Poble
Xàtiva és la capital i el municipi més gran de la comarca de la Costera, al sud de la província de València, amb uns 31.000 habitants. Va ser una de les ciutats més importants de l'antic Regne de València, rival de València i Oriola, i bressol dels papes Borja. El 1707 les tropes borbòniques la van incendiar com a represàlia per haver donat suport als austriacistes en la Guerra de Successió, i Felip V li va imposar el nom de San Felipe; el topònim valencià es va restituir per decret el 1980. El seu nom prerromà, Saiti per als ibers, va derivar en llatí a Saetabis i en àrab a Xàtiva. S'assenta entre les conques dels rius Albaida i Cáñoles, al corredor de Montesa, amb la serra de Santa Anna al nord. Conserva un imponent castell i un ric patrimoni artístic.
Monument
El castell de Xàtiva és una fortalesa dividida en Castell Menor i Castell Major que corona la serra Vernissa, amb vistes sobre la ciutat i la comarca de La Costera. D'origen ibèric i romà, els àrabs en van ampliar el recinte fins a gairebé la traça actual, i després de la conquesta de Jaume I va servir de presó d'Estat de la Corona d'Aragó, on hi van estar reclosos infants, comtes i altres nobles; va arribar a considerar-se una de les millors fortaleses de la Corona. Construït en estil gòtic valencià, va patir danys greus en la Guerra de Successió de 1707 i en el terratrèmol de 1748. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1931, avui el gestiona l'Ajuntament de Xàtiva.
Monument
També coneguda com la Seu, construïda al segle XVI damunt del solar d'una antiga mesquita, monumento nacional (figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1931) des del 1931 i basílica menor des del 1973.
Natura
El paratge natural municipal de la Cova Negra se situa al terme de Xàtiva, en una vall estreta formada pel riu Albaida en travessar la Serra Grossa, a la sortida de l'Estret de les Aigües. Amb 57,18 hectàrees, va ser declarat paratge natural municipal per la Generalitat Valenciana el 2006. A les seves parets rocoses, de color negrenc, s'obre un jaciment del Paleolític mitjà on han aparegut restes d'Homo neandertalensis, descobert el 1933 pel sacerdot G. Viñes. L'entorn contrasta la vegetació de ribera -canyars, canyissars, pollancres i oms al costat del riu- amb la de muntanya, dominada per la coscolla i la mata, i acull espècies com l'àguila cuabarrada i l'ull de perdiu, en perill d'extinció. Un sender al costat del riu recorre el congost.
Curiositat
Les Falles de Xàtiva es remunten a 1865, quan es va plantar a la plaça de la Trinidad el primer monument faller, dedicat a la pesca d'anxoves; amb més de 150 anys d'història, és la primera ciutat, després de València, amb constància documental d'aquesta festa. Originàriament se celebraven per San Antonio Abad i no per San José com avui; la Guerra Civil va interrompre les celebracions, recuperades des de 1941. Se celebren del 15 al 19 de març en honor de San José, amb la plantà i la cremà com a actes centrals, a més d'ofrena i lliurament de premis. El 2025 es van plantar 38 falles, dues per cadascuna de les 19 comissions, amb un col·lectiu de més de 5.000 fallers. Des de 2015 són Bien de Interés Cultural Inmaterial (la màxima figura de protecció del patrimoni immaterial), i la UNESCO les va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2016.
Activitat
Xàtiva té com a patró San Félix i com a patrona la Virgen de la Seo; la seva gran celebració anual és la Feria de Agosto, del 15 al 20, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional.
Monument
Antic pòsit de gra de Xàtiva, edifici gòtic valencià construït entre el 1530 i el 1548, avui seu del Museu de la Ciutat, amb restes arqueològiques de la Cova Negra.
Curiositat
La tradició explica que els romans llançaven els presoners als lleons a la Cova Negra de Xàtiva, una cova que en realitat deu la seva fama a una troballa molt diferent: és un dels jaciments neandertals més importants de la Península. Les excavacions, dirigides per Valentín Villaverde des de 1984, han tret a la llum restes fòssils de neandertals, inclosos individus infantils els ossos dels quals s'han conservat sencers, la qual cosa suggereix pràctiques deliberades d'enterrament. També s'han trobat instruments lítics de la cultura musteriana. Els estudis estratigràfics situen l'ocupació entre fa uns 117.000 anys, en un període interglacial, i fa uns 50.000, coincidint amb la glaciació de Würm i la pràctica extinció dels neandertals.
