Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Torà

Què veure i què fer a Torà (Solsonès, Lleida): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats · 3 Fites històriques

A quina distància del centre de Torà és cada lloc

Església de Torà 50 m

Pobles a prop de Torà

Què veure a Ivorra 4,6 km · 3 llocs
Què veure a Biosca 4,9 km · 4 llocs
Què veure a Castellfollit de Riubregós 5 km · 4 llocs
Què veure a Massoteres 7,8 km · 3 llocs
Què veure a Calonge de Segarra 8,4 km · 5 llocs
Què veure a Sant Guim de la Plana 8,6 km · 4 llocs
Què veure a Guissona 10 km · 9 llocs
Què veure a Sant Ramon 10 km · 4 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Solsonès › Torà

Què veure i què fer a Torà

Torà
Poble
Torà és una vila del Solsonès, a la vora del Llobregós i de la riera de Llanera, el terme de la qual reuneix a més els nuclis de Cellers, Claret, Fontanet, Sant Serni de Llanera i Vallferosa, amb 1.190 habitants. El 1006, durant una ràtzia musulmana, va ser escenari d'una batalla en què els comtes catalans Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van derrotar l'exèrcit d'Abd al-Malik al-Muzaffar, fill del cabdill Almansor, mort feia poc. El 2023 va passar de la comarca de la Segarra a la del Solsonès. Conserva restes medievals de la muralla i els portals de la vila, el casc antic o Call Jueu, els santuaris romànics de La Aguda, el monestir de Cellers, el castell i l'església de Llanera, la torre de Vallferosa i un Museu del Pa.
Església de Torà
Monument
Església parroquial de Torà, vila on el 1006 les hosts dels comtes catalans, amb Ramon Borrell al capdavant, van derrotar un exèrcit andalusí, i que el 21 de març de 2023 va passar per llei del Parlament de la comarca de la Segarra a la del Solsonès.
Festa Major de Torà
Activitat
La Festa Major de Torà se celebra del 29 d'agost a l'1 de setembre, festivitat de Sant Gil, patró de la vila, amb la cursa del cos de Sant Gil, sardanes, ball de la dansa dels priors i actes religiosos.
Batalla de Torà de 1006
Fita
Batalla lliurada el 1006 a Torà (Lleida) entre una aliança dels comtes catalans i un exèrcit del califat de Còrdova. Després d'una expedició de Ramon Borrell a Lleida el 1003, Abd al-Màlik al-Muzàffar, fill del difunt Almansor, havia devastat amb 17.000 homes el Montseny, Igualada i Manresa; el 1006 va llançar una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, destruint esglésies com la catedral de Roda d'Isàvena. Davant seu es van unir Ramon Borrell de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell, que el van derrotar a Castrum Thoranum amb unes cinc mil baixes musulmanes. La victòria va consolidar la línia fronterera de l'alt Segre i del Llobregós; la font principal del relat és el monjo André de Fleury, que la va incorporar a la seva obra cap al 1043.
Torà passa al Solsonès
Fita
El 21 de març de 2023 una llei del Parlament va transferir Torà de la comarca de la Segarra a la del Solsonès. El canvi reconeixia els vincles econòmics i de serveis que la vila mantenia amb Solsona des de feia dècades.
Aiguat del riu Llanera
Fita
El 12 d'octubre de 1907 una riuada del riu Llanera va inundar el nucli de Torà. Una placa col·locada a la Font de la Vila, obra civil de 1608, marca encara l'alçada que va assolir l'aigua aquell dia.