Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Constantí

Què veure i què fer a Constantí (Tarragonès, Tarragona): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Constantí és cada lloc

Muralla de Constantí 500 m
Pont de les Caixes 2 km

Pobles a prop de Constantí

Què veure a la Pobla de Mafumet 3,8 km · 4 llocs
Què veure a el Morell 4,4 km · 2 llocs
Què veure a la Canonja 4,6 km · 4 llocs
Què veure a Tarragona 5,1 km · 22 llocs
Què veure a els Pallaresos 5,2 km · 3 llocs
Què veure a Perafort 5,5 km · 2 llocs
Què veure a Vilallonga del Camp 6,5 km · 4 llocs
Què veure a els Garidells 6,6 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Tarragonès › Constantí

Què veure i què fer a Constantí

Constantí
Poble
Constantí és un municipi de la comarca del Tarragonès, a la província de Tarragona, a la riba dreta del riu Francolí, al costat del límit amb la capital. En època romana el terme va tenir nombroses viles agrícoles vinculades a la propera Tárraco. La vila medieval es va establir el 1153 i va rebre carta de poblament el 1159; l'arquebisbe Espàrec de la Barca va ordenar construir el castell, la primera església i la muralla, de la qual es conserven restes juntament amb el pont de les Caixes. Castell i església van quedar destruïts durant la Guerra dels Segadors, entre 1641 i 1649. Avui té 7108 habitants i viu de la indústria química i de cultius com la vinya, l'olivera i els fruiters.
Muralla de Constantí
Monument
Muralla documentada des de 1220, tot i que podria ser anterior, reforçada i restaurada al segle XIV: iniciada el 1363, es va completar entre 1387 i 1388 per disposició de Joan I. Tenia un perímetre ovalat d'uns 910 metres, amb dotze torres de guaita i tres portals; moltes cases de l'antic poble emmurallat es van construir aprofitant el propi mur. Es conserva un tram amb torre restaurat al carrer de Sant Pere. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Pont de les Caixes
Monument
Malgrat el nom de "pont", és en realitat un aqüeducte d'origen romà molt reformat en època medieval, al Barranc de la Ferrerota; té uns seixanta metres de longitud i tres trams -un d'arc apuntat i dos de mig punt- pels quals passaven un torrent i l'antic camí a Montblanc. Es va descobrir el seu origen romà el 2008, en ensorrar-se part del pont medieval, i es relaciona amb la propera vil·la romana de Centcelles; avui forma part de la Séquia dels Molins i encara condueix aigua. Bé Cultural d'Interès Local.
Mausoleu i vil·la romana de Centcelles
Fita
El conjunt de Centcelles reuneix les restes d'una vil·la romana del segle I, d'època altimperial, a sis quilòmetres de Tarragona i vora el riu Francolí, que va ser reformada als segles III i IV, quan una de les seves estances principals es va cobrir amb una cúpula decorada amb el mosaic paleocristià més antic conservat a la península, amb escenes de caça, bíbliques i de les quatre estacions. S'ha interpretat tradicionalment com a mausoleu d'un alt personatge del Baix Imperi, tot i que una nova lectura situa la seva construcció cap a l'any 420 i la relaciona amb el praetorium del comes Hispaniarum Asterius, en plena campanya militar contra els bàrbars. A l'edat mitjana l'edifici es va reutilitzar com a capella de Sant Bartomeu i després com a casa de pagès fins al 1958.