Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Torrent

Què veure i què fer a Torrent (L'Horta Sud, València): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Torrent és cada lloc

Museu Comarcal de L'Horta Sud 500 m

Pobles a prop de Torrent

Què veure a Alaquàs 2,5 km · 5 llocs
Què veure a Picanya 2,8 km · 3 llocs
Què veure a Aldaia 3,2 km · 8 llocs
Què veure a Paiporta 4,4 km · 4 llocs
Què veure a Xirivella 4,8 km · 4 llocs
Què veure a Quart de Poblet 5,6 km · 6 llocs
Què veure a Mislata 6,2 km · 5 llocs
Què veure a Manises 6,2 km · 8 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › L'Horta Sud › Torrent

Què veure i què fer a Torrent

Torrent
Poble
Torrent és el municipi més poblat de la comarca de l'Horta Sud, a l'àrea metropolitana de València, amb 90.928 habitants, situat a 8 quilòmetres de la capital i als peus del tossal del Vedat de Torrent. És seu del Museu Comarcal de l'Horta Sud i de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud. El seu nom, d'origen llatí possible en turritus, «emmurallat» o «torrejat», o torrens, «impetuós», apareix per primera vegada en un document de Jaume I de 1232; va ser oficialment Torrente en castellà fins que el 1979 un decret del Consell de Ministres va recuperar la forma valenciana Torrent. El terme, de relleu suau, és travessat pel barranc de Torrent, que desemboca al llac de l'Albufera i que en episodis de pluges intenses augmenta la vulnerabilitat del municipi a les inundacions.
Museu Comarcal de L'Horta Sud
Monument
El Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March, a Torrent (València), té per objecte la conservació, investigació i difusió del patrimoni cultural de la comarca. Ocupa la casa de l'Estudiant de Boqueta, un habitatge de llauradors construït el 1904 i habitat fins als anys vuitanta, la distribució del qual permet conèixer la vida d'una família lligada al camp: l'habitatge, la zona de treball agrícola al costat del corral i, a la planta superior, el magatzem de productes. Restaurat per la Mancomunitat de l'Horta Sud, es va inaugurar com a museu el 2000 i va obrir la seva sala d'exposicions tres anys després; la seva col·lecció reuneix objectes de l'aixovar domèstic, eines agrícoles i estris artesanals. Està dedicat a Josep Ferrís March, director de la Caixa d'Estalvis de Torrent.
Festes de Torrent
Activitat
Les festes de Torrent (València) són les festes patronals en honor a Sant Abdó i Sant Senén, celebrades del 23 al 30 de juliol, coincidint amb la celebració de Moros i Cristians, que des de 1990 ha guanyat gran pes al municipi. El seu acte central és la Gran Entrada, amb 24 filaes i comparses que reuneixen més de mil participants i uns deu mil espectadors cada estiu. El programa inclou també el pregó i la trabucà, en la qual es presenta el parlament.
Museu Parroquial de l'Assumpció de Torrent
Monument
Museu parroquial de Torrent, vinculat a l'església de l'Assumpció, fundada després de la conquesta cristiana del segle XIII i reconstruïda i ampliada entre els segles XVI i XVIII després de ser destruïda durant la revolta de les Germanies de 1521. Conserva ornaments litúrgics de 1590 i tres llenços del pintor Juan Ribalta, datats el 1773, a més d'una talla gòtica de la Mare de Déu del Pópul, una de les peces més antigues del conjunt.
Torre de el Castillo de Torrent
Monument
Torre de l'homenatge d'uns 22 metres d'alçada, resta d'una fortalesa d'origen musulmà del segle XII cedida per Jaume I a l'Orde de l'Hospital el 1232; declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 2001.
Genaro Palau, pintor de Torrent
Curiositat
Pintor paisatgista i cartellista taurí (1866-1933) nascut a Torrent, format a la Reial Acadèmia de Sant Carles al costat de Joaquim Sorolla.
Barranc del Poyo al seu pas per l'Horta Sud
Natura
Rambla estacional que naix al costat de Torrent i travessa diversos municipis de l'Horta Sud camí de l'Albufera, un curs d'aigua que ha marcat històricament el paisatge agrícola de la comarca.
Comanda de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital
Fita
Després de la conquesta, l'orde hospitalera va rebre la vila i la va repoblar amb cinquanta famílies cristianes a les quals va donar cases i terres. Va governar el terme durant gairebé sis segles, fins al 1807, i va deixar la torre del castell com a seu del seu comanador.
Mona de Pasqua al Vedat
Gastronomia
Pa de farina, ou i sucre amb un ou bullit incrustat que es menja a l'aire lliure durant els dilluns de Pasqua. La pineda del Vedat és des de fa generacions el lloc on les famílies de la comarca pugen a berenar i a fer volar estels.