Poble
Forcall és un municipi de la comarca d'Els Ports, a Castelló, amb una destacada plaça major porxada. El seu nom prové probablement de la forca que formen els rius Bergantes, Cantavieja i Caldés. Al seu terme hi ha la Moleta dels Frares, un dels jaciments més interessants de la província, identificat amb la ciutat romana de Lesera: un nucli ibero-romà estratègic entre el Mediterrani i la vall de l'Ebre, descobert el 1876 i únic del seu període entre Sagunt i Tortosa, del qual es conserva bona part de la muralla. Llogaret tradicional de Morella i senyoriu de Blasco de Alagón, Forcall va rebre la seva Carta Pobla el 2 de maig de 1246. El 1463, els seus veïns, capitanejats per Miguel Balaguer, es van aixecar contra Joan II d'Aragó a favor dels catalans.
Monument
La Plaça Major de Forcall, del segle XVI, és el monument més significatiu del municipi i un dels espais urbans més notables d'Els Ports. Té estructura porxada, amb porxos formats per arcs de mig punt, i està envoltada de cases palau que formen un interessant conjunt monumental. Destaca la Casa de la Vila, dels segles XVI-XVII, amb una doble escala volada sobre un arc de mig punt única a la Comunitat Valenciana; l'edifici alberga avui l'ajuntament, una antiga església de Sant Miquel del segle XV i una posada.
Activitat
Forcall celebra les seves festes patronals des de l'últim cap de setmana d'agost fins al primer de setembre, en honor de San Víctor i de Nuestra Señora de la Consolación, amb bous embolats, vaquetes i balls tradicionals al so de dolçaina i tabal.
Monument
Conjunt de cases senyorials de Forcall, envoltat de quatre turons rocosos, un dels pobles amb més patrimoni de la comarca d'Els Ports. Entre elles destaquen les cases pairals dels Fort, els Maçaners i els Berga, a més de l'antic Forn de la Vila. El Palau d'Osset-Miró, del segle XVI, conserva un ràfec de talla artística, portes i artesonats interiors. A la plaça Major s'aixeca la Casa de la Vila, dels segles XVI i XVII i antic magatzem municipal, amb una doble escala volada sobre un arc de mig punt que és única a tota la Comunitat Valenciana. També es conserva la Casa-Palau dels Miró.
Monument
L'actual edifici de l'església de la Asunción de Forcall, d'estil neoclàssic, es va aixecar al segle XIX sobre el temple gòtic dels segles XIII i XIV destruït a les guerres carlines; de la construcció primitiva només es conserven l'absis amb el seu presbiteri, algunes finestres, gàrgoles i un rosetó, juntament amb frescos de Juan Francisco Cruella. El seu campanar, de 55 metres, segueix les pautes de l'ordre jònic, i l'ampliació posterior va dissimular les restes gòtiques amb decoració d'ordre corinti. Dedicada a la Asunción de Nuestra Señora, presenta nou capelles laterals amb advocacions com el Rosario, la Consolación, el Carmen, los Dolores, San José, San Antonio i San Víctor, i es va construir en maçoneria, maó vist i carreus.
Monument
L'ermita de la Virgen de la Consolación, patrona de Forcall, s'alça a l'entrada del poble des de Morella, al final d'un camí en ziga-zaga flanquejat per xiprers. L'edifici actual, barroc, data de 1675, tot i que la devoció es documenta ja des de 1553, quan existia culte en una petita capella al mateix lloc; es va completar el 1783, any en què l'antiga escultura gòtica de pedra va ser substituïda per una talla de fusta. Durant la Guerra Civil, el 1936, un atac iconoclasta va destruir el seu altar major neoclàssic, avui reconstruït. Continua complint funcions religioses al setembre, durant les festes patronals, quan el dissabte previ baixa des de l'ermita una processó d'atxes cantant el rosari, i el segon dia de Pasqua els forcallans pugen a berenar.
Monument
La Moleta dels Frares és un jaciment arqueològic del terme de Forcall (Els Ports), en un altiplà estret a uns 900 metres d'altitud, amb parets gairebé verticals que el converteixen en fortalesa natural de difícil accés. Es correspon probablement amb la població ibero-romana de Lesera, identificació possible gràcies a una inscripció dedicada a Júpiter Conservator trobada al jaciment. Va estar habitat des de l'edat del ferro fins a l'antiguitat tardana: durant el període ibèric va ser un oppidum fortificat, i després de la conquesta romana, cap al 200 a. C., es va convertir en un centre administratiu que va arribar a rebre l'estatus de municipi entre el 10 a. C. i el 14 d. C. Va quedar abandonada al segle IV. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1991.
Monument
Forn del segle XIII a Forcall, considerat el forn en funcionament més antic d'Europa.
Natura
Font de propietats mineromedicinals documentada des de 1649, al terme de Forcall, al costat dels rius Caldes, Cantavieja i Bergantes. Es coneix també com a Font de la Salut i neix en el mateix curs del riu Caldes, en un entorn de paisatge natural al costat d'altres fonts del terme.
Curiositat
El dibuixant de còmics José Peñarroya Peñarroya (Forcall, 1910 - Barcelona, 1 de maig de 1975) va treballar primer com a comptable i va passar després a l'animació a Dibujos Animados Chamartín, abans d'incorporar-se a Editorial Bruguera el 1947. Va crear personatges com Don Pío (1947), Calixto (1947), Gordito Relleno (1948), Don Berrinche (1948), La familia Pi (1957) i Pitagorín (1966), i va col·laborar en revistes com Pulgarcito i El DDT. El 1957 va cofundar D.E.R., editorial alternativa de la revista Tío Vivo, abans de tornar a Bruguera. Està considerat un dels «cinc grans» d'Editorial Bruguera als anys cinquanta, juntament amb Cifré, Conti, Escobar i Giner, apreciat pel seu humor subtil i el seu estil depurat. Va morir per una hemorràgia cerebral.
Activitat
Les festes de San Antonio Abad de Forcall, a la comarca d'Els Ports (Castelló), se celebren al voltant del 17 de gener com una manifestació profanoreligiosa que ha sabut conservar la tradició, considerada una de les més interessants de la Comunitat Valenciana per la seva antiguitat i la seva peculiar idiosincràsia. A més de la Plantà del Maig i Els Botets, inclouen actes com la Vida del Sant, la Santantonà i la Cremà de la Barraca.
Fita
L'infant Pere de Portugal, en nom de Jaume I, va concedir la carta de poblament que va ordenar el poblament cristià de la vall on conflueixen els rius Cantavieja, Caldés i Bergantes; Forcall no es va emancipar de Morella fins al 1691.