Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Tornabous

Què veure i què fer a Tornabous (Urgell, Lleida): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Tornabous és cada lloc

Torre de la Guàrdia de Déu 1,9 km

Pobles a prop de Tornabous

Què veure a la Fuliola 3,3 km · 3 llocs
Què veure a Barbens 4,1 km · 6 llocs
Què veure a Anglesola 5,3 km · 4 llocs
Què veure a Ivars d'Urgell 6,3 km · 6 llocs
Què veure a Vilagrassa 7,2 km · 2 llocs
Què veure a Castellserà 7,5 km · 4 llocs
Què veure a Castellnou de Seana 9,1 km · 4 llocs
Què veure a Bellpuig 9,2 km · 8 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Urgell › Tornabous

Què veure i què fer a Tornabous

Tornabous
Poble
Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell, amb 832 habitants (INE 2025), que acull el poblat ibèric del Molí d'Espígol, un dels exemples d'urbanisme més ben conservats de l'àrea ilergeta i que les investigacions recents identifiquen amb la capital ibèrica d'Athanàgia o Atanagrum. L'actual església parroquial de Santa Maria, del segle XX, integra restes del temple romànic dels segles XII-XIV, i el Casal dels Pujalt, casa pairal renaixentista del segle XVI, funciona avui com a Casa de la Vila. El municipi inclou també els nuclis de la Guàrdia d'Urgell i el Tarròs, on va néixer el 1882 Lluís Companys, president de la Generalitat. Al Tarròs també hi va néixer Salvador Seguí, «el Noi del Sucre», líder de l'anarcosindicalisme català de principis del segle XX.
Torre de la Guàrdia de Déu
Monument
La torre de la Guàrdia d'Urgell, també anomenada Torre de la Guàrdia de Déu, s'alça al nucli de la Guàrdia d'Urgell, al terme de Tornabous (comarca de l'Urgell, Lleida), al peu de la serra d'Almenara. Documentada des de 1063 com a ipsa Guardia de Deu en textos dels comtes d'Urgell Ermengol III i la seva esposa Llúcia, s'atribueix al segle XII per l'absència de marques de picapedrer. És una construcció romànica de planta rectangular i tres pisos en pedra arenisca, amb volta de canó i una entrada al costat sud a sis metres d'alçada, sota un arc de mig punt. En època moderna es va habilitar com a habitatge. Està declarada bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni més alta a Catalunya).
Poblat ibèric del Molí d'Espígol
Curiositat
El poblat ibèric del Molí d'Espígol, a Tornabous (Urgell), va ser la ciutat més gran de la tribu ilergeta, identificada probablement amb Atanagrum, la seva capital. Va ocupar unes 16 hectàrees i va arribar a tenir uns 6.000 habitants i prop de 500 cases. Es va fundar a finals del segle VIII aC, va assolir el seu màxim esplendor entre els segles IV i III aC i va ser destruït per un incendi cap al 200 aC durant la Segona Guerra Púnica, després d'una breu reocupació cap al 100 aC. Es conserven quatre muralles de diferents èpoques que formen un recinte el·líptic, carrers en reticle, habitatges, forges metal·lúrgiques, sitges i la Casa A, una residència aristocràtica de set estances. Excavat des de 1970, és bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni més alta a Catalunya) des de 2009.
Abandonament del poblat ilerget del Molí d'Espígol
Fita
L'oppidum ibèric del Molí d'Espígol, un dels centres urbans dels ilergets, va ser abandonat al segle II a.C. després de les guerres que van seguir la conquesta romana. Conserva carrers, muralles i habitatges de planta ortogonal.