Poble
Orihuela és una ciutat i municipi de la província d'Alacant, capital de la comarca d'El Baix Segura i bressol del poeta Miguel Hernández, amb 84.560 habitants, dels quals 32.617 corresponen al nucli urbà, a la vora del riu Segura. És el primer municipi en extensió de la província, i el seu casc històric està declarat conjunt historicoartístic i monumental. La seva Setmana Santa té declaració d'interès turístic internacional, i les seves festes de la reconquesta, d'interès turístic nacional. El topònim se sol relacionar amb el llatinovisigot Aurariola; durant un breu període del regnat de Felip V va ser capital del Regne de València, i va ser seu única de la diòcesi d'Orihuela, creada el 1564, fins a compartir-la amb Alacant el 1959.
Monument
La catedral del Salvador i Santa María, seu de la diòcesi d'Orihuela-Alacant, es va començar a construir a finals del segle XIII sobre restes visigodes i hispanoàrabs. El 1281 Alfons X el Savi va disposar que l'església del Salvador i Santa María fos la més gran de la vila, amb primacia sobre les altres dues parròquies oriolanes. El 1413 el papa Benet XIII la va elevar a col·legiata, pas previ necessari per assolir la categoria catedralícia; el 1510 Juli II va crear el bisbat d'Orihuela unit al de Cartagena sota un mateix bisbe, mesura després anul·lada. No va ser fins al 1564 quan el papa Pius IV va separar definitivament Orihuela de la diòcesi de Cartagena i va crear el seu propi bisbat, a petició de Felip II i en compliment del que s'havia acordat a les Corts de Montsó de 1563.
Monument
Conjunto Histórico-Artístico d'Orihuela (figura de protecció espanyola per a un conjunt històric), casc antic declarat el 1969, un dels primers d'Espanya amb aquest reconeixement. Reuneix la catedral del Salvador i Santa María, les esglésies de las Santas Justa y Rufina i de Santiago Apóstol, el Palau Episcopal i nombrosos palaus i cases nobiliàries entre els seus carrers. Destaca el Colegio Diocesano Santo Domingo, també anomenat Colegio del Patriarca Loazes, edifici monumental de més de 18.000 metres quadrats. El conjunt inclou també la casa-museu de Miguel Hernández, dedicada al poeta oriolà.
Curiositat
Miguel Hernández va néixer el 30 d'octubre de 1910 a Orihuela, en una casa del calle San Juan número 82. La seva família, dedicada al pasturatge de cabres, es va traslladar després a un habitatge més gran al calle de Arriba número 73, avui convertit en casa-museu dedicada al poeta. Des de molt petit va ser també pastor de cabres. Va cursar estudis a les escoles de l'Amor de Dios i al col·legi de Santo Domingo d'Orihuela, on els jesuïtes li van oferir una beca que el seu pare va rebutjar. A la ciutat va traçar amistat amb el canonge Luis Almarcha, que li va donar accés a llibres importants, i amb el forner Carlos Fenoll, en la fleca del qual es reunia un grup literari local. Després dels seus primers èxits a Madrid, va tornar a Orihuela el maig de 1932 abans de marxar de nou per dedicar-se a la literatura.
Activitat
Setmana Santa d'Orihuela, declarada d'interès turístic internacional el 2010 (Fiesta de Interés Turístico Internacional, la màxima distinció turística espanyola per a les festes) i una de les celebracions de més prestigi de la comarca del Baix Segura, amb processons des del Divendres de Dolors fins al Diumenge de Resurrecció. La Processó General del Divendres Sant és una de les més nombroses d'Espanya, amb catorze confraries i més de 8000 natzarens, mentre que la del Dijous Sant, la Processó del Silenci, surt de l'església de Santiago al so del Canto de la Pasión, Bien de Interés Cultural Inmaterial (la màxima figura de protecció del patrimoni immaterial). Entre la seva imatgeria sobresurt El Triunfo de la Cruz, la Diablesa, tallat el 1695 per Nicolás de Bussy, que processona el Dissabte Sant al costat del Caballero Cubierto, que per privilegi papal del segle XVII accedeix a la catedral sense descobrir-se el cap.
Activitat
Les festes de Moros i Cristians d'Orihuela, declarades d'Interès Turístic Nacional el 2017 (Fiesta de Interés Turístico Nacional, distinció turística nacional espanyola per a les festes), commemoren cada 17 de juliol la reconquesta cristiana de la ciutat -que les fonts situen entre 1242 i 1296- passejant pels seus carrers la Gloriosa Enseña del Oriol, dins la processó de les patrones Justa i Rufina. Antigament es recreava la batalla entre moros i cristians, amb els primers vençuts i conduïts amb cadenes fins a la catedral i després fins a l'església de las Santas Justa y Rufina per a una missa commemorativa, costum que es va anar perdent després del decret d'expulsió dels moriscos de 1609. Les modernes festes de Moros i Cristians van néixer el 4 de maig de 1974, quan cinc veïns van crear les primeres cinc agrupacions festeres.