Activitat
La Fira d'Agost, o Fira de Xàtiva, és una fira que se celebra en aquesta ciutat valenciana des de l'any 1250, quan Jaume I va concedir el privilegi per a la seva celebració. Originàriament era una fira de bestiar i se celebrava a la primavera; avui té lloc del 15, dia de la Mare de Déu de l'Assumpció, al 20 d'agost, i combina oferta cultural amb atraccions i mercadeig. La festa del bestiar ha quedat reduïda a un concurs de tir i arrossegament que se celebra des dels anys setanta, mentre que entre les seves tradicions destaquen el cant d'albades, l'esmorzar de fira, a base de sardina, pebre vermell i ou fregit, i el Trofeu de Velocitat, la cursa de motociclisme urbà més antiga d'Espanya, disputada des de 1951 coincidint amb el primer dia de la fira.
Monument
Església de Xàtiva de cap al 1535, de planta de creu llatina amb capelles laterals i voltes de canó, i una escala de marbre de Buixcarró. Va ser reconstruïda el 1707 després de la destrucció de la ciutat ordenada per Felip V durant la guerra de Successió.
Monument
Museu de Xàtiva amb obres de Josep de Ribera, Francisco de Goya i Santiago Rusiñol, entre elles el cèlebre retrat de Felip V penjat cap per avall en protesta per la destrucció de la ciutat el 1707.
Curiositat
El papa Calixt III va regalar a la Col·legiata de Xàtiva un calze gòtic d'or, avui exposat al seu museu, testimoni de la connexió de la família Borja amb el papat.
Activitat
Tradició de Xàtiva documentada des del segle XIV en què s'encatifen els carrers amb plantes aromàtiques per a la processó del Corpus Christi.
Fita
Pel seu suport a l'arxiduc Carles, Xàtiva va ser assaltada el 1707 per les tropes del cavaller d'Asfeld i cremada per ordre de Felip V, que va rebatejar la ciutat com a San Felipe. D'aquell càstig procedeix el sobrenom de socarrats amb què encara es coneixen els seus habitants.
Fita
A l'Almodí de Xàtiva, seu del museu municipal, penja de cap per avall un retrat de Felip V. La ciutat manté així, de manera deliberada, la memòria de l'incendi de 1707 i del canvi de nom que el monarca li va imposar després de la Guerra de Successió.
Fita
La Xàtiva islàmica va ser el primer lloc de l'Europa occidental on està documentada la fabricació de paper. Els molins de la ciutat, citats pels geògrafs àrabs des de 1154, van difondre una tècnica arribada d'Orient que des d'aquí es va estendre pel continent.
Fita
Roderic de Borja va néixer a Xàtiva el 1431 i va assolir el pontificat el 1492 amb el nom d'Alexandre VI. Juntament amb el seu oncle Calixt III va convertir els Borja en una de les famílies més influents d'Europa, i la ciutat conserva la seva torre i la seva memòria.
Fita
El pintor José de Ribera va ser batejat a Xàtiva el febrer de 1591. Format a Itàlia, va desenvolupar gairebé tota la seva carrera a Nàpols i va ser figura central del tenebrisme europeu. La seva ciutat natal conserva la seva memòria al museu municipal i al nomenclàtor.
Gastronomia
Dolç d'arrel andalusina propi de Quaresma i Setmana Santa. S'elabora amb carabassa o moniato rostits, sucre, ametlla, canyella i llimona, i es presenta en cassola de fang coronada amb ametlles i pinyons. Xàtiva és el seu principal centre d'elaboració.
Gastronomia
L'all tendre es cull abans que formi cap, sobretot entre febrer i març, als regadius de la comarca. Compta amb marca de qualitat de la Comunitat Valenciana i és la base de truites, arrossos i guisats de la cuina local.