Poble
Montblanc és la capital de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona, amb 7.542 habitants (INE 2025), situada al centre de la depressió que formen els rius Anguera i Francolí, als peus del Pla de Santa Bàrbara. El seu nom prové d'aquest turó, considerat poc fèrtil ('blanch' en català medieval) per al conreu. En coves del seu terme s'hi han trobat pintures paleolítiques, i entre els segles IV i II aC hi va haver al Pla de Santa Bàrbara un poblat ibèric de la tribu cossetana, a més de restes romanes de començaments de la nostra era. Capital de la Conca de Barberà, és una vila emmurallada medieval vinculada a la llegenda de Sant Jordi, que posseeix el títol de vila ducal i el casc antic de la qual està declarat conjunt historicoartístic.
Monument
Edifici gòtic del nucli antic emmurallat de Montblanc, al carrer Josa, que data del segle XIII i acull des de 1958 la seu del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. És de planta baixa, pis i golfes; la restauració recent va treure a la llum elements del segle XIII, tot i que va ser molt refet al XVIII, com mostra la façana principal, amb porta adovellada, balcons de ferro forjat i la data de 1738. Se'n desconeix la destinació primitiva, tot i que se suposa vinculada a la cúria eclesiàstica; a finals del XVIII pertanyia a la noble família montblanquina dels Josa, i més tard va ser conegut com Cal Portuguès, casa pairal de la família Alfonso Andreu, que el va cedir per a museu. Va ser declarat bé cultural d'interès nacional el 1985.
Monument
El Palau del Castlà és un palau gòtic tardà de Montblanc (Conca de Barberà), declarat bé cultural d'interès nacional. S'aixeca a la plaça de Sant Miquel i destaca per la seva façana amb una gran porta adovellada, finestrals renaixentistes i gàrgoles de pedra. Es va construir com a residència del castlà, representant del rei a la vila, quan es van acabar les muralles de la ciutat, entre els segles XIV i XV; l'edifici, de carreu i cantonades arrodonides, té planta cúbica i tres pisos. Originàriament era un edifici aïllat, amb pati porticat, escala noble i un jardí que arribava fins al recinte emmurallat. A la planta baixa s'hi van instal·lar les presons de la vila, arran dels incendis i assalts patits durant la Guerra del Francès i les guerres carlines.
Monument
Les ruïnes del castell de Prenafeta coronen un turó sobre el poble del mateix nom, agregat del terme de Montblanc. Són dues construccions d'èpoques diferents: un petit castell roquer de planta trapezoidal aixecat cap al segle XII, del qual amb prou feines resten dempeus els murs, i les restes d'una casa forta dels segles XIII o XIV, gran part de la qual es va ensorrar el 2006. El terme està documentat des de l'any 980 i el castell des de 1072, quan es va donar en feu a Ramon Bremon; per herència va passar als Puigvert, i el 1276 va arribar al monestir de Poblet. El poble va quedar pràcticament despoblat durant la guerra civil catalana contra Joan II (1462-1472) i es va abandonar al segle XVIII, quan es va reconstruir dos quilòmetres al sud, al seu emplaçament actual.
Monument
Església de Santa Maria la Major de Montblanc, gran temple gòtic del segle XIV conegut com la catedral de la muntanya, declarat bé cultural d'interès nacional, situat sobre un promontori des del qual domina la ciutat vella d'aquesta vila ducal, capital de la comarca de la Conca de Barberà. D'una sola nau de divuit metres d'amplada, amb capelles laterals entre contraforts i absis pentagonal, es cobreix amb volta de creueria ogival i llueix un ampli rosetó a la capella central de l'absis. La portalada principal, de 1590, presenta una façana de retaule renaixentista amb dos ordres superposats i un apostolat obra de l'escultor tortosí Agustí Pujol; la plaça d'accés està pavimentada amb còdols que dibuixen l'escut de la vila i la data de 1786.
Monument
Nucli antic emmurallat de Montblanc, el recinte del qual es va aixecar a partir de 1366 sota el regnat de Pere el Cerimoniós. La muralla, de pedra, argamassa i tàpia en alguns trams, descriu un perímetre d'uns 1.500 metres que envolta tot el nucli de la població antiga i conserva cinc portals principals (Sant Francesc, Sant Jordi, Sant Antoni, Bové i Castlà), dos portalets menors (Sant Marçal i Foradot) i 28 torres. El conjunt, amb nombrosos edificis medievals dels segles XIII i XIV, va ser declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947.
Monument
El recinte emmurallat de Montblanc (Conca de Barberà) reuneix el conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila, escenari de la llegenda de Sant Jordi i declarat bé cultural d'interès nacional. Té un recorregut poligonal de 1.500 metres, format per un llenç emmerletat d'1,5 metres de gruix i uns 6 metres d'alçada, amb 31 torres també emmerletades de 16 a 20 metres, recorregudes interiorment per un adarve. Comptava amb quatre portals lligats als principals camins d'accés a Montblanc —Sant Antoni, Sant Francesc, Sant Jordi i Bover—, als quals es va afegir després el portal de Barcelona. Avui es conserven unes vint-i-cinc torres, tot i que el nombre original, xifrat tradicionalment en trenta-quatre, continua sent objecte d'estudi.
