Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Móra d'Ebre

Què veure i què fer a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre, Tarragona): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 2 Activitats · 1 Curiositats · 1 Gastronomia

Quan anar a Móra d'Ebre: calendari de festes

Agost: Festa de el Riu de Móra d'Ebre (22-30 d'agost)

A quina distància del centre de Móra d'Ebre és cada lloc

Pobles a prop de Móra d'Ebre

Què veure a Móra la Nova 1,1 km · 5 llocs
Què veure a Benissanet 4 km · 7 llocs
Què veure a Garcia 4,9 km · 6 llocs
Què veure a Ginestar 5,7 km · 6 llocs
Què veure a Miravet 7,2 km · 6 llocs
Què veure a el Masroig 8,5 km · 3 llocs
Què veure a els Guiamets 9,4 km · 2 llocs
Què veure a el Molar 9,5 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Ribera d'Ebre › Móra d'Ebre

Què veure i què fer a Móra d'Ebre

Móra d'Ebre
Poble
Móra d'Ebre és la capital de la Ribera d'Ebre, a Tarragona, a la riba dreta de l'Ebre, al centre de la conca de Mora, amb 5.811 habitants (INE 2025), coneguda per la clotxa i la Festa del Riu. Conserva el castell de Mora, amb muralles ben conservades i dues torres circulars, que a l'edat mitjana va formar part de la línia defensiva de l'Ebre i va ser escenari de la lluita de la baronia d'Entença contra els templers de Miravet i Ascó. El poblament es remunta al neolític, fa uns 6.000 anys, amb restes de la cultura dels sepulcres de fossa vora el pont de les arcades, i vestigis d'una vil·la romana als Emportells. Va ser reconquerida el 1153 per Ramon Berenguer IV. Viu de l'agricultura de secà i regadiu, la indústria alimentària i el comerç.
Castell de Móra
Monument
Castell medieval d'origen andalusí situat al nord del nucli antic de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), vora la riba dreta de l'Ebre, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Documentat des de 1060, va ser conquerit el 1153 per Ramon Berenguer IV i va pertànyer a la baronia d'Entença. Fortificat al segle XV i malmès en successius conflictes, entre ells la primera Guerra Carlina i la Guerra Civil, va quedar en ruïnes. Recuperat a partir dels anys vuitanta, conserva uns 350 metres de muralla en bon estat, una torre i una gran terrassa, i és visitable com a mirador des de 2002.
Escut dels Montagut
Monument
L'escut dels Montagut, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba a la façana de la casa de Ramon Montagut, al nucli urbà de Móra d'Ebre, fent cantonada entre la plaça de Dalt i el carrer d'Isabet. És un plafó rectangular de pedra amb un escut dividit en quatre quarters: el primer i el quart mostren dues files de losanges, i el segon i el tercer, una muntanya escarpada amb un pic destacat; corona el conjunt un elm de cavaller de perfil envoltat de motius vegetals. La família Montagut va rebre drets sobre Móra d'Ebre al segle XI, on es va establir, i el 1148 Sanç de Montagut va acompanyar Ramon Berenguer IV en la conquesta de Tortosa.
Festa de el Riu de Móra d'Ebre
Activitat
Festa major de Móra d'Ebre, reconeguda com a festa d'interès nacional, centrada en la relació de la vila amb el riu Ebre.
Festa de la Clotxa de la Ribera d'Ebre
Activitat
La Festa de la Clotxa és una festa gastronòmica que el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre organitza cada any des de 2004, un diumenge entre febrer i març, i que rota entre els municipis de la comarca -entre ells Móra la Nova, Tortosa o Flix-, amb un acte institucional de presentació i degustació de clotxes acompanyades de vi i olives. La clotxa és un plat tradicional de les Terres de l'Ebre: una mena d'entrepà fet amb pa de pagès rodó buidat parcialment de molla i farcit sobretot d'arengades i ceba, tot i que també es prepara amb peix en salaó o carn adobada. Antigament els pagesos la preparaven per portar al camp; el nom prové, segons es creu, d'una base preromana que va arribar a través de la llengua mossàrab.
La Clotxa
Curiositat
La clotxa és un plat tradicional de les Terres de l'Ebre, i especialment de la Ribera d'Ebre, consistent en un pa rodó buidat parcialment de molla i farcit d'arengada fumada, ceba, tomàquet i alls escalivats, amb oli d'oliva i sal; el conjunt es torna a tapar amb la molla extreta al principi. El preparaven els pagesos quan anaven a treballar al camp, i és expressió de les formes de vida tradicionals del territori: llagüers, pagesos, pescadors, collidores d'oliva i veremadors. Tot i que el terme clotxa està avui generalitzat a la comarca, existeixen pans farcits similars amb altres noms segons la població. Des de 2004 se celebra cada any, un diumenge entre febrer i març, la Festa de la Clotxa, jornada gastronòmica itinerant pels municipis de la comarca.
Pastissets de cabell d'àngel
Gastronomia
Empanades de massa d'oli farcides de cabell d'àngel, doblegades en mitja lluna i empolvorades amb sucre. Són el dolç de festa de les Terres de l'Ebre i es fornegen a les pastisseries i a les cases per a les festes majors.