Poble
Catí és una vila de L'Alt Maestrat, a Castelló, fundada el 25 de gener de 1239 per Blasco de Alagón, que la va donar a poblar a Ramón de Bocona —futur poblador d'Onda— i altres quaranta homes, confirmant-ho Jaume I el 1243. La fidelitat va ser la seva virtut distintiva, reconeguda amb un escut amb un gos caminant com a símbol. La seva economia medieval va girar entorn de la fabricació de teixits de llana, amb esquiladors, paraires i teixidors, i va basar la seva prosperitat en el comerç de llana amb mercaders genovesos; al segle XVI va arribar a comptar amb més de nou mil caps de bestiar. Conserva cases gòtiques i un retaule de Jacomart, del segle XV, a la seva església parroquial. Avui, amb 719 habitants, és coneguda pels seus formatges, xotets i cabrits, i per una indústria de torrons i moble rústic.
Monument
Església de la Asunción de Catí, aixecada al segle XIV, que alberga un retaule pintat per Jacomart, pintor d'Alfons V, al segle XV; al seu costat es va construir el 1376 l'abadia que va manar edificar el rector Pedro Durán.
Activitat
Catí celebra la seva festa major del 7 al 17 d'agost, en honor de Sant Martí de Tours, patró, i de la Mare de Déu de l'Assumpció i la Mare de Déu de l'Avellà, patrones.
Curiositat
Catí és conegut pels seus saborosos formatges artesanals, elaborats de forma tradicional juntament amb quallades i mató amb el seu toc d'arrop, i per les seves aigües de manantial. Destaquen les del manantial de l'Avellà, les propietats curatives del qual ja coneixien els àrabs, en un entorn tranquil que reuneix l'ermitori de Nostra Senyora de la Misericòrdia i un antic balneari.
Monument
El retaule de Jacomart, a l'església parroquial de Catí, està considerat un dels millors retaules pintats del segle XV. És obra del pintor valencià Jacomart, que va exercir com a pintor de cambra del rei Alfons V el Magnànim. L'església que l'alberga, aixecada al segle XIV, se situa al centre del poble i reuneix altres obres d'art d'interès, tot i que l'article del municipi no detalla el tema iconogràfic concret del retaule.
Monument
Conjunt de tres ermites d'arquitectura religiosa medieval al terme de Catí. La de Santa Ana, a mig quilòmetre del poble, és una de les més completes i acabades del municipi: de cos únic amb tres arcs, cor i altar major, la seva construcció es va iniciar el 29 d'agost de 1441 sota la direcció del picapedrer de Forcall Arnaldo Pedro. L'ermita de la Virgen del Pilar, a uns sis quilòmetres a la Vall de Catí, és del segle XVII: les obres van començar el 6 de gener de 1625, i el temple fa 13 metres de llarg per 6,60 d'ample, amb sostre a dues aigües sobre dues arcades de pedra i un campanar d'espadanya sense campana; tot el complex arriba als 22,20 per 10,30 metres. L'ermita de San Vicente completa el conjunt, tot i que d'ella no es conserven dades addicionals.
Monument
Antiga casa consistorial i llotja de Catí, a l'Alt Maestrat, edifici gòtic civil datat al segle XIV i considerat la construcció més emblemàtica de la població, única a conservar la seva estructura i materials originals. Les obres, dirigides pel mestre Bernat Turó de Traiguera amb l'ajuda dels seus fills i de picapedrers com Jaume Sans, van començar el 1418, es van iniciar realment el 1428 i es van perllongar fins al 1437. L'edifici es va destinar a usos molt diversos: la planta principal acollia les reunions del Consell, els baixos van servir de presó i carnisseria, i les parts altes de dipòsit de gra. La façana, sobre la calle Mayor, combina dos arcs gòtics d'entrada amb tres arcs ogivals interiors, i el saló principal està cobert per un valuós artesonat sostingut per arcs apuntats.
Natura
El manantial de l'Avellà és una font d'aigües amb propietats terapèutiques ja conegudes pels àrabs, al terme de Catí. Les seves aigües s'aprofiten en un balneari situat al mateix paratge tranquil que ocupa l'ermitori de Nuestra Señora de la Misericordia, conjunt que forma un dels racons més apreciats de l'entorn natural del municipi.
Curiositat
Catí, a l'Alt Maestrat (Castelló), va ser donada a poblar el 25 de gener de 1239 per Blasco de Alagón a Ramón de Bocona i altres quaranta homes, probablement procedents de terres de Lleida; el rei Jaume I va confirmar la carta pobla el 1243. Juntament amb els altres llogarets del seu terme, Catí va iniciar el 1292 un plet contra Morella que es va perllongar quatre segles, fins que el 1691 va aconseguir la seva independència.
Curiositat
El jaciment de Mas de Torres, al terme de Catí, forma part del conjunt d'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998. Aquesta declaració reuneix 301 jaciments protegits a la Comunitat Valenciana, dels quals 102 són a la província de Castelló, entre ells el de Mas de Torres.
Activitat
La romeria tradicional de Catí fins a l'ermita de San Pedro, al veí municipi de Castellfort, se celebra cada any el primer dissabte de maig i està documentada des d'almenys 1321. Inclou la cerimònia de la Despertà, un ritual matutí que té lloc a les cinc de la matinada a Catí i que es repeteix el matí del diumenge següent al costat de l'ermita, marcant l'inici i el tancament de la pelegrinació amb aquesta crida característica que dona nom a la tradició local.
Fita
Durant els segles XIV i XV els mercaders de Catí venien la llana del Maestrat a compradors genovesos; d'aquell tràfic queden grafits de naus dibuixats en una casa senyorial de la vila i les cases gòtiques aixecades amb els beneficis.