Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a les Piles

Què veure i què fer a les Piles (Conca de Barberà, Tarragona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de les Piles és cada lloc

Pobles a prop de les Piles

Què veure a Conesa 4,6 km · 6 llocs
Què veure a Santa Coloma de Queralt 4,7 km · 5 llocs
Què veure a Pontils 4,8 km · 7 llocs
Què veure a Savallà del Comtat 5,7 km · 2 llocs
Què veure a Rocafort de Queralt 5,8 km · 3 llocs
Què veure a Llorac 6,6 km · 6 llocs
Què veure a Bellprat 7,9 km · 3 llocs
Què veure a Talavera 8,7 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Conca de Barberà › les Piles

Què veure i què fer a les Piles

Les Piles
Poble
Les Piles és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona, amb 229 habitants (INE 2025) a 676 metres d'altitud i una extensió de 23,39 km². El formen quatre nuclis de població: Biure de Gaià, Guialmons, les Piles i Sant Gallard, cadascun amb el seu propi castell termenat, entre ells el de Biure de Gaià, documentat des de 1072. Va ser reconquerit a finals del segle X i va quedar sota la protecció del castell de Montclar a començaments de l'XI; el 1072 es va vendre a Ramon Berenguer I i va passar després per diverses famílies nobles. L'església parroquial, dedicada a Sant Martí, es va construir al segle XVIII en estil neoclàssic. L'economia es basa en l'agricultura de secà, amb el blat i l'ordi com a principals conreus, seguits del gira-sol.
Castell de Biure
Monument
El castell de Biure, documentat ja el 1072 quan Oliver Bernat, fill de Bernat Senfred de Gurb, va ser nomenat castlà dels castells de Biure, Les Piles i Montclar, s'alça al nucli de Biure de Gaià, dins el municipi de les Piles. El 1151 Guillem Aguiló va cedir els seus delmes a l'orde dels Hospitalers, que el 1193 hi van establir una casa de l'orde i van acabar comprant el castell el 1266; amb el temps van arribar a fundar un priorat que es va mantenir fins al segle XVIII. Ja al segle XX va passar als vescomtes de Bell-lloc, que en van fer una remodelació total i el van convertir en l'actual castell-palau. Avui és una residència privada i no es pot visitar l'interior.
Castell de les Piles
Monument
Castell que dona nom al municipi de les Piles, a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona), catalogat com a casa forta d'arquitectura popular. Es documenta des de 1057; el 1072 Oliver Bernat i la seva esposa el van vendre a Ramon Berenguer I, i el 1096 Guerau Alemany de Cervelló hi va jurar fidelitat. La família Timor el va adquirir el 1234 i cap al 1380 va passar als Boixadors per enllaç matrimonial. De l'edifici original, molt transformat amb el temps, només es conserven alguns carreus i un baluard amb arc de mig punt. Està declarat bé cultural d'interès nacional.
Castell de Guialmons
Monument
Del castell de Guialmons, al voltant del qual es va originar la població del mateix nom al terme de les Piles, només es conserva el mur nord-oest, continuació del de l'església de Santa Maria de Guialmons, darrere la qual s'alcen les seves restes. El llenç fa uns deu metres de longitud i cinc d'alçada, amb aparell regular als primers cinc metres i més deteriorat a la resta. El lloc està documentat des de 1080, i la primera referència al castell és de 1132, quan Alaric de Timor va donar al seu fill Ramon diversos castells entre els quals figurava aquest. Al segle XIV va passar als Boixadors pel matrimoni de Francesca de Timor amb Berenguer de Boixadors, i més tard als comtes de Savallà, que van mantenir la senyoria fins a la desamortització del segle XIX.
Castell de Sant Gallard
Monument
Antic castell del nucli de Sant Gallard, al terme de les Piles, a la Conca de Barberà, catalogat com a bé cultural d'interès nacional. De l'edifici medieval no en queden restes identificables; el cos actual, de planta baixa, pis i golfes, conserva un forn de pa, una mola de molí i una pica de pedra, a més d'un relleu policromat del Calvari sobre l'arc de la sala central. La primera referència documental data de 1179, quan Adalbert de Queralt va llegar la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus, que el 1247 va obtenir l'altra meitat per herència de Ramon Adalbert de Queralt i va mantenir el castell fins a la desamortització de Mendizábal.