Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Salou

Què veure i què fer a Salou (Tarragonès, Tarragona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Salou és cada lloc

Torre Vella de Salou 300 m
Torre Nova de Salou 1,7 km

Pobles a prop de Salou

Què veure a Vila-seca 3,7 km · 5 llocs
Què veure a la Canonja 6,1 km · 4 llocs
Què veure a Cambrils 6,5 km · 12 llocs
Què veure a Reus 8,6 km · 16 llocs
Què veure a Vinyols i els Arcs 8,6 km · 2 llocs
Què veure a Riudoms 9,4 km · 3 llocs
Què veure a Constantí 11 km · 4 llocs
Què veure a Tarragona 11 km · 22 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Tarragonès › Salou

Què veure i què fer a Salou

Salou
Poble
Salou és una vila turística de la província de Tarragona, a la Costa Daurada, amb 31.491 habitants que a l'estiu poden arribar a quintuplicar-se. Fundada segons la hipòtesi més acceptada per grecs de la Fòcida al segle VI aC, va ser durant segles un dels ports més importants de la Corona d'Aragó: des d'aquí va salpar el 1229 l'esquadra amb la qual Jaume I va emprendre la reconquesta de Mallorca. Davant els atacs de la pirateria, l'arquebisbe Pere de Cardona va ordenar el 1530 construir la Torre Vella per defensar la vila. Al llarg del segle XX es va convertir en un important centre turístic, condició que manté avui juntament amb la proximitat del parc temàtic de PortAventura World. Conserva la Torre Vella i la Torre del Telègraf.
Torre Vella de Salou
Monument
Torre de defensa costanera de Salou, també anomenada Torre de Carles V, construïda el 1530 per ordre de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona, per repel·lir els atacs de pirates i corsaris sards i sarraïns que assolaven aquesta costa des del segle XIV. Malgrat la seva construcció, els atacs es van repetir diverses vegades al llarg del segle XVI. L'exterior conserva en essència el seu aspecte original, amb l'escut heràldic de Pere de Cardona sobre la portalada, mentre que l'interior ha estat modificat. L'edifici annex data en la seva major part del segle XVIII, i al segle XX es va construir un pont per unir ambdues construccions. Adquirida per l'ajuntament el 1974, avui acull casaments civils, exposicions i altres actes culturals.
Torre de el Telègraf de Salou
Monument
La Torre del Telègraf de la Tossa és una torre de telegrafia òptica situada a Salou (Tarragonès), a l'avinguda del Mirador, a 67 metres d'altitud. Formava part de la línia de telegrafia òptica civil que unia Madrid amb Barcelona, entre la torre de l'Esquirol de Cambrils i la torre de Pilats de Tarragona. És de planta quadrangular, amb la base ataluzada on s'obren algunes espitlleres, construïda en maçoneria amb revestiment exterior. Conserva les quatre parets, sense que hagi rebut manteniment els darrers anys, i es troba avui dins d'un camp de golf, la qual cosa en limita l'accés públic. Està declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) per decret de 22 d'abril de 1949 (codi BIC RI-51-0006798).
Torre Nova de Salou
Monument
La Torre Nova de Salou (Tarragonès) és una torre defensiva de planta hexagonal, alçada vora el mar, del segle XVII, amb els murs oberts en talús a la part baixa. La porta, a la zona superior, s'hi arriba per una escala i un petit pont; a baix hi havia el quarter dels soldats i la cisterna, i a dalt, la cambra de l'oficial, el magatzem de pólvora i la plaça d'armes. És poc habitual al Tarragonès per la seva planta, més pròpia d'un punt de guaita que d'una fortificació clàssica. Es va construir després de la destrucció de la fortalesa de Salou el 1649, quan la costa seguia insegura i els pescadors tenien por de sortir a faenar; els veïns de Vila-seca i Salou van demanar permís a la reina per aixecar una talaia, concedit el 1666.
Embarcament de la flota de Jaume I cap a Mallorca
Fita
El setembre de 1229 l'armada reunida per Jaume I va salpar d'aquesta platja per conquerir Mallorca. La rada, ja usada com a fondejador en època romana, era aleshores el principal punt d'embarcament de l'arquebisbat de Tarragona.
Segregació de Salou de Vila-seca
Fita
Després de dècades de reivindicació i un llarg plet, una sentència del Tribunal Suprem va confirmar el 1989 la separació del nucli turístic del municipi de Vila-seca, amb el qual havia format un sol ajuntament. Va ser l'últim gran canvi del mapa comarcal.