Poble
Horta de Sant Joan és una vila closa medieval de la Terra Alta, al límit amb el Baix Ebre i amb Aragó, als peus del Parc Natural dels Ports, amb 1.150 habitants (INE 2025). Habitada des d'època ibera pel seu brollador natural, va ser domini musulmà fins a la reconquesta cristiana al segle XII; d'aquella època resten oliveres encara dretes. Pablo Picasso va residir al poble el 1897-1898, quan era jove, i hi va tornar el 1909 per desenvolupar el seu protocubisme, arribant a dir que tot el que sabia ho havia après allà; avui el Centre Picasso recorda aquesta relació. El nucli antic, declarat bé cultural d'interès nacional el 1997, conserva cases senyorials com la Casa Consistorial o la Casa de la Comanda, i l'església de Sant Joan Baptista.
Monument
Antiga capella templera amb priorat, construïda al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, que al segle XIV va passar a l'Orde de l'Hospital de Jerusalem —els hospitalers— i més tard, el 1543, va acollir el convent franciscà dedicat a Sant Salvador d'Horta, frare nascut el 1520 la fama de guaricions del qual va atreure pelegrins fins a la seva mort el 1567 i canonització el 1938; la seva fama va despertar recels eclesiàstics que el van obligar a traslladar-se a Reus. A 25 minuts del convent es troben la cova i la font de Sant Salvador, i al voltant del conjunt resten restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on vivien frares eremites. La muntanya i el convent van ser declarats bé cultural d'interès nacional el 1985.
Monument
La Torre del Prior, també anomenada Torre de Galindo, és un edifici medieval al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, al barranc de l'hort del Frare, lloc estratègic amb fonts, sèquies i sistemes de reg d'origen medieval. És una torre de defensa de planta quadrada i murs de carreus molt regulars, amb planta baixa i pis: la inferior es cobreix amb lloses de pedra en arc molt rebaixat, i la superior, a dues vessants, se sosté sobre quatre arcs diafragma que defineixen una nau de volta de canó apuntada. A la façana principal, a llevant, es conserva l'arrencada de l'arc de l'accés primitiu, amb un escut sobre la clau. Documentada als segles XIII-XIV, va presidir la comanda templera i després l'hospitalera d'Horta.
Monument
Casa forta del nucli d'Horta de Sant Joan, d'estil renaixentista, amb planta baixa i dos pisos sota coberta a dues vessants. A la planta baixa s'obre la portalada d'arc de mig punt al costat de diverses finestres cegades; el primer pis té finestres amb llinda motllurada i el segon, una galeria correguda, i els diferents nivells queden separats per cornises motllurades, ràfec i gàrgoles. Conserva una petita torre cilíndrica en un angle, i a la façana posterior una gran mènsula on hi va haver un balcó. Va ser seu de la comanda de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, dependent de la castellania d'Amposta. Avui és la Casa Membrado, una residència privada ben conservada, amb un escut de Navarra sobre la porta d'entrada.
Monument
El castell i la muralla d'Horta de Sant Joan formen un conjunt d'edificacions defensives de la vila, a la Terra Alta, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Es desconeix la fundació d'Horta, que sembla deure els seus orígens als àrabs de Tortosa; la primera notícia del castell data de 1153, esmentat en la donació del castell de Miravet al Temple. El 1165 el rei Alfons el Cast va atorgar la primera carta de poblament de la Terra Alta, reservant-se el castell, que el 1166 era en mans dels Montcada i va passar als templers el 1182, sent seu de la seva comanda d'Horta des de 1193. La torre de l'homenatge, últim element dempeus, va ser enderrocada el 1771. La comanda va passar als hospitalers el 1317, que la van mantenir fins al segle XIX.