Monument
Antics molins fariners de Montblanc, al costat de la confluència dels rius Francolí i Anguera, en un indret conegut com Vila-salva documentat des de 1155. Se'n conserven dos: el molí Gran o de la Volta, de planta rectangular amb quatre molins de sistema hidràulic sota una volta de pedra picada, i el molí Xic, al costat del riu Anguera, molt malmès per les riuades. Van ser propietat del comú des del segle XIII fins a la Guerra dels Segadors, quan van passar a la Comunitat de Preveres, i van funcionar parcialment fins que una riuada els va arruïnar definitivament el 1848. Des de 1994 formen part del Museu Comarcal de la Conca de Barberà.
Monument
Antiga església conventual de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona. El nucli antic de la vila, aixecat al costat de la confluència dels rius Francolí i Anguera al peu del Pla de Santa Bàrbara, està declarat conjunt històric-artístic.
Activitat
La Setmana Medieval de Montblanc recrea, entre el 22 d'abril i l'1 de maig, la llegenda de Sant Jordi que, segons el Costumari Català de Joan Amades, hauria succeït en aquesta vila de la Conca de Barberà. Va néixer el 1987, quan un grup de joves va organitzar la primera representació de la llegenda a la plaça Major; aquell mateix any es va constituir l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi. Durant els quinze dies de festa se succeeixen un mercat medieval i mostra d'oficis —el més concorregut dels actes, i el primer d'aquest tipus a Catalunya—, tavernes, judicis i torneigs, i la representació teatral de la Llegenda de Sant Jordi, amb llums, so i efectes especials, que aprofita les muralles de la vila. També s'escenifiquen les Corts Catalanes de 1307 i 1414 a les esglésies de Santa Maria i Sant Miquel.
Activitat
La Festa Major de Montblanc, dedicada avui a Sant Maties, se celebra a mitjan maig (16-18 de maig); Sant Jordi va ser el patró original de la vila fins que el 1687 una votació popular el va substituir per Sant Maties, considerat el salvador d'una plaga de llagosta. La Setmana Medieval de Sant Jordi, que reviu la llegenda del sant entre dos caps de setmana d'abril, és una celebració diferent i més recent.
Curiositat
El trepat, també anomenat trepadell, és una varietat de raïm negre autòctona de la Conca de Barberà, on ocupa prop de 1.000 hectàrees. És de brotació primerenca i maduració tardana, amb raïms grans i compactes i grans de pell fina i gust dolç; resisteix bé la podridura però és sensible a les gelades tardanes i necessita sòls frescos per la seva poca tolerància a la sequera. Amb ella s'elaboren vins rosats frescos, lleugers i afruitats, de baixa graduació (10-11% vol.), i és una de les dues varietats autoritzades per elaborar cava rosat. Està emparada per les denominacions d'origen Conca de Barberà i Costers del Segre.
Fita
El febrer de 1163 el rei Alfons el Cast va traslladar la població a un turó vora el Francolí i li va concedir carta de poblament. La nova vila va créixer de pressa i al segle XIV va arribar a ser la setena de Catalunya per nombre d'habitants.
Fita
La vila va acollir sessions de les Corts catalanes el 1307, 1333, 1370, 1410 i 1414, cosa que dona idea del seu pes polític a la Corona d'Aragó. Les reunions se celebraven a l'església de Sant Miquel, encara dempeus.
Fita
El ducat de Montblanc va ser un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en accedir al tron, per al seu germà l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc. La intenció era dignificar-lo amb un títol inferior al de rei però superior al dels nobles; en principi era vitalici i havia de revertir a la corona, com va passar quan Martí es va convertir en rei el 1396. El següent a atorgar-lo va ser Ferran d'Antequera, el 1415; des de 1461 va quedar unit al títol de l'hereu de la Corona d'Aragó, fins a la supressió d'aquesta el 1715. Recuperat el 1977 per a l'aleshores príncep Felip de Borbó, futur Felip VI, aquest va visitar Montblanc el 1996 i va assumir el títol sense cerimònia oficial. Encara figura entre els títols de la casa reial espanyola.
Gastronomia
La Denominació d'Origen Conca de Barberà regula des de 1985 els vins de la conca dels rius Francolí i el seu afluent l'Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà, de la qual Montblanc n'és capital. La zona, protegida per serres com la de Prades, té una altitud mitjana de 500 metres, sòls calcaris i clima entre mediterrani i de secà, apte per a vins secs i aromàtics. La tradició vitícola, lligada sobretot al monestir de Poblet, els monjos del qual van impulsar el conreu medieval, conserva un celler gòtic del XIII. Després de la fil·loxera va sorgir un moviment cooperatiu del qual van néixer cellers modernistes anomenats les catedrals del vi. El trepat, varietat autòctona, dona un rosat lleuger; la resta, majoritàriament blanc, combina macabeu i parellada, i els negres fan servir ull de llebre.