Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Benimantell

Què veure i què fer a Benimantell (La Marina Baixa, Alacant): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 3 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

Quan anar a Benimantell: calendari de festes

Octubre: Festes de Octubre de Benimantell (tercer diumenge d'octubre)

A quina distància del centre de Benimantell és cada lloc

Església de San Vicente Mártir de Benimantell 50 m
Riu Guadalest 6,3 km

Pobles a prop de Benimantell

Què veure a Beniardà 1 km · 2 llocs
Què veure a Castell de Guadalest, el 1 km · 6 llocs
Què veure a Benifato 1,7 km · 3 llocs
Què veure a Confrides 5,1 km · 9 llocs
Què veure a Castell de Castells 5,5 km · 3 llocs
Què veure a Famorca 6,9 km · 3 llocs
Què veure a Callosa d'en Sarrià 8,1 km · 6 llocs
Què veure a Fageca 8,2 km · 3 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Alacant › La Marina Baixa › Benimantell

Què veure i què fer a Benimantell

Benimantell
Poble
Benimantell s'alça a 547 metres d'altitud a les estribacions de la serra d'Aitana, a la Vall de Guadalest, a només un quilòmetre de la turística Guadalest. Va ser alqueria d'origen musulmà fins a la conquesta cristiana de mitjan segle XIII, i després de l'expulsió dels moriscos el 1609 la van repoblar cristians vinguts majoritàriament d'Aragó; va formar part del marquesat creat el 1543 per Carles I per al senyor de la vall, senyoriu que l'expulsió va deixar sense braços ni rendes. Va arribar als 1.012 habitants a mitjan segle XIX i avui ronda els 548. Viu de l'agricultura de secà, ametllers i oliveres, i del turisme lligat a Guadalest i Benidorm. El seu nucli urbà, amb vistes a la vall, conserva carrers estrets com l'empinada Trencacames i l'església parroquial de Sant Vicenç Màrtir.
Riu Guadalest
Natura
El riu Guadalest neix al port de Confrides, entre les serres d'Aitana i de la Serrella, a uns 900 metres d'altitud, i dona nom a la vall de Guadalest, on s'assenten Benimantell, Confrides i El Castell de Guadalest, dins la comarca de La Marina Baixa. Amb un recorregut de 24,9 km i una conca de 123,4 km², presenta un règim mediterrani irregular, amb crescudes entre la tardor i la primavera i estiatge a l'estiu. Les seves aigües queden regulades pel pantà de Guadalest, construït per al reg i per proveir d'aigua la costa davant la demanda turística. Ja al terme d'Altea, el Guadalest s'uneix al riu Algar abans de desembocar al Mediterrani.
Oliveres mil·lenàries de Benimantell
Natura
Exemplars d'oliveres mil·lenàries repartides pel terme de Benimantell, al costat de rutes que porten fins a antigues neveres i ruïnes de castell. Aquest castell, avui en ruïnes, estava alineat defensivament amb els de Guadalest i Alfofra, a la mateixa comarca de la Marina Baixa.
Restes del castell de Benimantell
Monument
Ruïnes d'una fortificació medieval a Benimantell, alineada amb els castells de Guadalest i Aljofra.
Església de San Vicente Mártir de Benimantell
Monument
Església parroquial de Benimantell amb una curiosa torre rematada en llanterna octogonal de teulada d'anyil vidriat, situada a la plaça principal al costat de l'ajuntament del poble. Ja al segle XIX el diccionari de Pascual Madoz recollia l'existència d'aquesta parròquia dedicada a San Vicente Mártir, servida aleshores per un capellà de provisió ordinària.
Pantà de Guadalest des de Benimantell
Natura
El pantà de Guadalest, visible des del nucli urbà de Benimantell a 547 metres d'altitud, a les estribacions de la Sierra de Aitana, recull les aigües del riu Guadalest, afluent de l'Algar. És un embassament de gravetat de formigó de 94 metres d'alçada i 236 metres de longitud de coronació, amb una capacitat de 13 hectòmetres cúbics i una làmina d'aigua de 86 hectàrees.
Origen morisc de Benimantell
Curiositat
Benimantell, d'origen musulmà i dependent de Guadalest, va ser repoblada per cristians aragonesos després de l'expulsió dels moriscos el 1609. L'alqueria havia passat a dependre de Guadalest després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XIII. Durant el segle XVIII la població va créixer de manera notable, i a mitjan segle XIX ja comptava amb més de 200 cases, documentades des de 1846, i entorn d'1.012 habitants.
Festes de Octubre de Benimantell
Activitat
Festes d'octubre de Benimantell dedicades al Santíssim Sagrament, en un poble d'origen morisc repoblat per cristians aragonesos després de l'expulsió de 1609, que domina des de 547 metres la vall i el pantà de Guadalest.
El marquesat de la vall
Fita
Carles I va concedir el 1543 el títol de marquès de Guadalest al senyor de la vall. El marquesat agrupava els llocs de vassalls moriscos repartits per la vessant d'Aitana, i l'expulsió de 1609 va deixar sense braços ni rendes tot el senyoriu.