Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Albal

Què veure i què fer a Albal (L'Horta Sud, València): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats

A quina distància del centre de Albal és cada lloc

Ermita de Santa Ana de Albal 1,4 km

Pobles a prop de Albal

Què veure a Catarroja 1,4 km · 7 llocs
Què veure a Beniparrell 1,7 km · 4 llocs
Què veure a Massanassa 2 km · 4 llocs
Què veure a Benetússer 3,4 km · 3 llocs
Què veure a Paiporta 3,6 km · 4 llocs
Què veure a Alfafar 3,7 km · 3 llocs
Què veure a Silla 3,8 km · 6 llocs
Què veure a Llocnou de la Corona 4 km · 4 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › L'Horta Sud › Albal

Què veure i què fer a Albal

Albal
Poble
Albal és un municipi de la comarca de l'Horta Sud, a la província de València, amb 17.365 habitants (INE 2025), situat a 10 quilòmetres de la capital. El seu nom prové de l'àrab al-baʿl, «terra de secà». El terme, pla i regat per les séquies Reial del Xúquer i de Favara —que aquí finalitza—, s'estén cap a l'Albufera amb una estreta franja de marjal. L'origen del municipi es remunta a una casa de camp medieval anomenada Alboayal, que el rei Jaume I va donar el 1238 a Gil de Atrosillo; aquest la va vendre sis anys després al Capítol de la Catedral de València, que en va conservar el senyoriu. Precisament el Capítol va poder fundar al segle XIV l'ermita de Santa Anna, que assenyala el lloc on la tradició situa la troballa d'una imatge de la santa al tronc d'una olivera.
Festes de Albal
Activitat
Les festes patronals d'Albal se celebren al juliol en honor de Santa Ana, el dia gran de la qual, el 26, tanca el cicle festiu amb la processó solemne de la patrona; la tradició situa l'origen de la seva devoció en la troballa d'una imatge al tronc d'una olivera.
Ermita de Santa Ana de Albal
Monument
L'ermita de Santa Ana s'alça en un turó a l'oest d'Albal, al paratge conegut localment com El Replà, dins d'un parc envoltat de pinada. La seva fundació pel Capítol de la Catedral de València podria remuntar-se al segle XIV, ja documentada el 1402; la tradició situa aquí la troballa el 1289 de la imatge de la santa al buit d'una olivera, del qual encara creix un rebrot darrere del temple. L'edifici actual, de 1894 i estil neogòtic, conserva a la part posterior elements més antics; la seva façana de maó es remata amb un frontó agut i espadanya, i l'atri davanter llueix arcs apuntats. Al presbiteri es guarda la imatge de Santa Ana amb la Mare de Déu Nena, tallada en alabastre al segle XIV; juntament amb San Blas, és patrona d'Albal.