Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Rasquera

Què veure i què fer a Rasquera (Ribera d'Ebre, Tarragona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Rasquera és cada lloc

Abric de la Caparrella 6,9 km
Serra de Cardó 7,9 km

Pobles a prop de Rasquera

Què veure a Miravet 4 km · 6 llocs
Què veure a Ginestar 5,4 km · 6 llocs
Què veure a Benissanet 6,9 km · 7 llocs
Què veure a el Pinell de Brai 7,1 km · 7 llocs
Què veure a Benifallet 7,3 km · 6 llocs
Què veure a Móra d'Ebre 11 km · 7 llocs
Què veure a Móra la Nova 12 km · 5 llocs
Què veure a Tivissa 12 km · 11 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Ribera d'Ebre › Rasquera

Què veure i què fer a Rasquera

Rasquera
Poble
Rasquera és un municipi de la Ribera d'Ebre, a la província de Tarragona, al límit amb el Baix Ebre, a 176 metres d'altitud. Té 786 habitants i és conegut per l'Abric de la Caparrella, un abric amb pintures rupestres de l'Art llevantí, obra de caçadors-recol·lectors epipaleolítics d'entre 10.000 i 6.500 anys d'antiguitat; conserva una única imatge, una cabrida femella, i forma part de l'Art Prehistòric de l'Arc Mediterrani, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998. El poble compta també amb el repetidor Gauss, instal·lat el 1951. La seva economia es basa en el cultiu d'oli d'oliva i altres cultius mediterranis; la rebosteria local inclou els pastissets, farcits de cabello de ángel, xocolata o taronja.
Abric de la Caparrella
Natura
L'abric de la Caparrella, al terme de Rasquera (Ribera d'Ebre, Tarragona), conserva pintura rupestre d'art llevantí, datada a l'Epipaleolític, fa entre 10.000 i 6.500 anys: una figura de cabra femella, espècie amb una forta càrrega simbòlica per als grups humans que la van representar. L'abric va ser descobert el 1999 per Katja i Manfred Bader, en una campanya de prospecció dirigida per Anna Alonso i Alexandre Grimal, i des de 1998 forma part, juntament amb altres estacions de l'arc mediterrani, del Patrimoni Mundial de la Unesco. El difícil accés al lloc desaconsella la visita directa a la pintura original.
Festa Major de Rasquera
Activitat
La Festa Major de Rasquera se celebra de l'1 al 5 d'agost en honor a Sant Domènec. Destaca per tenir un dels correfocs més antics i tradicionals de les comarques meridionals de Catalunya, amb la seva bèstia emblemàtica, el Fardatxo de Rasquera, recorrent els carrers al costat de diables i tabalers.
Serra de Cardó
Natura
La serra de Cardó és una formació muntanyosa de la serralada Prelitoral, al Baix Ebre, que s'alça sobre Rasquera i Tivissa, a la Ribera d'Ebre. Forma, juntament amb la serra del Boix, el massís de Cardó, que baixa cap a l'Ebre per l'oest i limita a l'est amb la serra de Tivissa. La carena culmina a la Creu de Santos, de 942 metres, amb altres cims com la punta de l'Agulla (687 m) i la Picossa (766 m); la travessen antics camins com el portell de Cosp, cap a Rasquera i Móra d'Ebre. Les serres de Cardó-Boix estan incloses en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya, i en ple massís, amb accés des de Rasquera, es troba l'antic balneari de Cardó, en procés de transformació en centre hoteler.
Desert de Cardó
Fita
El 1606 els carmelites descalços van fundar en aquestes muntanyes un desert, amb un convent i una quinzena d'ermites aïllades per al retir dels frares. El conjunt es va abandonar al segle XIX i la seva font va alimentar després un balneari.
Cabra blanca de Rasquera
Gastronomia
Raça autòctona de pèl blanc, pròpia de diverses comarques del sud de Catalunya -el Baix Camp, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, a més del ja extingit ramat del Montsià-, que pren el nom del municipi de Rasquera. Poc se sap del seu origen, encara que la tradició oral confirma que ja existia a començaments del segle XX; cap a mitjan aquella centúria va arribar a comptar amb uns 30.000 exemplars, reduïts avui a tot just 5.000, concentrats a les zones més muntanyoses. Està en greu perill d'extinció per la manca de relleu generacional a les explotacions. Es destina sobretot a la producció de cabrit de llet, de sabor intens, i de la seva llet s'elaboren formatges frescos i curats de la zona.