Poble
Reus és la capital de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona, amb uns 111.600 habitants. És ciutat natal d'Antoni Gaudí i bressol del modernisme català, a més de capital catalana del vermut. El seu nom deriva del llatí Reddis, «cruïlla de camins». El terme municipal, de relleu pla, no té rius i només el travessen barrancs com els de l'Abeurada, Cinc Ponts o la Boella; la ciutat s'alça a 117 metres sobre el nivell del mar i compta amb aeroport propi, situat entre Reus i Constantí. La seva primera bandera, de seda carmesí amb l'escut al centre, es va utilitzar des de 1774 fins a 1943, quan el vermell es va associar al bàndol derrotat a la guerra civil i es va substituir per una bandera blanca amb la rosa heràldica, emblema històric de la ciutat.
Monument
La Casa Rull, actual seu de l'Institut Municipal Reus Cultura, s'alça al número 27 del carrer de Sant Joan de Reus. Va ser projectada el 1900 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner per encàrrec de Pere Rull i Trilla, notari de la ciutat. És propietat municipal des de 1925 i va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2004. De planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, s'inscriu en el corrent modernista neomedieval amb elements decoratius naturalistes i al·legories a l'ofici del seu propietari: al segon pis, un gran buit central mostra les inicials P. R. al costat d'una ploma. La façana principal, de composició simètrica, es trenca únicament amb un balcó de pedra amb decoració floral sinuosa que recorre part del primer pis.
Monument
La Casa Navàs és un dels edificis modernistes més notables de Reus, projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1901 i 1908 per encàrrec dels seus propietaris, Joaquim Navàs Padró i Josepa Blasco Roura, en una cantonada entre la plaça del Mercadal i el carrer de Jesús. La torre del seu angle de façana va ser destruïda en un bombardeig de l'aviació italiana durant la Guerra Civil, el 1938, i ha estat objecte de restauració. És un exemple únic del modernisme a Europa per conservar pràcticament tots els seus elements originals: il·luminació, mobiliari, tapisseries brodades, roba de la llar, domassos dels balcons i teixits de seda de les parets. La planta baixa, antiga botiga de teixits, i la resta de l'edifici són avui completament visitables.
Monument
El Mas Calbó és un casal fortificat situat al terme de Reus, a la comarca del Baix Camp, al costat de la carretera de Salou i a la vora de la riera de Mascalvó, de la qual pren el nom. Està catalogat com a bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni d'interès nacional a Catalunya). Les seves primeres referències documentals daten de 1169 i el 1180 hi va néixer el bisbe Bernat Calbó, a qui es va dedicar una capella inaugurada el 1738. L'edifici, de planta quadrangular amb arcs ogivals, combina elements gòtics i renaixentistes: destaca un portal gòtic de pedra a la façana principal, finestres lobulades, una torre emmerletada i esgrafiats renaixentistes amb capitells de decoració vegetal. Va patir devastació durant la Guerra dels Segadors, al segle XVII, i el municipi va vendre la propietat el 1850 per finançar construccions urbanes.
Monument
La Torre del Cambrer, coneguda també com a Castell del Camarer, és un monument de Reus (Baix Camp, Tarragona) protegit com a bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni d'interès nacional a Catalunya). Documentada des de 1171, va ser residència dels cambrers de la vila, canonges de la Seu de Tarragona, i en origen va ser una torre de vigilància sobre un turó que dominava els camins cap al veïnat de Reus. Va arribar a incloure barbacana, fossat, presó, estable i cuina, però després de suprimir-se la dignitat de cambrer el 1528 va passar al capítol de canonges i es va anar degradant; el 1623 se'n va ordenar l'enderroc parcial. Del conjunt original només queden uns arcs apuntats de la planta baixa i el primer pis, adossats a la Prioral de Sant Pere. Cedida a l'Ajuntament el 1949, va ser rehabilitada a partir de 1975.
Monument
El Museu d'Art i Història de Reus ocupa un edifici construït com a bloc de vivendes per l'arquitecte Antoni Sardà, amb una monumental façana a la plaça de la Llibertat de tres cossos —el central de vuit pisos i els laterals de sis— rematada al cos central per un frontó amb dotze semicolumnes de capitells corintis. El primer museu municipal, inaugurat el 1934 a la Casa Rull, es va traslladar a aquest edifici, expressament construït per acollir-lo, el 15 de setembre de 1961. Gestionat per l'Institut Municipal de Museus de Reus, que també gestiona el Centre d'Art Cal Massó i el Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, el 2026 va completar una renovació integral del seu interior que va actualitzar l'exposició museogràfica i va incorporar noves tecnologies audiovisuals.
Monument
L'Institut Pere Mata és l'hospital psiquiàtric de Reus, tot i que presta servei a una regió molt més àmplia. Va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1897 i 1912 en l'estil modernista propi de l'arquitecte, la qual cosa el converteix en una de les obres capitals del modernisme europeu. El seu nom ret homenatge al metge reusenc Pere Mata i Fontanet. El conjunt arquitectònic està catalogat com a bien cultural de interés local (la figura de protecció del patrimoni d'interès local a Catalunya) i, en concret, el pavelló dels Distingits és bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni d'interès nacional a Catalunya) des de 2013. El centre continua en funcionament com a operador de serveis de salut mental, amb una àmplia xarxa de dispositius públics que inclou l'atenció ambulatòria per a adults i menors, així com recursos d'hospitalització.
