Poble
Tortosa és la capital del Baix Ebre, a la província de Tarragona, seu episcopal i centre agrícola, comercial i industrial que integra també els nuclis de Jesús, Bítem, els Reguers, Campredó i Vinallop. Va ser probablement la ciutat ibèrica d'Hibera, capital de la Ilercavònia, amb l'assentament principal al turó que avui ocupa el castell de la Suda; els romans la van anomenar Dertosa, i el 714 va ser ocupada pels musulmans, sota el domini dels quals, ja omeia, va arribar a ser el principal enclavament del baix Ebre, gràcies al seu port. El 1035 es va convertir en el regne de taifa de Turtuixa. Va viure una altra època d'esplendor després de la seva conquesta cristiana pel comte Ramon Berenguer IV el 1148 i durant el Renaixement, etapa que la ciutat commemora des de 1996 amb la Festa del Renaixement.
Monument
El nucli històric de Tortosa és el sector urbà que va quedar tancat per les muralles del segle XIV, límit que la ciutat no va sobrepassar fins al segle XIX, encaixat entre l'Ebre i les muntanyes. Després de la reconquesta de 1148 per Ramon Berenguer IV hi va créixer el call jueu, ampliat després cap al barri de Remolins. La zona de la catedral i els barris de Santa Clara i el Garrofer reuneix el nombre més gran d'edificis d'interès: d'època medieval, la Seu, el palau episcopal i els palaus Despuig i Oriol, i el convent de Santa Clara; del Renaixement, els Reials Col·legis; i ja modernistes, el temple de la Reparació i l'antic escorxador, avui Museu de Tortosa. El 1999 es van restaurar les muralles.
Monument
Palau gòtic civil de finals del segle XV, construït a la vora de l'Ebre al sector de l'eixample urbà dels segles XIV-XV de Tortosa, avui, des de 1981, seu dels serveis territorials de Cultura. Va pertànyer a la família Oliver de Boteller, resultat de la unió de la noblesa tradicional amb la nova burgesia mercantil tortosina del segle XVI, i va allotjar el 1585 el rei Felip II. Va patir greus desperfectes durant la guerra de 1936-1939 i el 1962 la seva façana, d'aspecte auster i gairebé fortificat, amb portal d'arc de mig punt descentrat i remat de merlets decoratius, va ser traslladada al solar que ocupava el desaparegut Palau Municipal. Es conserva també un artesonat de la sala noble original i, adossada al mur, la placa de la Taula de Canvi de Tortosa, de 1587.
Monument
Seu de la diòcesi de Tortosa, situada al centre de la ciutat a la vora del riu Ebre, al lloc on les excavacions arqueològiques han revelat que hi va haver el fòrum romà. L'edifici gòtic actual es va iniciar el 1347 sobre una catedral romànica anterior, es va consagrar per primera vegada el 1441 i les obres van continuar fins a la façana barroca, començada cap al 1620 i deixada sense acabar el 1757; el 1931 va rebre el títol de basílica. Quan Ramon Berenguer IV va conquerir la ciutat el 1148 va lliurar a l'arquebisbe Bernat Tort la mesquita major, que es va convertir de seguida en catedral, mentre les dependències musulmanes annexes van passar a acollir la vida canonical, establerta el 1153 sota la regla de Sant Agustí i que es va mantenir fins que el papa Climent XIV la va secularitzar el 1772.
Monument
El palau gòtic, construït en el primer terç del segle XIV per impuls del bisbe Berenguer de Prats i en ús des de 1332, s'organitza al voltant d'un pati amb escalinata volada i dues galeries d'arcs apuntats. La capella, que el mateix bisbe va manar edificar el 1316, destaca per la coberta de creueria del seu absis i pel treball escultòric de la seva portalada, amb dos finestrals apuntats, un timpà esculpit i quatre escultures de bisbes. Recentment s'ha atribuït la construcció a mestres de la cort d'Aragó o del món francès, entre ells Pere Bonull, mestre major de Santa Maria de Morella, i Tomàs de Sant Quintí, picapedrer francès actiu a Tortosa per les mateixes dates. La diòcesi va assolir el seu màxim esplendor als segles XIV i XV, durant el Cisma d'Occident.
Monument
Els Reials Col·legis de Tortosa formen el conjunt monumental renaixentista més important de Catalunya. El componen el col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, fundat el 1544 per Carles V per a l'educació de joves moriscos i construït a partir de 1564, i el col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec, fundat el 1368 i elevat a Estudi General el 1568; Felip II es va allotjar al convent de Sant Domènec durant la seva visita de 1585. El primer conserva l'únic pati renaixentista de Catalunya, amb un fris escultòric de dinou parelles reials, des de Ramon Berenguer IV fins a Felip III, obra de Francisco de Montehermoso. Després de l'expulsió dels moriscos el 1610 va servir per educar joves sense recursos, i des de 1997 acull l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre.
