Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Conesa

Què veure i què fer a Conesa (Conca de Barberà, Tarragona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Activitats

A quina distància del centre de Conesa és cada lloc

Pobles a prop de Conesa

Espanya › Catalunya › Tarragona › Conca de Barberà › Conesa

Què veure i què fer a Conesa

Conesa
Poble
Conesa és una vila closa medieval de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona, amb 111 habitants. El 1043 Ramon Berenguer I va cedir aquestes terres per a la seva reconquesta i repoblació, i des del segle XIV va quedar sota el monestir de Santes Creus, que en va obtenir la jurisdicció completa el 1383 i la va mantenir fins al 1835. La ciutat es va emmurallar al segle XIV; es conserven restes del recinte i dues portes, el Portal Reial i el portal de Santa Maria, que emmarquen carrers estrets d'aspecte medieval. L'església parroquial, dedicada a Santa Maria, és del segle XIV i gòtica, amb una arcada romànica anterior. Al despoblat de Savella hi ha una església romànica de Sant Pere, de finals del segle XII, declarada Monument Historicoartístic el 1977. La festa major se celebra el 15 d'agost.
Església de Sant Pere de Sabella
Monument
Església de Sant Pere de Savella, al costat del petit nucli avui deshabitat de Savella, al terme occidental de Conesa, comarca tarragonina de la Conca de Barberà. És un edifici romànic de finals del segle XII o començaments del XIII, de nau única coberta amb volta de canó i absis semicircular, al qual al segle XIV es va afegir una capella lateral de planta rectangular; al presbiteri es conserva un retaule del segle XVII-XVIII amb una escultura gòtica de Sant Pere, tallada en pedra cap a finals del XIV, de dimensions naturals, amb les claus a la mà dreta i el llibre a l'esquerra. Conesa, el casc emmurallat del qual, del segle XIV, encara conserva dues de les seves portes, va dependre durant segles del monestir de Santes Creus.
Castell de Conesa
Monument
Casa senyorial construïda sobre l'antic castell, a la plaça Major de Conesa (Conca de Barberà, Tarragona), a 699 metres d'altitud. De planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a dues vessants, presenta a la planta baixa arcs de mig punt i rebaixats, i al primer pis quatre grans finestres amb escuts del monestir de Santes Creus i de l'abat Jeroni Contijoch. A l'interior conserva sales porxades i un menjador amb bigues de fusta i sostres artesonats. Documentat des de 1123, el 1178 el rei Alfons el va concedir a Ramon de Cervera, i el 1210 el rei Pere el va transferir a Guillem de Guardialada; cap al 1285 va passar al monestir de Santes Creus, que va encarregar l'edifici actual a l'abat Jeroni Contijoch el 1569. Està declarat bé cultural d'interès nacional.
Recinte murat de Conesa
Monument
El recinte emmurallat de Conesa (Conca de Barberà), declarat bé cultural d'interès nacional, conserva part de l'antic cèrcol del segle XIV, amb els portals de Sant Antoni o Reial i el de Santa Maria, fets de carreus irregulars. Molt malmès per la construcció d'habitatges vora el seu perímetre, s'ha conservat gràcies al fet que la riera de Saladern l'envolta de forma natural bifurcant-se al voltant de la població. Conesa va tenir dos recintes emmurallats al llarg de la seva història: el primer, del qual no en queda rastre, envoltava l'antic castell o castlania, al punt més alt de la vila; l'actual pertany al segle XIV, quan va créixer la importància de Conesa com a mercat, i va arribar a tenir vuit torres.
Creu de terme del Portal Reial
Monument
La creu de terme del Portal Reial s'alça a l'altra banda de la riera, orientada cap al Portal Reial o de la Font de Conesa, extramurs, a la bifurcació dels antics camins a Santa Coloma de Queralt i a Savallà del Comtat. Sobre una base de dos graons amb la inscripció «Santa Missió 1949» s'aixeca un sòcol octogonal que sosté un fust d'una sola peça, de vuit metres d'alçada i cinquanta centímetres de diàmetre. El capitell està decorat amb grups escultòrics de figures humanes i, a sobre, un petit capitell mostra tres escuts: el de la confederació catalanoaragonesa, el dels Cervera i el dels Montpaó. Corona el conjunt una creu reconstruïda, de dos plans, amb motius de flors de lis estilitzades.
Festa Major de Conesa
Activitat
Conesa celebra la seva festa major d'estiu en honor de la Mare de Déu d'Agost i una festa major d'hivern un cap de setmana de novembre; des de 2010 acull a més el Mercat Vell, un mercat d'antiguitats de la primera setmana d'agost.