Poble
Agramunt és la vila més important de la Ribera del Sió i la segona població de l'Urgell, a Lleida, amb 5.653 habitants, coneguda per les seves fàbriques de torró i xocolata, per la plaça del Mercadal i pels castells del seu terme. Va ser capital del comtat d'Urgell fins al 1314, privilegi que li va permetre encunyar moneda pròpia des de 1200; conquerida el 1070 per Ermengol IV d'Urgell, va rebre carta de poblament el 1163 i va viure successives ocupacions, des de la guerra dels Segadors fins a la de la Independència. Presideix la vila l'església parroquial de l'Esperit Sant i Santa Maria, romànica i de mitjan segle XII, Monument Nacional des de 1931; la seva portalada, del segle XIII, està presidida per un grup escultòric de la Mare de Déu amb el Nen costejat el 1283 pel gremi de teixidors.
Monument
L'església de Santa Maria d'Agramunt, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) des de 1931, es documenta a finals del segle XI, tot i que l'edifici actual es va construir al XII, quan Armengol VII va atorgar la carta de poblament a Agramunt. De planta basilical, té tres naus rematades per tres absis semicirculars, en la construcció dels quals van participar artistes del Llenguadoc. S'hi accedeix per dues portalades romàniques; la de ponent, de mitjan segle XIII, és un dels millors exemples de l'escola escultòrica de Lleida, amb vuit arquivoltes i un grup en alt relleu amb la Mare de Déu i el Nen la col·locació del qual el 1283 van sufragar els teixidors de la ciutat. El campanar, gòtic, es va acabar a finals del XIV. Restauracions des de 1953 han retornat a l'església la seva fisonomia original.
Monument
Castell fortificat del segle XIII construït al voltant d'una torre romana del segle II, al nucli de Montclar d'Urgell; va ser reformat al segle XVII amb façana renaixentista. Montclar, conegut com a Montclar d'Urgell per distingir-lo de l'homònim del Berguedà, va ser municipi independent fins al 1857, quan es va unir a la Donzell d'Urgell, les Puel·les i Rocabertí de Sant Salvador per formar el municipi de Doncell, incorporat el 1970 a Agramunt. El castell, reformat al segle XVII per convertir-lo en mansió senyorial, va ser restaurat el 1970; el 1831 pertanyia al marquès de Palmerola. L'església parroquial del nucli està dedicada a Sant Jaume, i per Montclar discorre en part de forma subterrània el canal d'Urgell, a través de la mina de Montclar.
Monument
Casa consistorial d'Agramunt (Urgell), construïda a començaments del segle XVIII, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), aixecada a la plaça de l'Església per substituir l'antic edifici comunal medieval. De planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes, la seva façana combina al nivell inferior una porxada d'arcs de mig punt sobre pilars, i al pis noble un triple balcó; al central, sobre la porta, es disposa l'escut de la vila entre una decoració d'encoixinat, i a dalt una galeria d'obertures de mig punt separada per cornisa. Per la seva composició s'emparenta amb els ajuntaments de Cervera i Manresa; la façana porta gravada la data de 1761 a la porta d'accés i l'escut de la vila amb la de 1703.
Monument
El Pilar d'Almenara és una torre de guaita d'estil romànic aixecada al segle XI al nucli d'Almenara Alta, dins el terme d'Agramunt (Urgell). S'alça al cim d'una muntanya de 459 metres, al punt més alt de la serra d'Almenara, al costat d'un vèrtex geodèsic, i la seva ascensió figura inclosa a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
Monument
El castell de la Donzell, que dona nom al poble, es troba a la Donzell d'Urgell, nucli agregat al municipi d'Agramunt (Urgell), situat a la carena de la serra de Montclar. Avui funciona com a casal social. La Donzell va ser municipi independent fins al 1857, quan es va unir a Montclar d'Urgell, les Puel·les i Rocabertí de Sant Salvador en el municipi de Doncell, que el 1970 va passar a formar part d'Agramunt. L'entramat de carrerons i placetes del nucli conserva l'estructura medieval original.
Monument
Castell d'origen musulmà conquerit el 1070 per Ermengol III, documentat des de 1051 com a possessió dels comtes d'Urgell; tenia dos recintes emmurallats de 885 metres de perímetre i vint-i-cinc torres. Va capitular el 1413 davant les tropes de Ferran d'Antequera i va ser enderrocat a mitjan segle XVII, reaprofitant-se les seves pedres a la capella del Socors de Santa Maria.
Monument
Gran plaça porticada, cor de la vila d'Agramunt, que conserva la configuració original i íntegra de l'urbanisme i l'arquitectura de les places neoclàssiques del segle XIX a Catalunya. Destaca per l'harmonia i la continuïtat del traçat de la seva planta i per la tipologia dels seus edificis, valors que van portar a declarar-la bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) l'octubre de 2015, amb un reconeixement que transcendeix l'àmbit local i comarcal.
Curiositat
El torró d'Agramunt és un torró elaborat al municipi lleidatà d'Agramunt amb avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars entrapanades de pa d'àngel en diverses mides. La primera menció escrita data de 1741, en unes cartes d'una família noble local que citen set torroners del poble. Compta amb Indicació Geogràfica Protegida des de 2002, regulada per la Generalitat, i inscrita al registre comunitari. La seva massa presenta un color marró daurat, fràgil i cruixent, amb un contingut mínim d'ametlla o avellana d'entre el 46% i el 60% segons sigui de categoria extra o suprema; per elaborar-lo es torren i pelen els fruits secs i es couen amb mel, sucres i clara d'ou abans de barrejar-los.
Activitat
Festa Major d'Agramunt, que se celebra el primer cap de setmana de setembre a la vila del torró i de la plaça del Mercadal.
Fita
Ermengol IV d'Urgell va prendre Agramunt el 1070 i la vila va rebre carta de població el 1163, amb franquícies que van atreure pobladors a aquesta plaça fronterera del Sió. El document va fixar el règim de la vila durant tota l'Edat Mitjana.
Fita
Des de l'any 1200 Agramunt va encunyar moneda pròpia i va arribar a ser capital de la seca comtal fins al 1314. L'activitat monetària reflecteix el pes comercial que la vila va tenir dins el comtat d'Urgell durant els segles XIII i XIV.
Activitat
Certamen creat el 1988 que cada tardor omple Agramunt d'obradors de torró i xocolata. Combina venda directa, demostracions d'elaboració i degustacions, i funciona com a aparador del sector confiter de la vila.
Gastronomia
Xocolata espessa elaborada amb cacau mòlt a la pedra, sucre i farina, que es dissol en llet i queda gairebé sòlida en refredar-se. Els obradors agramuntins la produeixen des d'antic juntament amb el torró, amb el qual comparteix ofici i temporada.