Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Pontils

Què veure i què fer a Pontils (Conca de Barberà, Tarragona): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 5 Monuments · 1 Activitats

A quina distància del centre de Pontils és cada lloc

Pobles a prop de Pontils

Què veure a les Piles 4,8 km · 5 llocs
Què veure a Querol 6,1 km · 7 llocs
Què veure a Bellprat 6,1 km · 3 llocs
Què veure a Santa Coloma de Queralt 6,2 km · 5 llocs
Què veure a Rocafort de Queralt 8,9 km · 3 llocs
Què veure a Conesa 9,3 km · 6 llocs
Què veure a Savallà del Comtat 10 km · 2 llocs
Què veure a el Pont d'Armentera 11 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Conca de Barberà › Pontils

Què veure i què fer a Pontils

Pontils
Poble
Pontils és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona, cap municipal des de 1995 en substitució de Santa Perpètua de Gaià, avui nucli agregat, juntament amb Rocamora, Sant Magí de Brufaganya, Seguer i Vallespinosa. Compta amb 124 habitants i la seva economia es basa en l'agricultura de secà, amb vinya, cereals i ametllers. El lloc va ser comprat el 1057 per Ramon Berenguer I i va quedar després en mans del llinatge Cervelló durant tota l'edat mitjana. Sobre un turó que domina el poble es conserven les restes de l'antic castell, conegut com el Castellot. Al terme hi ha a més ruïnes del castell de Santa Perpètua de Gaià, del segle X, i el de Montclar, així com el santuari de Sant Magí de Brufaganya, documentat des de 1204.
Castell de Santa Perpètua de Gaià
Monument
Les restes del castell de Santa Perpètua de Gaià es troben al terme de Pontils, a la comarca de la Conca de Barberà. El nom del castell prové d'una llegenda recollida pel folklorista Joan Amades, sense fonament històric: Perpètua, filla del senyor del castell de Gaià, va rebutjar els seus pretendents per consagrar-se a la vida religiosa i va acabar professant al monestir de Vallbona de les Monges; des d'aleshores el castell va prendre el seu nom. Santa Perpètua de Gaià va ser cap de municipi fins al 1995, quan va passar a integrar-se com a nucli agregat de Pontils.
Castell de Pontils
Monument
El castell de Pontils, del qual avui només resten restes, tenia originàriament una planta rectangular d'uns 32 per 35 metres delimitada per una muralla, amb una torre circular al centre; al seu extrem sud es conserven restes d'una antiga església, al costat d'una necròpolis. Documentat ja el 976 com a límit del castell de Queralt, a mitjan segle XI va pertànyer als comtes de Barcelona, que el van vendre el 1057 a Ramon Berenguer I; els Castelló el van tenir en feu des de 1062. El 1344 Pere el Cerimoniós va exigir homenatge als seus castlans, i a l'edat moderna va passar als comtes de Savallà i després als marquesos d'Aitona, fins a la desamortització de Mendizábal; el 1648, a la Guerra dels Segadors, les tropes castellanes el van malmetre.
Castell de Vallespinosa
Monument
El castell de Vallespinosa, al terme de Pontils, comarca de la Conca de Barberà (Tarragona), és una fortalesa medieval documentada des de 1030, tot i que la construcció conservada data del segle XII. El 1174 va ser donat al monestir de Santes Creus. Va patir dos assalts devastadors: un del bandoler Perot Rocaguinarda a principis del segle XVII, i un altre el 1648 a mans de tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors. Avui només es conserven una torre de planta circular i part del perímetre de la muralla, de doble recinte amb petits carreus units amb argamassa; abans de la Guerra Civil espanyola tenia dos portals. S'aixeca a 696 metres d'altitud, al costat d'un camí que surt del poble de Vallespinosa, i està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Castell de Seguer
Monument
El castell de Seguer, del qual amb prou feines es conserven restes al nucli de Seguer, terme de Pontils, tenia dins el seu recinte fortificat la capella de Sant Bartomeu, un edifici d'una sola nau amb capçalera plana, cobert per una volta de canó lleugerament apuntada. La seva porta, oberta a la façana sud, és d'arc de mig punt dovellat, tallada en pedra arenisca rogenca, mentre que la resta de la fàbrica és de pedra menuda i irregular unida amb morter, cosa que obligava a un arrebossat tant interior com exterior.
Castell de Montclar (Pontils)
Monument
El castell de Montclar, avui en ruïnes, s'aixeca prop del cim de la serra de Montclar (946 m), al terme de Pontils, al costat de l'ermita romànica de Sant Miquel, que devia ser la seva capella i on en dates assenyalades se celebra una romeria; des de dalt es domina una àmplia panoràmica. Conegut antigament com el Castellot, va exercir un paper important en la reconquesta del territori; documentat des de 1013, el 1033 va passar a mans de Bernat Sendred de Gurb i el 1057 a Ramon Arnau, juntament amb el castell de Biure. Durant el segle XII va quedar sota domini dels Cervelló, tot i que també el van senyorejar els Queralt, els Montagut i els Clariana; el 1200 el rei Pere el Catòlic el va cedir, juntament amb els de Pontils i Montagut, a Berenguera de Querol.
Festa Major de Pontils
Activitat
La festa major de Pontils se celebra el primer cap de setmana d'agost.