Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Callosa de Segura

Què veure i què fer a Callosa de Segura (El Baix Segura, Alacant): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 2 Fites històriques · 2 Gastronomia

Quan anar a Callosa de Segura: calendari de festes

Agost: Festes de San Roque de Callosa de Segura (5-16 d'agost)

A quina distància del centre de Callosa de Segura és cada lloc

Festes de San Roque de Callosa de Segura 650 m

Pobles a prop de Callosa de Segura

Què veure a Cox 1,9 km · 3 llocs
Què veure a Redován 2,5 km · 3 llocs
Què veure a Rafal 3,3 km · 2 llocs
Què veure a Granja de Rocamora 3,4 km · 3 llocs
Què veure a San Isidro 6 km · 2 llocs
Què veure a Benejúzar 6,1 km · 4 llocs
Què veure a Albatera 6,3 km · 3 llocs
Què veure a Bigastro 6,8 km · 2 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Alacant › El Baix Segura › Callosa de Segura

Què veure i què fer a Callosa de Segura

Callosa de Segura
Poble
Callosa de Segura és un municipi i ciutat de la Comunitat Valenciana, a la comarca alacantina de la Vega Baixa del Segura, amb 19.988 habitants (INE 2025) sobre 24,8 km². El seu nom podria derivar de l'àrab al-qal'atu (el castell) i lawša (roca), com a Callosa de Ensarriá. Es va emancipar d'Orihuela el 1579 i va rebre de Felip IV el privilegi de vila reial el 1638; Ferran VII li va donar els títols de Fidelíssima (1808) i Il·lustre (1825), i Alfons XIII la va elevar a ciutat el 1925, quan el cànem de la seva horta donava feina a gairebé tot el veïnat. La fibra sintètica va enfonsar als anys seixanta aquesta indústria d'espardenyes, cordes i xarxes, i el seu antic escorxador de 1929 acull avui un museu arqueològic amb peces del Neolític a l'època romana.
Església Arxiprestal de San Martín Obispo
Monument
Temple renaixentista del segle XVI a Callosa de Segura, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 14 de novembre de 1980, que ha donat al municipi el sobrenom de «Vaticà de la Vega Baja». Respon al model d'església saló de tres naus d'igual alçada, amb voltes vaïdes sobre columnes d'aire clàssic. La façana principal, de trets tardogòtics, llueix els escuts de Carles V i de Callosa, símbol de la voluntat del poble de separar-se d'Oriola. Una reforma del segle XVIII va afegir la cúpula central i decoració rococó, mentre que la torre campanar, del segle XVII, conserva cinc campanes restaurades el 2009. Al seu interior es guarda una imatge relicari de Sant Martí en plata, obra de Miguel de Vera del segle XVI.
Cova Fumada
Natura
La Cova Ahumada se situa al vessant de solana de la serra de Callosa de Segura, a la comarca del Baix Segura, i és una de les principals destinacions turístiques i mediambientals del municipi. Al seu entorn es despleguen instal·lacions esportives per a l'escalada i el senderisme, entre elles la Via Ferrata de Callosa de Segura, la més gran de la Comunitat Valenciana i la segona d'Espanya, amb un pont de cent metres i trams de dificultat entre K3 i K5.
Festes de San Roque de Callosa de Segura
Activitat
Les festes de Sant Roc, patró de Callosa de Segura, recorden la seva aparició, segons la llegenda, a la matinada del 16 de novembre de 1409 en un corral situat entre les ruïnes de l'antic castell-fortalesa de la vila. Es va aparèixer a quatre pastors que, en pujar-hi juntament amb les autoritats, van trobar la imatge del pelegrí gravada al portal de l'estable; des de llavors es venera a l'altar de l'ermita construïda en aquest lloc. Les festes inclouen la tradicional pujada del Farolico de Venancio a la muntanya i desfilades de Moros i Cristians que commemoren la Reconquesta. El 2009 es va celebrar el VI centenari de l'aparició, declarat Any Sant Jubilar pel papa Benet XVI, amb l'arribada per primera vegada a Espanya de la relíquia del braç de Sant Roc, venerada a Roma.
Museu Arqueològic Antonio Ballester Ruiz de Callosa de Segura
Monument
Instal·lat a l'antic escorxador municipal de 1929, reuneix la col·lecció arqueològica donada el 1980 pel cronista oficial de la vila, amb peces que van del Neolític a l'època romana.
El cànem de Callosa de Segura
Fita
Des del segle XVIII el cànem conreat a l'horta va sostenir Callosa: espardenyes, cordes i xarxes sortien dels seus tallers. La fibra sintètica va enfonsar el sector als anys seixanta, però la vila es va reconvertir en gran productora de cordes i xarxes.
Callosa de Segura, vila reial i ciutat
Fita
Callosa es va emancipar d'Oriola el 1579 i Felip IV li va atorgar el 1638 el privilegi de vila reial, amb jurisdicció pròpia. Ja el 1925 Alfons XIII va elevar la població a la categoria de ciutat, quan el cànem donava feina a gairebé tot el veïnat.
Bacallà remenat
Gastronomia
Bacallà dessalat i esmicolat que es guisa amb patata, all i pebre vermell i es remena fins a lligar en una crema espessa. Va ser plat de vigília i de Quaresma a Callosa de Segura i es continua preparant a les cases i en alguns restaurants.
Almendraos i relentaos
Gastronomia
Dolços nadalencs de la vila: els almendraos són pastes d'ametlla molta i sucre cuites al forn, i els relentaos es deixen a la serena una nit perquè la humitat els estovi. S'elaboren en obradors i a les cases de Callosa de Segura.