Poble
Navarrés dona nom a la comarca de la Canal de Navarrés, a València, i s'alça a 275 metres d'altitud al costat del riu Grande, el curs del qual forma la Ceja del Río Grande, de pinedes i matoll aromàtic; té uns 3.027 habitants i és de predomini lingüístic castellà. Al terme abunden els jaciments de gairebé totes les èpoques, sobretot musulmans; va passar a mans de Jaume el Conqueridor el 1244 i més tard va ser senyoriu de la família Tolsá, juntament amb Bolbaite, Chella i Bicorp. Conserva l'església de l'Assumpció, reconstruïda al segle XVIII, i un castell d'origen mossàrab alçat sobre un poblat de l'edat del bronze. Entre els seus paratges destaquen la presa d'Escalona, amb coves properes, i el Garrofero, abric amb pintures rupestres llevantines.
Activitat
Navarrés celebra les seves festes patronals del 8 al 12 d'octubre en honor del Santísimo Cristo de la Salud i de la Virgen del Remedio, amb processons, ofrena de flors i focs artificials.
Natura
Playamonte és un nucli de població del terme municipal de Navarrés, a la comarca de La Canal de Navarrés. Consisteix en una platja continental, un llac artificial que actua com a punt de trobada i bany de la comarca, envoltat de fonts d'aigua natural.
Monument
Temple de 1574 amb portades principal i lateral llaurades en pedra amb motius barrocs i un campanar de quatre cossos del segle XX; la seva planta de creu llatina es cobreix amb volta de canó.
Monument
L'ermita del Santísimo Cristo de la Salud de Navarrés és un edifici del segle XVIII situat a l'est de la població, sobre un monticle d'uns 200 metres, manat construir per Paula Calatayud, esposa de Baltasar Pérez. Va ser ampliada el 1928, amb les obres inaugurades el 30 d'agost d'aquell any. Consta d'una única nau amb pilastres, arcs de mig punt i volta de canó, amb espadanya sobre la porta d'entrada. Al presbiteri, un retaule neoclàssic acull a la seva fornícula central la imatge del Cristo de la Salud, tallada en fusta policromada el 1940 i de gran devoció entre els navarresins. L'ermita és focus de les festes patronals, celebrades del 8 al 12 d'octubre en honor al Crist i a la Virgen de los Remedios.
Monument
El castell de Navarrés, antiga fortalesa islàmica del segle XII aixecada en un turó proper al poble, amb muralles de tàpia i restes que documenten una ocupació anterior de l'edat del bronze, va ser conquerit per Jaume I el 1244 durant el seu setge a Xàtiva. Va passar per diversos propietaris —la família Lauria des de 1297, Pascual Maçana el 1367, Jaume Castellá el 1387— fins que el 1448 es va formar entorn seu la Baronia de Navarrés, elevada a marquesat el 1557 en favor de Pedro Luis Galcerán de Borja. Després de l'expulsió dels moriscos el 1609 va quedar pràcticament despoblat; avui només queden petits trams de muralla i dues de les seves torres. La seva imatge en ruïnes figura a l'escut de Navarrés, aprovat el 1962, sota les armes dels Borja, marquesos de la vila.
Natura
Habitatges excavats a la roca prop de l'ermita del Cristo, que van servir d'hàbitat a la població àrab que va poblar Navarrés abans de la conquesta cristiana.
Curiositat
L'expulsió forçosa dels moriscos, que constituïen la majoria de la població, va deixar pràcticament despoblat el municipi de Navarrés, un episodi clau en la història de la Canal de Navarrés.
Fita
El 1557 la Corona va concedir el títol de marquès de Navarrés a Pedro Luis Galcerán de Borja, últim gran mestre de l'Orde de Montesa. El senyoriu va vincular la vila a la casa Borja durant segles, fins a la dissolució del règim senyorial.
Fita
L'expulsió de 1609 va buidar Navarrés, habitat per unes 250 famílies de cristians nous. La carta pobla atorgada el 1611 va buscar atreure colons, però la recuperació va ser molt lenta: el 1646 només es comptaven 59 cases habitades a la vila.
Gastronomia
Dolç artesà elaborat a Navarrés amb mel, ametlla, cacauet i roses de blat de moro, que li donen la seva textura lleugera i el seu nom. Es produeix en obradors locals, sobretot per a les festes d'hivern, i és dels productes que la vila ven fora de la comarca.
Gastronomia
Rebosteria tradicional de la vila. Les orilletas són tires de massa fregides i banyades en mel, pròpies de Nadal i Carnaval; els mostachones, brioixos d'ametlla i sucre cuits al forn. Tots dos es continuen elaborant als forns del poble.