Borja i un dels monuments més importants de Gandia, considerat una de les millors mostres del gòtic civil valencià. Hi va néixer sant Francesc de Borja, i la seva habitació es conserva tal com estava, tot i que només es pot veure des de fora. L'edifici, iniciat després de l'elevació de Gandia a ducat el 1399, va ser ampliat pels Borja des que el 1485 Rodrigo de Borja, futur papa Alexandre VI, el va comprar per al seu fill Pedro Luis, primer duc. D'aquella època data el pati d'Armes, i en el barroc es va construir la Galeria Daurada, per commemorar la canonització de Francesc de Borja. El 1788 Goya va situar a la seva escalinata l'escena del seu quadre sobre l'acomiadament del sant. Abandonat gairebé un segle, el 1890 la Companyia de Jesús el va adquirir en ruïnes i el va restaurar.
Natura
Extens litoral de platges de sorra fina que s'estén pels municipis costaners de la comarca de la Safor, des de Gandia fins a Tavernes de la Valldigna.
Curiositat
Els Borja van ser una família noble valenciana, originària de la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva, que al segle XIII va participar en la conquesta de València sota Jaume I. Es van convertir en una de les famílies més poderoses del Renaixement a la Corona d'Aragó i a Itàlia gràcies a dos papes: Alfons de Borja, elegit Calixt III el 1456 sent el primer papa catalanoparlant de la història, i el seu nebot Rodrigo de Borja, elegit Alexandre VI el 1492, els fills del qual, Juan, César, Lucrecia i Jofré, van néixer abans del seu pontificat. D'Alexandre VI descendeixen els ducs de Gandia, línia dividida en cinc branques, a la qual va pertànyer sant Francesc de Borja, primer marquès de Llombai i duc de Gandia, que va arribar a ser el tercer general de la Companyia de Jesús entre 1565 i 1572.
Activitat
La Fira i Festes de Gandia és la festa local més destacada de la ciutat, juntament amb les Falles i la Setmana Santa, i se celebra cada any entorn del 3 d'octubre, festivitat de Sant Francesc de Borja, a finals de setembre i principis d'octubre. El seu origen és en el mercat que va autoritzar el rei Jaume II el 1310, i combina actes religiosos amb nombroses activitats culturals per tota la ciutat. Un dels seus moments més característics és l'inici de la festa: en un dels últims dies de setembre, un grup de bandes de tambors recorre la ciutat i visita les escoles al matí, amb els músics disfressats de forma paròdica amb uniforme militar francès del segle XIX i nas i ulleres postisses, encapçalats per un director conegut com el Tio de la Porra.
Fita
Francesc de Borja va obtenir el 1548 una butlla de Pau III que va elevar a universitat el col·legi jesuïta de Gandia, el primer de la Companyia. Per les seves aules van passar Baltasar Gracián i Cavanilles, fins que Carles III la va suprimir el 1772 després d'expulsar els jesuïtes.
Fita
El juliol de 1521 les milícies agermanades de Vicent Peris van derrotar vora el riu Vernissa les tropes nobiliàries que defensaven Gandia. El duc Joan de Borja va fugir i la ciutat va ser saquejada: va ser el moment àlgid de les Germanies al sud del regne.
Fita
El 1399 el rei Martí l'Humà va concedir a Alfons d'Aragó el Vell el títol de duc de Gandia. La seva cort va atreure poetes i juristes i va promoure la fundació del monestir de Cotalba el 1388; el 1485 el ducat va passar a mans de la família Borja.
Fita
Capital britànic va finançar la línia ferroviària Alcoi-Gandia, oberta el 1892, i el port del Grau, construït l'any següent per descarregar carbó i embarcar taronja. Totes dues obres van treure al mar la producció tèxtil i paperera de les muntanyes i van reorientar l'economia comarcal.
Gastronomia
La fideuà va sorgir cap al 1930 a bord d'una barca del Grau de Gandia, quan el cuiner Gabriel Rodríguez va substituir l'arròs per fideus perquè quedés ració per a tota la tripulació. Es prepara amb rap, sípia, gambes i brou de morralla, i s'acompanya d'allioli.
Gastronomia
Gandia celebra des dels anys setanta un concurs internacional que reuneix cada primavera cuiners professionals arribats de tot Espanya i de l'estranger. El jurat valora el punt del fideu, el brou i el sofregit, i ha acabat fixant el receptari de referència del plat.