Monument
L'edifici de la Societat El Círcol, a la plaça de Prim de Reus, forma part del conjunt urbà que comparteix amb el Teatre Fortuny. Va ser projectat el 1882 per l'arquitecte Francesc Blanch i Pons en un estil eclèctic de trets neoclàssics, amb tres plantes sobre un pòrtic, balcó corregut amb barana de pedra al primer pis i cornises decorades amb elements toscans. El seu interior conserva una decoració modernista, dissenyada en bona part per Lluís Domènech i Montaner. L'entitat, fundada el 1852, va adquirir la propietat de l'immoble el 1920 i va instal·lar calefacció el 1927; dissolta després de la Guerra Civil el 1940, va recuperar la seu el 1947.
Activitat
Festa Major de Reus en honor a Sant Pere, amb una setmana d'actes populars i culturals que es concentren entre el 24 i el 29 de juny, jornada central dedicada al sant. La celebració es remunta a la fundació de la ciutat, al segle XII, i va agafar força el 1625-1626 amb l'arribada d'una relíquia de Sant Pere. Aplega elements tradicionals com els gegants, la mulassa, el ball de bastons, els nanos, el ball de diables i els Xiquets de Reus, a més de les tronades, salves de petards que marquen els moments culminants, l'última quan la imatge del sant torna a l'església la nit del 29. Està declarada Festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Activitat
La Festa del Vermut de Reus, coneguda oficialment com la Vermutada Popular del vermut de Reus, se celebra la segona quinzena de juny a la ciutat, capital catalana d'aquesta beguda. A Reus s'elabora el vermut de dues cases locals, Yzaguirre i Vermut Miró, i amb ell es prepara també el masclet, una combinació amb el refresc Plim pròpia de la ciutat.
Curiositat
Tradició centenària que ha fet de Reus la capital catalana del vermut, amb nombrosos establiments dedicats a aquest ritual social. La ciutat conserva la memòria d'aquesta història al Museu del Vermut, amb més de 5.000 objectes -ampolles, cartells, etiquetes i cendrers- reunits pel seu propietari, Joan Tàpias, i organitzats per les principals firmes locals: Miró, Yzaguirre, Iris, de Müller i Martini. El museu ocupa un edifici modernista industrial obra de l'arquitecte Pere Caselles, aixecat el 1918 sobre el solar d'una antiga casa del segle XVIII, i inclou un bar-restaurant on es pot tastar el vermut al costat de l'exposició, d'accés lliure.
Fita
El monopoli del comerç de l'aiguardent va convertir la ciutat en el segon mercat de Catalunya al segle XVIII. El seu preu es fixava aquí i d'aquí procedeix la dita Reus, París, Londres, amb què es resumia l'abast d'aquells negocis.
Fita
L'arquitecte Antoni Gaudí va néixer el 25 de juny de 1852 en una família de calderers amb casa i taller entre Reus i Riudoms, motiu pel qual totes dues localitats reclamen el seu bressol; va ser batejat a l'església de Sant Pere i va estudiar al col·legi dels escolapis. Es va traslladar després a Barcelona per cursar arquitectura, on les seves primeres obres van estar influïdes pel neogòtic, el mudèjar i el barroc fins a desenvolupar un estil modernista propi, basat en l'estudi de les formes de la natura i la geometria reglada, i en la recuperació del mosaic transformat en trencadís. Va morir a Barcelona el 10 de juny de 1926, deixant inacabada la que es convertiria en la seva obra més cèlebre, el temple de la Sagrada Família.
Fita
Militar i polític nascut el 1814, protagonista de la Revolució de 1868 i president del Govern fins al seu assassinat el 1870. Va ser qui va impulsar l'arribada d'Amadeu de Savoia al tron espanyol i dóna nom a la plaça principal de la ciutat.
Gastronomia
L'avellana de Reus és una denominació d'origen protegida des de 1997 de les varietats negreta, paueteta, gironella, morella i culplana, conreades a les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta; el seu consell regulador té seu a Reus. Es conreen unes 9.000 hectàrees, amb una producció anual d'entre 5.000 i 6.000 tones, i el fruit es comercialitza amb closca, en gra o torrat, en dos calibres: molt gran, de 18 mil·límetres, i gran, de 16. Torrada, s'utilitza en torrons, salses i en la pastisseria tradicional de la comarca.
Gastronomia
El menjar blanc és un postre de llet d'ametlla, sucre, canyella i midó, servit fred i quallat, que l'historiador Josep Lladonosa i Giró descrivia com una mostra de supervivència de la cuina antiga adaptada a gustos nous. A Reus s'elabora triturant ametlles amb aigua, colant la llet resultant i aromatitzant-la amb canyella i pell de llimona, o tradicionalment amb aigua de roses, abans d'endolcir-la i espessir-la amb midó d'arròs; a les botigues de la ciutat i de tota la zona de Tarragona encara es ven un preparat natural en pols per fer-lo a casa. Es manté com a dolç de festa major i de Corpus a la ciutat, on les pastisseries el preparen seguint receptes d'origen conventual.