Poble
Morella és la capital de la comarca d'Els Ports, al nord de la província de Castelló, una vila medieval emmurallada sobre un turó rocós que s'alça a 985 metres d'altitud. Compta amb 2.501 habitants i, des de gener de 2013, forma part de la xarxa dels pobles més bonics d'Espanya. El seu terme, abrupte i muntanyós, assoleix cims de fins a 1.286 metres a l'Alt de la Nevera, i reuneix les fèrtils vegues del Moll i dels Llivis, una de les majors superfícies agrícoles de la comarca. El clima és mediterrani d'alta muntanya, amb hiverns freds i freqüents gelades, i una mitjana de quinze dies de neu a l'any.
Monument
El castell de Morella corona el turó sobre el qual s'assenta la ciutat, amb vistes sobre tota la comarca d'Els Ports, i ha estat testimoni de nombroses batalles històriques. Al seu recinte hi ha restes prehistòriques, iberes i romanes, tot i que la fortalesa actual arrenca del segle XIII, d'origen islàmic, amb reformes cristianes després de la Reconquesta. S'organitza en tres nivells: l'entrada i el Palau del Governador a baix, les bateries d'artilleria a mitja alçada, i a dalt el recinte del castell amb torres semicirculars i un aljub romà. El 1813 les tropes del general Elío van bombardejar la torre fins a rendir la guarnició francesa, i a les guerres carlines va tornar a patir danys. Declarat monument historicoartístic el 1931, avui s'hi accedeix pel claustre del convent de Sant Francesc.
Monument
La muralla de Morella és el recinte emmurallat que envolta la localitat, a la comarca d'Els Ports, amb un perímetre d'uns 2500 metres, una alçada mitjana d'entre 10 i 15 metres i un gruix aproximat de dos metres; es conserva en molt bon estat i compta amb un pas de ronda que la recorre per complet. S'alça sobre una muralla musulmana anterior, del segle XI, i les seves obres actuals es van iniciar entre 1324 i 1330 sota la direcció del mestre d'obres Aparisi Joan, amb reformes posteriors als segles XVII i XVIII. El recinte està jalonat per quinze torres, entre elles la del Públic, la Nevera o Sant Miquel, i set portes, com les de Sant Miquel, Forcall o Sant Mateu.
Monument
La basílica arxiprestal de Santa Maria la Major, a la plaça de Benet XV de Morella, es va construir entre 1265 i 1343, ja als segles XIII i XIV, en estil gòtic valencià, tot i que no va quedar del tot acabada fins al 1593, quan la va consagrar el bisbe de Tortosa, el morellà Gaspar Punter; el marquès de Lozoya la va considerar la més bella església gòtica de la regió valenciana. Té planta de tres naus amb els seus absis i un cor elevat, situat atípicament al penúltim tram, al qual es puja per una escala de cargol. Conserva tres rosetons amb vitralls originals del segle XIV, l'orgue de Francisco Turull, el més important de la Comunitat Valenciana, i un retaule xurrigueresc del segle XVII amb pintures de l'Assumpció i de la primera missa celebrada a Morella després de la Reconquesta.
Monument
Infraestructura hidràulica d'estil gòtic valencià, també coneguda com a Aqüeducte de Santa Llúcia o Séquia Reial, construïda entre els segles XIII i XIV per portar l'aigua de la font de Vinatxos fins a Morella. El 1273 Jaume I va donar la deu a la ciutat, i el 1315 Jaume II va autoritzar el Consell de Morella a construir l'aqüeducte, les obres del qual es van iniciar el 1318; la successió actual d'arcs es va aixecar el 1338 i el 1359 l'aigua va arribar al Pla del Sol, avui Font Vella. Ha estat reparat en diverses ocasions, després de la caiguda d'arcs el 1391 i amb noves obres de reforç el 1421, 1739 i 1845; a mitjan segle XX es va modernitzar introduint una canonada de polietilè. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), amb categoria de monument, el 2006.
Monument
Antic convent franciscà de Morella (Els Ports, Castelló), dins del recinte emmurallat de la vila. La seva construcció es va iniciar el 1272 i l'església, d'estil gòtic valencià, va ser consagrada solemnement el 1390; té una sola nau sense creuer, amb capelles laterals, grans arcs torals apuntats i volta de creueria senzilla a l'absis. El sostre de fusta es va acabar el 1387. A la sala capitular es conserva un fresc del segle XV que representa la Dansa de la Mort, i el conjunt inclou també refectori i claustre. L'església va ser recoberta d'estil neoclàssic el 1800, tot i que avui es pot apreciar de nou l'estil gòtic original.
Curiositat
Festa que Morella celebra cada sis anys, a la segona quinzena d'agost, en honor de la Mare de Déu de Vallivana. El seu origen es remunta al segle XVII: després de les epidèmies de pesta de 1648-1650 i 1672, un grup de notables de la vila va organitzar una rogativa fins a l'ermita de la Vallivana, i el 31 de desembre d'aquell any es va passejar la imatge per Morella; segons la tradició, els malalts van recobrar la salut i l'epidèmia va remetre. En agraïment, el Consell de Morella va acordar el 1673 celebrar perpètuament cada sis anys un novenari d'acció de gràcies, costum que es manté gairebé ininterrompuda des de llavors amb 53 edicions celebrades. L'any anterior a cada Sexenni se celebra «l'Anunci», que recorda als morellans la proximitat de la festa amb ninots, pregó i rosari.
Activitat
Morella celebra San Julián, el seu patró, el 7 de gener, i San Antonio el cap de setmana posterior al 17 de gener. La seva festa més singular és el Sexenni, en honor de la Virgen de Vallivana, que només se celebra cada sis anys a l'agost, amb danses gremials; està declarat Fiesta de Interés Turístico Nacional i Patrimoni Immaterial.
Monument
Museu de Morella amb restes fòssils de dinosaures, especialment d'Iguanodon, trobades a l'entorn de la comarca dels Ports.
Curiositat
La comarca dels Ports es va formar entre el Juràssic superior i el Cretaci inferior, fa entre 146 i 98 milions d'anys, i hi va deixar abundants restes de fauna marina i algues calcàries.
Fita
El 1232 un grup d'homes de Blasco d'Alagó va escalar de nit el penyal i va sorprendre l'alcaid musulmà: va ser la primera plaça important guanyada en el que seria el Regne de València, i Jaume I va acabar reclamant-la per a la Corona pel seu valor estratègic.
Fita
Ferran I d'Aragó, el papa Benet XIII i fra Vicent Ferrer es van reunir el 1414 prop de cinquanta dies al convent de Sant Francesc per intentar posar fi al Cisma d'Occident; el Papa Luna es va negar a renunciar i va acabar aïllat a Peníscola.
Fita
Ramón Cabrera va assaltar de nit el castell tingut per inexpugnable i va convertir Morella en capital del Maestrat carlí; el pretendent el va nomenar comte de Morella i la plaça no va caure fins a l'ofensiva d'Espartero el maig de 1840.
Gastronomia
Pastisset de massa fina aromatitzada amb aiguardent i farcit de brossat i ametlla, cuit al forn en forma de mitja lluna; és el dolç emblemàtic de la vila i la seva recepta enllaça amb la rebosteria medieval i andalusina de la comarca.
Gastronomia
El tuber melanosporum recol·lectat als carrascars de la comarca sosté les Jornades de la Trufa Morella-Els Ports, amb mercat de tòfona fresca al febrer i plats on acompanya el xai, la gallina i els ous.