Poble
Tivissa és una vila de la Ribera d'Ebre, amb 1.658 habitants (INE 2025), que inclou els nuclis de Darmós, Llaberia i la Serra d'Almós. Al seu terme s'aixeca el poblat ibèric del Castellet de Banyoles, declarat Monument Historicoartístic el 1978, i diverses coves amb pintures rupestres prehistòriques -la cova del Pi, del Ramat, del Cingle i del Taller-, amb mostres d'art esquemàtic i d'art llevantí d'entre 10.000 i 3.500 anys d'antiguitat; el conjunt forma part de l'art rupestre de l'arc mediterrani declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998. La cova del Taller, amb figures de cérvols, va ser descoberta el 1991. A Llaberia, antic assentament medieval, es conserven façanes antigues, entre elles la de Cal Riba, amb una inscripció de 1640.
Monument
El Castellet de Banyoles, al terme de Tivissa (Ribera d'Ebre), és el jaciment del poblat ibèric més extens del sud de Catalunya, amb restes d'una fortificació medieval, probablement del segle XII, sobre el mateix emplaçament; el conjunt està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1978. Situat a uns 115 metres sobre el curs de l'Ebre, amb una superfície màxima propera als 42 000 metres quadrats, destaca per les seves dues torres de defensa pentagonals de l'entrada. S'hi va trobar el 1927 el tresor de Tivissa, format per pàteres de plata daurada, vasos de plata i collarets, a més d'altres joies de 1912 i dos bous de bronze de 1925, avui al Museu d'Arqueologia de Catalunya. El poblat va ser destruït de forma violenta a finals del segle III a. C.
Monument
Al cim del Coll del Ventall, sobre l'ermita de Sant Blai, al terme de Tivissa, es conserven restes de murs corresponents a un castell àrab declarat bé cultural d'interès nacional; només resta dempeus la base, de pedra irregular travada amb morter. Documentat com a castell termenat el 1174, domina un ampli domini visual sobre Prades, Siurana, el Priorat i la Ribera d'Ebre, des de Garcia fins a Miravet, així com sobre la Terra Alta. Segons l'arabista britànic Peter Scales, el primer pis de la torre tenia planta rectangular de 9 per 5 metres, amb una muralla de dos metres de gruix.
Monument
L'antiga vila closa de Tivissa tenia tres portes: el portal d'Avall, el portal de l'Era i el desaparegut portal de la Raval, construïts cap al 1365 quan l'infant Joan de Prades va ordenar fortificar la vila com a refugi en temps de perill. De les muralles i del castell termenal que s'alçava al seu interior, documentat des del segle XII, en queden pocs vestigis, sobretot arcs apuntats de pedra reaprofitats en algunes cases, com Ca la Vila. El portal d'Avall és un arc de mig punt adovellat emmarcat per un arc carpanell; el portal de l'Era, reconstruït al segle XVII, s'obre en el que va ser una torre de la muralla i conserva mènsules d'un antic matacà. El castell va ser destruït cap al 1725, i sobre les seves ruïnes es va aixecar l'actual nucli urbà.
Monument
Torre de planta quadrada i cinc nivells adossada a un extrem de la façana posterior del Mas d'Aumet, al sud del terme de Tivissa, prop de Vandellòs, en un terreny amb desnivell que deixa la torre a la cota més alta. Està coronada amb merlets esglaonats i s'hi accedeix directament des del primer pis, per un portal d'arc de ferradura inscrit en un rectangle i una escala adossada en paral·lel al mur; els pisos superiors repeteixen el mateix tipus de finestra, llevat de l'últim, amb tres finestres cegues de llinda de fusta. Al costat del portal hi ha pintat un rellotge de sol ovalat, i a l'alçada del quart pis unes mènsules que pogueren sostenir un matacà. L'acabat exterior és d'argamassa arrebossada, amb carreus escairats a les cantonades.
Monument
La torre de la masia de Frauques, declarada bé cultural d'interès nacional, s'adossa a un extrem de la façana posterior de la masia, a l'extrem sud del terme de Tivissa, ocultant dues de les seves façanes. De planta quadrada i quatre nivells, es cobreix amb una terrassa plana delimitada pel mateix mur, sense merlets, i s'hi accedeix des de l'interior de la casa, per un arc apuntat de pedra basta avui tapiat. En aquesta mateixa façana es conserva un matacà estret, al costat del qual s'hi va afegir després una capa de morter que dibuixa un rellotge de sol; a l'altra façana, un eix de buits d'arc rebaixat oculta les finestres originals, emmarcades en pedra picada. Els murs, de pedra lligada amb argamassa i cantonades de carreus escairats, han perdut gairebé tot l'arrebossat.
Monument
La torre del Mas d'en Sedó, al terme de Tivissa (Ribera d'Ebre), és un edifici declarat Bé Cultural d'Interès Nacional situat al sud-est del municipi, a uns sis quilòmetres del poble. De planta quadrada, està adossada a un extrem de la façana principal del mas d'en Sedó, les dues cares del qual tapa parcialment, i consta de cinc nivells d'alçat amb la base lleugerament atalussada. El remat, originalment emmerletat, es va cobrir després a una vessant amb teula àrab, guanyant així un nivell més, tot i que encara es veuen algunes merlets del coronament original i, en dues façanes, dues mènsules que pogueren sostenir un matacà. Té poques obertures, la majoria de mida reduïda, i l'accés queda ocult dins les parets del mas, un conjunt format per diversos cossos adossats de fins a tres nivells d'alçat.
Monument
Sant Jaume és l'església parroquial de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, declarada bé cultural d'interès nacional. S'alça vora la plaça Baranova, a l'extrem oest de l'antiga vila emmurallada. De nau única amb volta de creueria i absis poligonal, la seva construcció es va interrompre al segle XIV i no es va represa fins al XVI, quan s'hi van afegir capelles renaixentistes i el campanar octogonal, de trenta metres d'alçada, seguint la traça de Jaume Amigó. L'església es va acabar el 1634 amb un portal barroc de dos pisos, amb columnes jòniques i salomòniques. Al segle XVIII s'hi va afegir la capella del Roser, de planta de creu grega i coberta amb cúpula, i al XIX es va ampliar amb un nou presbiteri i un creuer coronat per un cimbori octogonal, obres que es van perllongar fins al 1894.
Activitat
Festa major de Tivissa, dedicada a Sant Jaume, que omple el poble de música, exposicions i actes festius durant prop de deu dies entre mitjans i finals de juliol.
Fita
El 1927 va aparèixer al poblat del Castellet de Banyoles un conjunt de vasos i pàteres de plata decorats amb escenes rituals, amagat cap al segle III a. C. És un dels grans tresors de l'orfebreria ibèrica peninsular.
Gastronomia
Els apicultors instal·len els ruscs entre el romaní, la farigola i el bruc dels vessants del massís. D'allà surten mels monoflorals de romaní i mil flors, a més de la cera i el pol·len que es venen a les fires de la comarca.