Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Xerta

Què veure i què fer a Xerta (Baix Ebre, Tarragona): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 3 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Xerta és cada lloc

Pobles a prop de Xerta

Què veure a Tivenys 1,8 km · 3 llocs
Què veure a Aldover 3,2 km · 4 llocs
Què veure a Benifallet 7,7 km · 6 llocs
Què veure a Paüls 7,9 km · 5 llocs
Què veure a Alfara de Carles 8,5 km · 4 llocs
Què veure a Roquetes 9,9 km · 9 llocs
Què veure a Prat de Comte 11 km · 6 llocs
Què veure a Tortosa 11 km · 17 llocs

Espanya › Catalunya › Tarragona › Baix Ebre › Xerta

Què veure i què fer a Xerta

Xerta
Poble
Xerta, en castellà Cherta, és una vila del Baix Ebre, a la província de Tarragona, amb 1180 habitants, assentada en un meandre de la marge dreta de l'Ebre, dotze quilòmetres riu amunt de Tortosa. És el punt de partida de la sèquia major que rega el delta, gràcies a l'assut de Xerta, una presa construïda en diagonal al llarg d'uns 375 metres, tres quilòmetres riu amunt de la vila, que eleva l'aigua cap als canals de regadiu de totes dues marges i està declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). El municipi va arribar a comptar amb una estació pròpia del ferrocarril del Val de Zafán, pensat per arribar fins a Sant Carles de la Ràpita, que mai no va passar de Tortosa abans de la seva clausura el 1973.
Església de Xerta
Monument
L'església de l'Assumpció és la parroquial de Xerta (Baix Ebre), protegida com a bien cultural de interés local (una figura de protecció del patrimoni d'àmbit local a Catalunya). Té dues naus: el cos principal, amb volta de creueria vuitpartida i quatre capelles laterals a cada costat, i el campanar neoromànic als peus. La façana, reconstruïda el 1858 en estil neorenaixentista, llueix sobre la portada una finestra flanquejada per fornícules amb les imatges de sant Pere i sant Pau. El temple es va fundar el 1325 amb una sola nau; les obres de l'actual nau central van començar el 1580, i el 1628 el va inaugurar Joan Sentís, bisbe de Barcelona i virrei de Catalunya, natural de Xerta.
Séquia Major de l'Ebre
Natura
La Séquia Major de l'Ebre neix a l'assut de Xerta, situat uns 15 quilòmetres riu amunt de Tortosa i a 3 quilòmetres de la vila de Xerta, i és un dels elements hidràulics històrics més importants del riu Ebre. El canal principal, de 55 quilòmetres, es va construir entre 1856 i 1857 a càrrec de la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, sota la concessió atorgada el 1849 al francès Isidore Pourcet, i es completa amb 49 quilòmetres de sèquies secundàries que sumen més de 300 quilòmetres de xarxa de reg. Amb una capacitat d'uns 30 metres cúbics per segon, rega 12.096 hectàrees del Baix Ebre i el Montsià, sobretot al voltant d'Amposta, de les quals el 85% es dediquen al cultiu de l'arròs.
Assut de Xerta
Curiositat
L'Assut de Xerta és una presa construïda en diagonal al llarg d'uns 375 metres sobre el riu Ebre, tres quilòmetres riu amunt de Xerta, la funció de la qual és desviar l'aigua cap als canals de la Derecha i la Izquierda del Ebro i que dona origen al sistema de regadiu de la Séquia Major. Declarat Bien Cultural de Interés Nacional el 2002 (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), categoria anul·lada després pel Tribunal Supremo, està avui protegit com a Bien Cultural de Interés Local (una figura de protecció del patrimoni d'àmbit local a Catalunya). La seva disposició diagonal és singular, ja que la majoria d'aquestes preses són perpendiculars a les ribes; l'aigua no desviada s'evacua per un gran sobreeixidor central. Al costat de la presa es conserva l'edifici del molí, amb una làpida de 1575, reformat fins a usar-se com a central elèctrica a finals del segle XIX.
Festa Major de Xerta
Activitat
Xerta té com a patró Sant Martí de Tours, al qual està dedicada una capella de l'església parroquial amb un altar que el representa a cavall; el poble, situat a l'històric assut de l'Ebre, celebra la seva festa major d'hivern en la data d'aquest patró.
Festa Major d'Hivern de Xerta
Activitat
La Festa Major d'Hivern de Xerta se celebra al poble de l'assut que dona origen a la Séquia Major de l'Ebre; la concessió de 1849 va donar peu a la Real Compañía de Canalización del Ebro, i el Canal de la Dreta, obert entre 1856 i 1857, rega avui unes 12.000 hectàrees fins a Sant Jaume d'Enveja.
Festes de invierno de Xerta
Activitat
Les festes d'hivern de Xerta se celebren al poble de l'històric Assut sobre l'Ebre, origen de la Séquia Major que rega el delta.
Canal de la Dreta de l'Ebre
Fita
La concessió obtinguda el 1849 va donar peu a la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, de 1852. Obert entre 1856 i 1857 a partir de l'assut de Xerta, uns 15 quilòmetres riu amunt de Tortosa, el canal recorre 55 quilòmetres fins a Sant Jaume d'Enveja i rega unes 12.000 hectàrees, el 85 % de les quals d'arròs, mitjançant vuit sèquies principals i una xarxa de reg de més de 300 quilòmetres. Té una capacitat d'uns 30 metres cúbics per segon i travessa Amposta, passant a prop de les ruïnes de l'antic castell, fortificat durant la Tercera Guerra Carlina. El seu antecedent va ser el primer canal de navegació entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita, iniciat el 1780, que va quedar inutilitzat pels sediments del riu cap al 1783.