Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Beniarrés

Què veure i què fer a Beniarrés (El Comtat, Alacant): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 3 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Beniarrés és cada lloc

Pobles a prop de Beniarrés

Què veure a Gaianes 2,6 km · 3 llocs
Què veure a Alcosser 3,5 km · 2 llocs
Què veure a Salem 3,9 km · 2 llocs
Què veure a Benimarfull 4,1 km · 2 llocs
Què veure a Beniatjar 4,5 km · 1 lloc
Què veure a Planes 4,9 km · 5 llocs
Què veure a Orxa/Lorcha 5,1 km · 5 llocs
Què veure a Ráfol de Salem 5,2 km · 1 lloc

Espanya › Comunitat Valenciana › Alacant › El Comtat › Beniarrés

Què veure i què fer a Beniarrés

Beniarrés
Poble
Beniarrés és un municipi d'El Comtat, a Alacant, a la vall de Perpuchente, que travessa el riu Serpis, amb 1.117 habitants (INE 2025). La presa de Beniarrés sobre aquest riu es va acabar el 1958 per laminar avingudes i regar les hortes de la Safor; el seu embassament va negar bancals i molins del fons de la vall. D'origen musulmà, va ser conquerit per Jaume I el 1253 i va estar poblat per moriscos fins a la seva expulsió el 1609; va dependre del castell de Perpuchent i va passar després per diversos senyors cristians i per l'orde de Montesa. El terme conserva a més la Cova d'Or, important jaciment neolític del V mil·lenni aC, on han aparegut culleres d'os treballat, adorns personals, utensilis de pedra polida i ceràmica de singular bellesa.
Pantà de Beniarrés
Natura
L'embassament de Beniarrés, entre els termes de Beniarrés i Planes —on es troba la major part de la seva làmina d'aigua—, es va construir el 1958 sobre el riu Serpis: compta amb una presa de gravetat de 53 metres d'altura, un sobreeixidor de comportes amb capacitat per a 1.000 metres cúbics per segon, 268 hectàrees de superfície i 30 hectòmetres cúbics de capacitat màxima. Pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i les seves aigües reguen l'horta de la Safor. Hi és permesa la pesca de carpa i black bass, així com la navegació.
Festes de Beniarrés
Activitat
Les festes patronals de Beniarrés se celebren del 15 al 18 d'agost en honor de la Mare de Déu de la Cova Santa, de San Roque -el dia 16- i del Santíssim Crist de l'Empar, amb processons, desfilades de Moros i Cristians i una setmana cultural prèvia.
Ermita blanca de Beniarrés
Monument
Ermita que corona el municipi de Beniarrés, un dels elements més característics del seu paisatge. Es tracta de l'ermita del Sant Crist dels Afligits, a la qual s'accedeix després de pujar pel calvari del poble.
Cova de Or
Natura
La Cova de l'Or és un jaciment arqueològic situat al vessant sud-occidental de la serra del Benicadell, sobre la vall del riu Serpis, a 650 metres d'altura, al terme de Beniarrés (el Comtat, Alacant). Correspon a un enclavament neolític del sisè mil·lenni abans de la nostra era, entorn del 5600 a. C., format per una sala allargada de 24 metres de profunditat per 8 d'amplada. Descoberta per Rafael Pardo Ballester a les prospeccions de 1933 i 1936, va ser excavada sistemàticament des dels anys cinquanta sota Vicent Pascual Pérez, i més tard, entre 1975 i 1985, amb Bernat Martí Oliver. S'hi han trobat restes vegetals i animals, estris de ceràmica, sílex i os, cereals carbonitzats de blat i ordi, i una destacada ceràmica decorada amb impressió cardial.
Barranc de l'Encantada
Natura
Paratge natural del terme de Beniarrés, un dels enclavaments de més valor paisatgístic de la comarca del Comtat.
Església de San Pedro Apóstol de Beniarrés
Monument
Església parroquial de Beniarrés construïda al segle XX sobre una antiga construcció d'origen gòtic. El pintor valencià Ramón Garrido Méndez va realitzar obres per a aquest temple, igual que va fer per a les esglésies de Benissa i d'Ontinyent.
Ermita de el Sant Crist dels Afligits de Beniarrés
Monument
Ermita a la qual s'accedeix després de pujar el calvari de Beniarrés, un dels punts de referència religiosa i paisatgística del municipi.
La construcció del pantà sobre el Serpis
Fita
La presa sobre el Serpis es va acabar el 1958 per laminar les avingudes i regar les hortes de la Safor. La seva cua va negar bancals i molins del fons de la vall i va obligar a desviar camins i senders que unien els pobles riberencs.