Poble
L'Espluga de Francolí és una vila de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona, entre la serra del Tallat i el bosc de Poblet, porta d'entrada al monestir homònim. Compta amb 3.863 habitants (INE 2025) i conserva un recinte emmurallat i el celler cooperatiu modernista. El seu nom prové del llatí spelunca, cova, per les cavitats de l'entorn, entre elles la de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta el 1853 i visitable amb el museu instal·lat al seu interior. La vila va néixer al voltant d'un castell que Ponç de Cervera va aixecar al segle XI, que més tard va passar a dependre de Poblet i dels templers. Viu de l'agricultura, la vinya i els cereals, i d'un turisme lligat al monestir.
Monument
L'Església Vella de Sant Miquel és un temple de començaments del gòtic amb influències cistercenques, per la proximitat dels monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, a l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà. Es va construir entre els segles XIII i XIV, probablement sobre una església romànica citada ja el 1182, i va ser l'única parròquia de les dues jurisdiccions en què aleshores estava dividida la vila. Té nau de tres trams amb absis poligonal i capelles radials, façana occidental amb portalada d'arc apuntat i campanar quadrangular. Conserva un altar major amb imatge de Sant Miquel dels segles XVIII-XIX. Al segle XIX es va aixecar al davant una església més gran, consagrada el 1871; va perdre el rang parroquial, tot i que continua oberta al culte.
Monument
Restes del castell de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, que s'alçava dalt del poble i va arribar a tenir sis torres quadrades defensant un gran pati d'armes. Avui en queden pocs vestigis: vora el riu, sobre la Font Baixa, es conserven restes de dues torres i dos panys de muralla; al carrer dels Ametllers hi ha una porta allindanada mig oculta per un mur de reforç, i al carrer Castell hi ha fragments de panys de mur. Probablement hi van existir dos castells, un a l'Espluga superior i un altre a la inferior, aquesta en mans de l'orde hospitaler. Va ser volat en part durant les guerres carlines, i després de la desamortització de Mendizábal es va parcel·lar i vendre per construir cases, reutilitzant-se les seves pedres a l'església nova.
Monument
Restes del recinte emmurallat medieval de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, declarades bé cultural d'interès nacional. Avui només es conserven un portal i alguns murs dalt del turó del castell; la muralla, que es va mantenir dreta fins al 1880, envoltava els dos nuclis que originalment formaven la vila, l'Espluga Sobirana i l'Espluga Jussana, cadascun amb el seu propi recinte fins que al segle XIV es va aixecar la muralla que els va unir, probablement durant el govern de Guillem de Guimerà. Ja al segle XVI es documenta la seva decadència i ocupació per particulars, i al XIX es van enderrocar les últimes restes de murs i portals.
Monument
El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí, anomenat «la Catedral del vi» per Àngel Guimerà, és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner i executat el 1913 pel seu fill Pere Domènech i Roura. Es va construir per acollir la Cooperativa de l'Espluga, fundada el 1902, i consta de tres naus amb contraforts, columnes i arcades de marcada intenció decorativa. El 1957 Cèsar Martinell i Brunet hi va afegir una tercera nau idèntica a les dues originals, cosa que li va valer el nom de «celler de baix» o «dels rics», en contrast amb el «celler de dalt», d'una sola nau, que els petits propietaris van aixecar el 1932 a prop d'allà. Avui també acull el Museu del Vi.
Activitat
La festa major de l'Espluga de Francolí se celebra en una vila que és porta d'entrada al monestir de Poblet, amb un recinte emmurallat i una bodega cooperativa modernista; el 22 d'octubre de 2019 una riuada del Francolí va causar víctimes mortals, va arrasar el càmping municipal i es va endur ponts i carrers sencers.
Natura
Cavitat càrstica excavada per un riu subterrani en els conglomerats de l'Espluga de Francolí, declarada bé cultural d'interès local i una de les set coves més llargues del món formades en aquest tipus de roca, amb més de 3.590 metres de galeries reconegudes. Va ser usada fins a l'època romana i va romandre oblidada fins que el 1853 un veí la va redescobrir en obrir un pou a casa seva; les exploracions espeleològiques, iniciades el 1956, es van perllongar fins al 1990. A les seves galeries s'hi han trobat ceràmiques i restes d'ocupació humana del Neolític i de l'edat del bronze, avui musealitzades: des de 1994 una part de la cova funciona com a cova-museu, únic al món amb aquestes característiques, impulsat pel mecenes Lluís Carulla i l'Ajuntament de l'Espluga.
Fita
La tempesta del 22 d'octubre de 2019 va desbordar el Francolí i els seus barrancs, va causar víctimes mortals, va arrasar el càmping municipal i es va endur ponts i carrers sencers. Va ser la pitjor avinguda registrada a la conca en dècades. Una forta llevantada va descarregar fins a 300 litres per metre quadrat en poques hores sobre les muntanyes de Prades, a la capçalera de la conca, i el cabal del Francolí, que normalment no arriba a 1 m³/s, va superar els 1.200 m³/s al seu pas per l'Espluga, al pont de la Palanca. L'aigua baixava a gran velocitat arrossegant arbres i branques que taponaven ponts i arrencaven la vegetació de ribera al seu pas per Vimbodí, Poblet, l'Espluga, Montblanc i Vilaverd.
Gastronomia
Antiga destil·leria d'aiguardent de brisa conservada amb els seus alambins i la seva xemeneia, avui visitable. Documenta un ofici que aprofitava les restes de la verema i que va ser complement habitual de l'economia vitivinícola comarcal.