Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Zorita del Maestrazgo

Què veure i què fer a Zorita del Maestrazgo (Els Ports, Castelló): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Zorita del Maestrazgo és cada lloc

Santuari de la Balma 2,7 km

Pobles a prop de Zorita del Maestrazgo

Què veure a Palanques 1,6 km · 2 llocs
Què veure a Villores 6,5 km · 8 llocs
Què veure a Las Parras de Castellote 8,4 km · 3 llocs
Què veure a Torre de Arcas 8,6 km · 4 llocs
Què veure a Forcall 9,6 km · 12 llocs
Què veure a Aguaviva 11 km · 4 llocs
Què veure a Todolella 11 km · 7 llocs
Què veure a Monroyo 13 km · 5 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › Els Ports › Zorita del Maestrazgo

Què veure i què fer a Zorita del Maestrazgo

Zorita del Maestrazgo
Poble
Zorita del Maestrazgo, Sorita en valencià, és un municipi de la comarca castellonenca d'Els Ports, en zona muntanyosa al costat del límit amb Terol, amb 118 habitants, lluny dels 1.270 que va arribar a tenir el 1910. Va ser llogaret del terme general de Morella, donada a poblar al segle XIII, i al segle XIV va passar a senyoriu de la família Fernández de Heredia; el 20 de desembre de 1367 Juan Fernández de Heredia va vendre el senyoriu als jurats de Morella per 14.511 sous, dependència que es va mantenir després. Fins al 1916 es va anomenar simplement Zorita. La seva economia es basa en la ramaderia, amb granges de pollastres, porcs, ovelles i cabres. Conserva el santuari-cova de la Mare de Déu de la Balma, en culte des del segle XIV, i l'església de l'Assumpció.
Santuari de la Balma
Monument
El santuari de la Mare de Déu de la Balma es troba a 3 km del nucli urbà de Zorita del Maestrazgo (Sorita en valencià), vora el riu Bergantes, excavat en una balma o abric rocós. És un edifici religiós d'estil renaixentista construït entre els segles XVI i XVIII sobre una ermita documentada des de 1380, dedicada aleshores a Santa Maria Magdalena i Sant Blai, que cap al 1437 va passar a advocar-se a la Mare de Déu. L'obra més important es va fer entre 1666 i 1670, amb l'ampliació de la nau, el campanar i la portada. Va ser un important centre de peregrinació de gent de Castelló i Terol, entre elles dones arribades d'Aragó que acudien a curar-se de suposades possessions demoníaques. Està declarat monument històric-artístic des de 1979.
La venda de Zorita als jurats de Morella
Fita
Juan Fernández de Heredia va vendre el 1367 el senyoriu de Sorita als jurats de Morella per 14.511 sous; des d'aleshores el lloc va quedar integrat al terme morellà i va perdre la seva condició de senyoriu independent.
Les pilotes de Carnestoltes
Gastronomia
Mandonguilles grans de carn picada, pa i espècies que es couen a l'olla i es comparteixen per Carnaval; juntament amb la torrà de carns i embotits a la brasa, marquen el calendari gastronòmic del poble.