Monument
Alcassaba que domina Tortosa, el nom de la qual -la Suda- prové de l'àrab i significa simplement 'castell' o 'fortalesa'; les cases adossades als seus peus van ser el primer nucli urbà de la ciutat, emparat per aquesta fortificació que li servia de rereguarda. Construïda, segons es creu, al segle X sota el califa Abd al-Rahman III, en el moment de la reconquesta es trobava dividida en tres castells independents, la possessió dels quals va repartir el comte Ramon Berenguer IV entre els primers cavallers que van assaltar la muralla, entre ells Guillem Ramon I de Montcada i Pere de Torrelles i Sentmenat, reservant-se el tercer per a si mateix. Després de la conquesta cristiana de 1148 es va convertir en residència reial, freqüentada per Jaume I, i des de 1972 funciona com a parador de turisme.
Monument
Recinte emmurallat que va reutilitzar trams andalusins del segle X després de la conquesta de 1148 i va ser ampliat cap a 1368-1369 dins del programa de fortificació de viles de Pere el Cerimoniós davant la guerra amb Castella; es conserven trams i torres integrats en el traçat urbà actual.
Activitat
La Festa del Renaixement se celebra a Tortosa la tercera setmana de juliol sota el lema de l'esplendor d'una ciutat del segle XVI, i transforma amb activitats lúdiques i culturals el casc antic, en un entorn d'edificis emblemàtics com la basílica-catedral de Santa Maria, el Palau Episcopal, els Reials Col·legis o les muralles del castell de la Suda. Declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (màxima distinció turística estatal) i Festa d'Interès Turístic de Catalunya, mobilitza més de 500 actors, 60 espectacles i 3000 veïns vestits d'època, juntament amb comerciants i taverners, i té com a moment culminant la desfilada i mostra d'armes en honor de les banderes de la Vegueria de Tortosa.
Activitat
La Festa Major de Tortosa se celebra el primer diumenge de setembre en honor a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat des de 1863, amb Santa Còrdula i Santa Càndida com a copatrones (22 d'octubre); la ciutat celebra a més al juliol la Festa del Renaixement, amb recreació de la vida del segle XVI al casc històric.
Activitat
La Festa Major d'Hivern de Tortosa se celebra a la ciutat que Ramon Berenguer IV va conquerir als musulmans el 31 de desembre de 1148, i on entre 1413 i 1414 el papa Benedicto XIII va promoure la Disputa de Tortosa, seixanta-set sessions que van obligar els rabins de la Corona d'Aragó a debatre sobre el Talmud.
Activitat
La Fira de Sant Antoni de Tortosa se celebra en una ciutat que va ser un gran mercat oleícola fins que la guerra i les glaçades de 1956 van enfonsar el sector, avui emparat per la Denominació d'Origen Protegida Oli del Baix Ebre-Montsià.
Fita
Ramon Berenguer IV va prendre la ciutat musulmana de Turtuixa el 31 de desembre de 1148, amb suport genovès i dels ordes militars, i va incorporar el curs baix de l'Ebre a la Corona d'Aragó. La conquesta va obrir el repoblament cristià de les Terres de l'Ebre.
Fita
Controvèrsia religiosa promoguda pel papa Benet XIII que va reunir 67 sessions entre el 7 de febrer de 1413 i el 13 de novembre de 1414. Va obligar els rabins de la Corona d'Aragó a debatre sobre el Talmud i va precipitar el declivi de les seves aljames. Més que un debat en sentit estricte, va ser una successió de sessions d'adoctrinament amb què es pretenia forçar les autoritats religioses jueves a reconèixer els «errors» de la seva fe davant els seus correligionaris, l'assistència dels quals com a públic també era obligatòria per mandat papal. Es considera el debat interreligiós més important entre cristians i jueus a l'Espanya medieval, iniciat a Tortosa i conclòs a la veïna Sant Mateu, ja a l'actual província de Castelló.
Fita
Situada a la rereguarda immediata del front de l'Ebre, la ciutat va ser objectiu repetit de l'aviació franquista entre 1937 i 1939 i va quedar pràcticament destruïda. Els bombardejos van esborrar bona part del teixit urbà històric vora el riu.
Gastronomia
Oli d'oliva verge amb denominació d'origen protegida, elaborat amb les varietats morruda, sevillenca i farga en 27 municipis de les dues comarques. Tortosa va ser un gran mercat oleícola fins que la guerra i les gelades de 1956 van enfonsar el sector. Són olis límpids i transparents, de color que va del groc verdós al daurat segons l'època de collita, de sabor afruitat a l'inici de la campanya i una mica més dolç a mesura que avança, amb una acidesa màxima de 0,8 graus. La denominació està inscrita al registre comunitari des de 2008 i es comercialitza en envasos no metàl·lics de fins a cinc litres amb etiqueta numerada pel Consell Regulador.
Gastronomia
Pastes en forma de mitja lluna farcides de cabell d'àngel, fornejades i empolvorades amb sucre, que són el dolç identitari de la ciutat. Comparteixen obrador amb altres peces locals com les garrofetes del papa i les coquetes de sagí.