Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Llorac

Què veure i què fer a Llorac (Conca de Barberà, Tarragona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 5 Monuments

A quina distància del centre de Llorac és cada lloc

Pobles a prop de Llorac

Espanya › Catalunya › Tarragona › Conca de Barberà › Llorac

Què veure i què fer a Llorac

Llorac
Poble
Llorac és un municipi situat a l'extrem nord de la comarca de la Conca de Barberà, a la comarca natural de la Baixa Segarra, amb cinc castells censats al seu terme. El poble de Llorac s'assenta vora el riu Corb, al peu d'un petit turó; la seva església, d'origen romànic i dedicada a Sant Joan, va ser refeta a finals del segle XVIII. Va ser centre de la baronia de Llorac: el castell, que llueix en pedra picada l'escut dels Alenyà, va pertànyer successivament als cavallers hospitalers, als Alenyà, els Guimerà i els Claresvalls, fins que el 1736 va passar a mans d'un pagès de Santa Coloma de Queralt. Al municipi pertanyen també els pobles de Rauric, la Cirera i Albió, i el despoblat de Montargull.
Castell de Llorac
Monument
Castell termenat que dona nom al municipi de Llorac, a la Conca de Barberà, situat a 680 metres d'altitud i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Es tracta d'una casa forta, més una fortificació de tipus residencial que un castell, datada cap als segles XII-XIII, quan va ser governada per Guifré Bonfill; el 1140 va passar a l'Orde de l'Hospital, i al segle XIV a la corona, que la va vendre el 1342 a Francesc Alenyà. Des del segle XVI el senyoriu va estar en mans de la família Guimerà fins a la fi de l'antic règim. De la construcció original només es conserven la façana nord i part de les façanes est i oest; la façana sud ha estat refeta.
Castell de Rauric
Monument
Del castell de Rauric, que s'alçava dalt del turó on s'assenta el poble homònim, a l'extrem sud-oriental del terme de Llorac, només resten avui alguns vestigis dels seus fonaments; està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. La primera notícia documental data del segle XII, quan el 1167 Pere de Queralt va llegar en testament el seu «Kastellum de Roderico» a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Cap a finals d'aquell segle es documenta el llinatge dels Rauric, i el 1369-70 el lloc era en mans de Dalmau de Queralt, senyor de Santa Coloma, família que va mantenir el domini sobre Rauric fins a l'extinció dels senyorius.
Castell de Montargull
Monument
Del castell de Montargull només resten els fonaments i els murs enrunats, al cim de la serra homònima, a 843 metres d'altitud, sobre el despoblat avui anomenat Montargull, al terme de Llorac. Al segle X el lloc pertanyia a la família Queralt, i entre els segles XII i XIII va passar a mans de l'Orde del Temple, que el 1256 va rebre la ratificació de la donació del castell. Després de l'extinció dels templers, el successor de la baronia de Santa Coloma, Pere de Queralt i d'Anglesola, va comprar el terme, el poble i el castell, i els Queralt van mantenir la jurisdicció fins a l'extinció dels senyorius. El 1379 el poblat comptava amb deu famílies, i a mitjan segle XIX encara hi vivien una seixantena de veïns.
Castell de Albió
Monument
El castell d'Albió s'alçava al turó més alt del poble d'Albió, a l'extrem occidental del terme de Llorac; avui només en resten algunes restes, ja que el 1602 una visita prioral dels hospitalers el descrivia com a enrunat, i fa poques dècades va desaparèixer fins i tot la base d'una torre quadrangular en instal·lar-s'hi un repetidor de televisió. La primera notícia documental és del 1075. Entre els segles XII i XIII va passar a formar part de les possessions que la comanda templera de Barberà tenia a la vall del Corb, administrades des de Vallfogona, fins que el 1250 els templers van completar la seva adquisició comprant la part que faltava al monestir de Vallbona de les Monges. Dissolt el Temple el 1317, va passar a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que en va mantenir el senyoriu fins a la fi de l'antic règim.
Castell de la Cirera
Monument
El nom de Castell de la Cirera designa el nucli homònim del municipi de Llorac, declarat bé cultural d'interès nacional, encara que de l'antic castell, documentat des del segle XII, no es conserva cap vestigi: al punt més alt del petit poble s'alça avui un gran casal modern conegut com el castell. La primera referència documental data del 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de les terres que tenia a Albió sota el domini de Berenguer de Montargull, comanador de Barberà; el 1242 el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Francesc Alenyà juntament amb el castell de Llorac, i a començaments del segle XVII pertanyia a Dalmau Ivorra, dins la vegueria de Montblanc.