Natura
El pantà de la Pedrera se situa al terme municipal d'Orihuela, al llit de la rambla d'Alcorisa, al costat de la pedania de Torremendo. Es va construir el 1980 sobre una superfície de 1.272 hectàrees, amb una capacitat màxima de 246 hm³, mitjançant una presa de gravetat de 61 metres d'altura i 716 de longitud. Pertany a la Confederación Hidrográfica del Segura i el seu ús és majoritàriament de regadiu, sobretot per al Campo de Cartagena, tot i que també proveeix d'aigua potable diversos pobles de la Vega Baja del Segura a través de la potabilitzadora de Vistabella. Les seves aigües turqueses queden envoltades de turons àrids i matoll mediterrani.
Monument
Ermita coneguda també com a ermita dels Pelegrins, situada a la partida de Fuente Amarga, prop del llogaret de Torremendo, que ja el 1723 donava servei religiós a les famílies llauradores de la zona.
Natura
A la serra que domina el llogaret de Hurchillo s'hi han trobat bifaços i pedres tallades del Paleolític inferior, cosa que converteix l'enclavament en un dels jaciments més antics documentats a la província d'Alacant.
Monument
Construïda el 1728 al llogaret de Hurchillo, aquesta ermita dóna nom a les festes patronals que se celebren cada setembre en honor a la Virgen de Monserrate.
Monument
La torre de Cabo Roig, a la costa d'Orihuela (Alacant), és una torre de guaita del segle XVI, declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), aixecada per albirar els atacs de la pirateria berberisca i avisar altres torres costaneres. El seu emplaçament, en ple accident geogràfic, li atorgava una visió molt més àmplia de la zona que vigilava. És una construcció de maçoneria, de forma cilíndrica i ataluzada a la base —el talús arriba als tres metres d'altura—, amb la porta d'accés sobre aquest sòcol i nombroses finestres de petita mida repartides per la façana per facilitar la vigilància. Després de la seva restauració se li va aplicar una capa de calç blanca que li dona el seu color actual. Per dins es distribueix en dues plantes i una terrassa, separades per una volta de maó.
Natura
El Pico Agudo s'alça a la zona coneguda com El Agudo-Cuerda de la Murada, situada entre les pedanies oriolanes de La Murada i Barbarroja, al nord del terme d'Orihuela, i constitueix el punt més alt de tota la comarca de la Vega Baja del Segura. És una zona de relleu molt abrupte, travessada per nombrosos barrancs, rambles i altres depressions, amb extensos pinars que serveixen de llar a diverses espècies d'ocells i mamífers.
Activitat
Sender costaner que recorre els penya-segats i les cales d'Orihuela Costa entre Campoamor i Punta Prima, i enllaça les urbanitzacions de Cabo Roig, La Zenia i Playa Flamenca.
Activitat
Mercat tradicional que s'instal·la cada diumenge als carrers del llogaret oriolà de La Murada, un dels més concorreguts de la Vega Baja del Segura.
Fita
El 713 el noble visigot Teodomir va signar amb els conqueridors musulmans un tractat que li va permetre conservar el govern de set ciutats, entre elles Oriola, a canvi de tribut. L'autonomia del territori de Tudmir es va mantenir fins a l'any 825.
Fita
El 1564 Oriola va obtenir diòcesi pròpia, segregada de la de Cartagena, després d'un llarg plet de la ciutat per deixar de dependre eclesiàsticament de Múrcia. L'antiga església del Salvador va passar llavors a ser catedral de la nova seu.
Fita
Fundada el 1610 i regida pels dominics del col·legi de Santo Domingo, la Universitat d'Oriola va impartir teologia, arts i dret fins a la seva supressió el 1807. El seu antic edifici, amb dos claustres i una església barroca, continua dret.
Fita
La nit del 14 al 15 d'octubre de 1879 el Segura es va desbordar després d'una pluja torrencial i va negar tota la Vega Baixa. A Oriola hi van morir unes tres-centes persones i l'avinguda va arruïnar collites, cases i assuts en desenes de quilòmetres d'horta.
Gastronomia
Arròs sec de puchero amb cigrons, pilotes de carn, blanquet i llonganissa que es remata al forn amb ou batut, formant una crosta daurada. Se serveix en cassola de fang i és el plat dels àpats de festa de tota la Vega Baixa.