Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Picassent

Què veure i què fer a Picassent (L'Horta Sud, València): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 3 Activitats · 1 Gastronomia

Quan anar a Picassent: calendari de festes

Juliol: Festes Majors de Picassent (juliol)
Setembre: Festes de la Vallivana y el Cristo de la Fe de Picassent (setembre)

A quina distància del centre de Picassent és cada lloc

Ermita de la Mare de Déu de Vallivana 350 m
Torre musulmana de Picassent 4,3 km

Pobles a prop de Picassent

Què veure a Alcàsser 1,6 km · 3 llocs
Què veure a Silla 4,4 km · 6 llocs
Què veure a Beniparrell 4,8 km · 4 llocs
Què veure a Albal 5,5 km · 3 llocs
Què veure a Catarroja 6,9 km · 7 llocs
Què veure a Massanassa 7,5 km · 4 llocs
Què veure a Paiporta 8,2 km · 4 llocs
Què veure a Torrent 8,3 km · 9 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › L'Horta Sud › Picassent

Què veure i què fer a Picassent

Picassent
Poble
Picassent és un municipi de l'Horta Sud, a l'àrea metropolitana de València, el terme del qual oscil·la entre els 20 i els 279 metres d'altitud, en la transició entre la plana litoral de l'Albufera i les serres interiors de l'oest. La torre d'Espioca, a la seva pedania del mateix nom, és d'origen musulmà i es va construir al segle XI com a part del sistema defensiu de València; també van ser en origen alqueries musulmanes el mateix Picassent i Millerola. De l'antic Picassent islàmic va quedar un petit castell que, després de la conquesta cristiana, es va convertir en residència palatina, i una muralla que discorria per diversos carrers del centre; tots dos van ser enderrocats a la primera meitat del segle XIX. L'ermita de la Mare de Déu de Vallivana, neoclàssica, es va edificar el 1738.
Festes de Picassent
Activitat
Festes de Picassent en honor de la Virgen de la Vallivana i el Cristo de la Fe, amb desfilades, ofrena de flors i fira de maquinària agrícola.
Torre musulmana de Picassent
Monument
La Torre musulmana de Picassent, coneguda també com a Torre de Espioca, s'aixeca al costat de l'autopista A-35 València-Albacete, al terme de Picassent, a la comarca de L'Horta Sud. Va ser construïda pels musulmans al segle XI com a part del sistema defensiu medieval de la ciutat de València. És de planta rectangular, amb una base de 4,95 per 5,6 metres, i el seu interior es distribueix en quatre pisos; per a la seva construcció es va emprar pedra i morter. Es conserva en bon estat i està protegida pel Decret de 22 d'abril de 1949 i la Llei 16/1985 de Patrimoni Històric Espanyol.
Festes Majors de Picassent
Activitat
Les Festes Majors de Picassent, a la comarca de L'Horta Sud (València), se celebren durant el mes de juliol en honor a la Mare de Déu de Vallivana, patrona del municipi, amb els actes propis d'una festa patronal valenciana.
Festes de la Vallivana y el Cristo de la Fe de Picassent
Activitat
Festes de Picassent en honor a la Mare de Déu de la Vallivana i el Crist de la Fe, amb desfilades, ofrena de flors i fira de maquinària agrícola.
Ermita de la Mare de Déu de Vallivana
Monument
Ermita neoclàssica situada a la plaça de l'Ermita de Picassent (Valencia), reconeixible per la cúpula coberta de teula vidriada blava i blanca, una de les fites del paisatge del terme i Bien de Relevancia Local (figura de protecció patrimonial d'àmbit local a la Comunitat Valenciana). La seva façana, un alt frontispici de dos cossos coronat per una creu, porta la inscripció «Ermita de Nª Sª de Vallivana» i, sobre ella, un retaule de rajoles amb l'Assumpció de la Verge entre querubins i serafins, refet després de la guerra de 1936. L'interior, de la primera meitat del segle XVIII, té planta de creu grega amb cúpula sobre el creuer; l'altar, de 1947, és neobarroc. El transsepte guarda memòria de la processó de la Vallivana celebrada el 1738 per evitar una epidèmia, origen de la romeria de la patrona que avui arriba fins a l'ermita.
Cítrics de l'horta de Picassent
Gastronomia
El terme reuneix una de les majors extensions de tarongers i mandariners de la província, amb varietats escalonades que es cullen d'octubre a maig. Els magatzems de confecció de la localitat treballen bona part de la fruita de les comarques veïnes.