Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Beniel

Què veure i què fer a Beniel (Huerta de Murcia, Múrcia): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques

Quan anar a Beniel: calendari de festes

Agost: Festes patronals de San Bartolomé i la Candelaria (Agosto (patronales) y 2 de febrero (Candelaria))

A quina distància del centre de Beniel és cada lloc

Els Fitons del Regne 550 m

Pobles a prop de Beniel

Què veure a Santomera 4,5 km · 14 llocs
Què veure a Orihuela 6,5 km · 19 llocs
Què veure a Bigastro 9,4 km · 2 llocs
Què veure a Benferri 11 km · 3 llocs
Què veure a Redován 11 km · 3 llocs
Què veure a Jacarilla 12 km · 2 llocs
Què veure a Murcia 13 km · 68 llocs
Què veure a Callosa de Segura 14 km · 9 llocs

Espanya › Regió de Múrcia › Huerta de Murcia › Beniel

Què veure i què fer a Beniel

Beniel
Poble
Beniel és un municipi de la Región de Murcia, a la comarca de la Huerta de Murcia i dins l'àrea metropolitana de Murcia, amb 11.582 habitants (INE 2025) i una extensió de 10,06 km². El seu nom prové de la tribu àrab Banu Yahyá, que el va colonitzar després de la fundació de Murcia al segle IX. La comarca va formar part de la Cora de Tudmir, territori que, després de la invasió musulmana de la península el 711 i el 712, va governar el duc visigot Teodomiro gràcies al pacte que va assolir amb Abdalaziz l'abril del 713: a canvi de conservar els seus béns i certa autonomia, va lliurar als musulmans set de les seves ciutats. Segons l'historiador Bernal Segura, va ser a Beniel on es va celebrar aquest pacte, conegut com el tractat de Tudmir.
Església de San Bartolomé de Beniel
Monument
Temple del segle XVIII situat a la plaça de l'Ajuntament, considerat un dels exemples més bells del barroc de l'horta murciana. Té una capella dedicada a la Virgen del Rosario, patrona del municipi.
Els Fitons del Regne
Monument
Monòlits de pedra calcària tallats en forma de piràmide sobre base cúbica, al terme de Beniel, coneguts popularment com Los Pinochos. Es van col·locar el 1304, a la Vereda del Reino, després de la Sentencia Arbitral de Torrellas, que va posar fi al litigi entre Castella i Aragó pels límits dels seus territoris a la Murcia conquerida, confirmada un any després pel Tratado de Elche; Beniel va quedar del costat castellà i els mugarris es van convertir en símbol heràldic del municipi, com a zona fronterera. Van ser substituïts al segle XVIII, en temps de Carles III, pel deteriorament dels originals, i han estat restaurats diverses vegades; l'última, a finals dels vuitanta, no va respectar la pedra original i va desplaçar un d'ells. Avui marquen el límit entre Murcia i la Comunidad Valenciana.
Festes patronals de San Bartolomé i la Candelaria
Activitat
Beniel celebra les seves festes majors en honor a San Bartolomé i a la Virgen del Rosario, amb desfilada de carrosses i la tradicional 'verbena del chusco', en què es reparteix pa calent amb oli i sal. La festa de la Candelaria, que se celebra des del segle XVIII, és la més popular del calendari festiu local.
Ermita de el Sagrado Corazón de Jesús de El Mojón
Monument
Ermita de la pedania d'El Mojón, al terme de Beniel, un dels temples que completen el patrimoni religiós del municipi juntament amb la parròquia de San Bartolomé.
La creació del marquesat de Beniel
Fita
El marquesat de Beniel és un títol nobiliari creat el 9 de setembre de 1709 per Felip V a favor de Gil Francisco de Molina y Junterón, també conegut com Gil Francisco Molina de Junterón y López de Ayala, coronel d'infanteria i cavaller de l'Orde de Santiago que ja posseïa el vescomtat del mateix nom. Nascut a Múrcia el 1659 i regidor de la ciutat, havia pres part a les guerres del Milanesat i exercit com a gentilhome de cambra del rei; va morir el 1727 i el va succeir el seu fill Gil Antonio de Molina y Gonzaga, segon marquès. El títol va vincular el nom d'aquesta vila de la vega del Segura a la noblesa titulada del regne.