Monument
El nucli antic d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), s'alça en un turó a l'extrem nord dels Ports de Beseit. La zona més antiga, ovalada, ocupa el turó on hi va haver el castell, amb carrers en espiral; el sector format cap al segle XIV al voltant de la plaça de l'església connecta amb els carrers de Santa Anna, de Baix i de Picasso, i va ser aleshores quan es van aixecar les muralles de la vila. Es conserven l'església gòtica dels segles XIV-XV, les places de l'Església i de Sant Salvador, l'ajuntament i la casa de la Comanda, dels segles XVI-XVII, i cases senyorials de pedra picada. El seu paisatge, que va influir en l'obra del jove Picasso durant les seves estades al poble, es va tenir en compte a l'hora de delimitar l'entorn de protecció.
Natura
Espai natural que protegeix la part catalana del massís dels Ports de Beseit, al terme d'Horta de Sant Joan, on conflueixen Catalunya, l'Aragó i el País Valencià; refugi de fauna i flora i un dels espais naturals més extensos i valorats de Catalunya pel seu interès geològic, biològic i paisatgístic. Va ser declarat parc natural el 2001, juntament amb la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, després d'un llarg procés de participació entre les parts implicades. Forma part de la xarxa europea Natura 2000 com a zona d'especial protecció per a les aus i lloc d'importància comunitària, i la major part del seu territori queda dins la Reserva de la Biosfera Terres de l'Ebre.
Activitat
Festes majors d'Horta de Sant Joan, vila que va inspirar el jove Picasso.
Monument
L'ermita de Sant Antoni Abat, al terme d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), prop dels paisatges que va pintar Picasso, és una construcció senzilla de planta rectangular i dimensions reduïdes, avui en estat de ruïna per la mala qualitat de la maçoneria dels seus murs mestres; en origen l'interior estava ornamentat amb elements d'estil barroc i cobert per una falsa volta. S'emplaça a la part alta de la vessant oriental del turó, al costat del camí que puja des del convent de Sant Salvador fins al cim.
Natura
Entorn natural d'Horta de Sant Joan, al sud de la comarca de la Terra Alta, de relleu molt accidentat, que va inspirar Pablo Picasso durant les seves estades al poble. El pintor va visitar Horta en la seva joventut, entre 1897 i 1898, convidat pel seu amic i company Manuel Pallarés, nascut a la localitat, i va arribar a declarar que tot el que sabia ho havia après allà. Hi va tornar el 1909, quan aquests paisatges li van servir per desenvolupar el seu estil protocubista, i en ambdues visites va realitzar nombroses pintures i dibuixos de l'entorn. El poble manté viva aquesta empremta a través del Centre Picasso, que organitza exposicions, simposis i publicacions sobre l'artista i la seva relació amb Horta.
Activitat
El 17 de gener, vigília de Sant Antoni, els veïns d'Horta de Sant Joan pugen en romeria fins a l'ermita del sant; al migdia té lloc la 'entrada del pi' pels carrers del poble i a la tarda es beneeixen els animals a la plaça de l'església abans d'encendre la foguera, en la qual els 'Sagalets del Foc i Flama' reparteixen rom cremat i dolços.
Fita
El municipi es va dir simplement Horta fins a la reforma de la nomenclatura municipal de 1916, que va obligar a distingir els topònims repetits. S'hi va afegir aleshores l'advocació de Sant Joan, vinculada a l'orde que el va governar.
Fita
El franciscà català Salvador Pladevall, conegut com Salvador d'Horta, va néixer el desembre de 1520 a Santa Coloma de Farners; va entrar al convent de Barcelona el 1541 i va passar dotze anys, entre 1547 i 1559, al convent d'Horta de Sant Joan, on va guanyar fama de guaridor i obrador de miracles que atreia peregrins sense parar, fins al punt d'incomodar els seus propis confrares i provocar els seus trasllats continus entre convents. Va morir a Cagliari, Sardenya, el 18 de març de 1567, als 46 anys, després d'arribar al convent de Santa Maria de Jesús el novembre de 1565. Va ser beatificat el 1606 per Pau V i canonitzat per Pius XI el 17 d'abril de 1938, prenent el nom del lloc on va viure els seus anys de més fama.
Gastronomia
Panades de massa de pa farcides d'espinacs saltats amb pinyons i panses, cuites al forn. Són menjar de Quaresma als pobles dels Ports i encara es preparen a les cases i als forns durant la Setmana Santa.