Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Bellreguard

Què veure i què fer a Bellreguard (La Safor, València): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Gastronomia

Quan anar a Bellreguard: calendari de festes

Setembre: Festes de San Miguel de Bellreguard (22-23 de setembre)

A quina distància del centre de Bellreguard és cada lloc

Ermita de la Virgen del Carmen de Bellreguard 3,3 km

Pobles a prop de Bellreguard

Què veure a Palmera 950 m · 1 lloc
Què veure a Alqueria de la Comtessa (l') 1,3 km · 1 lloc
Què veure a Rafelcofer 1,5 km · 1 lloc
Què veure a Almoines 1,8 km · 2 llocs
Què veure a Miramar 1,9 km · 1 lloc
Què veure a Guardamar de la Safor 2,1 km · 3 llocs
Què veure a Real de Gandia (el) 2,5 km · 1 lloc
Què veure a Beniarjó 2,6 km · 2 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Safor › Bellreguard

Què veure i què fer a Bellreguard

Bellreguard
Poble
Bellreguard és un municipi de la Safor, al pla al·luvial de la Llacuna, entre la serra Gallinera i la vora dreta del riu Serpis, amb 5.032 habitants (2025) repartits entre el poble i la Platja de Bellreguard, enclavament urbanitzat que duplica la població a l'estiu. D'origen islàmic, com demostra la necròpolis morisca trobada el 1984, va canviar el seu nom àrab, Sotaia, pel de Bellreguard el 1486, en ser adquirit pel duc de Gandia. Va ser rectoria de moriscos fins al 1534, quan es va elevar a parròquia, independitzant-se de Gandia el 1574. L'expulsió dels moriscos el 1609 va deixar buides les seves cases —de 165 famílies en van quedar quatre de cristianes— i va costar 50 anys recuperar el 30% de la població. La seva horta litoral ha canviat en dues dècades bona part del taronger per l'alvocater.
Església de San Miguel Arcángel de Bellreguard
Monument
El primer temple de Bellreguart, a la plaza Mayor, es va construir el 1534 a petició dels ducs de Gandia com a parròquia de moriscos, sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel; es va independitzar com a parròquia el 1574. La mesquita ja existent a mitjan segle XV s'havia convertit en església durant el XVI, mantenint la seva petita mida, i va ser ampliada a finals d'aquell segle. Destruïda en la Guerra Civil, va ser reconstruïda entre 1943 i 1952 per l'arquitecte Joaquín Aracil Aznar, amb donatius dels feligresos, una nau de 20 per 40 metres sobre 54 columnes octogonals i carreus de pedra a la base -d'un antic pont sobre el Serpis a Gandia- rematats en formigó amb maó vist. El campanar, de planta octogonal irregular i un sol cos, arriba als 45 metres d'alçada.
Ermita de la Virgen del Carmen de Bellreguard
Monument
Ermita de la Virgen del Carmen de Bellreguard, en un municipi d'origen islàmic que va canviar el seu nom àrab, Sotaia, pel nom actual el 1486, en ser adquirit pel duc de Gandia.
Necròpolis morisca de Bellreguard
Natura
Bellreguard, d'origen islàmic, conserva una necròpolis morisca trobada el 1984; el municipi va canviar el seu nom àrab de Sotaia pel de Bellreguard el 1486 en ser adquirit pel duc de Gandia.
Festes de San Miguel de Bellreguard
Activitat
Festes patronals de Bellreguard en honor a Sant Miquel, que se celebren el 22 i 23 de setembre amb el tradicional Ball de la Forca, dansa de bastons executada exclusivament per homes i l'únic ball d'aquest tipus documentat a la comarca de la Safor. Els dansaires vesteixen camisa de lli blanca, calçó ample de tall morisc, mitjons blancs amb lligacames de colors, espardenyes de veta negra, armilla i mocador de seda, i porten forques de tres o cinc puntes, set en el cas del director del ball. Les festes inclouen també representacions de Moros i Cristians i la participació de comparses de drapets o pedacets.
L'alvocat a l'horta litoral
Gastronomia
La franja costanera de la Safor, gairebé lliure de gelades, ha substituït en dues dècades part del taronger per alvocat de les varietats hass i bacon. La recol·lecció es prolonga de novembre a maig i ha fet de la comarca la principal zona productora de la Comunitat Valenciana.