Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Massoteres

Què veure i què fer a Massoteres (Segarra, Lleida): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments

A quina distància del centre de Massoteres és cada lloc

Torre de el Castell de Talteüll 2,8 km
Església de Sant Pere de Talteüll 3 km

Pobles a prop de Massoteres

Què veure a Guissona 2,4 km · 9 llocs
Què veure a Sant Guim de la Plana 4 km · 4 llocs
Què veure a Torrefeta i Florejacs 5,7 km · 2 llocs
Què veure a Biosca 6,4 km · 4 llocs
Què veure a Ivorra 7,6 km · 3 llocs
Què veure a Torà 7,8 km · 6 llocs
Què veure a Tarroja de Segarra 8 km · 3 llocs
Què veure a Sanaüja 8,7 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Segarra › Massoteres

Què veure i què fer a Massoteres

Massoteres
Poble
Massoteres és un municipi de la comarca de la Segarra, a la província de Lleida, situat a la plana de Guissona. Compta amb 227 habitants i complementa l'agricultura amb la ramaderia. El seu nucli antic, de traçat gairebé circular amb carrerons curts, conserva cases com Can Soler, de tipus renaixentista, amb portal amb llinda i escuts heràldics, i Cal Pintor, amb emblemes nobiliaris, a més de l'església parroquial de San Salvador, d'estil neoclàssic. El municipi inclou també els nuclis de Palou de Torà i Talteüll, antic Tartarell, el castell del qual va donar nom a la demarcació de la qual va formar part Massoteres.
Torre de el Castell de Talteüll
Monument
Ruïnes conegudes popularment com la «Torre dels Moros», dalt de Talteüll; conserven la part baixa d'una àmplia torre cilíndrica lleugerament talussada, de fins a uns 5 m d'alçada, amb carreus rectangulars ben alineats. Documentada des de 1065 sota els comtes d'Urgell, va passar als segles XIII-XIV als Pinós, el 1377 a Arnau d'Erill i al XV als Camporrells, senyors de Biosca.
Església de Sant Pere de Talteüll
Monument
Església del nucli de Talteüll, al municipi de Massoteres (Segarra), situada al costat de l'antic castell de Talteüll, en un turó vora el riu Llobregós; va ser declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) l'octubre de 2019. Consagrada el 1077 pel legat pontifici Amat d'Oloron, havia estat donada el 1075 pel comte d'Urgell Ermengol IV a la canònica de Solsona. D'estructura excepcional dins l'arquitectura llombarda, té dues naus paral·leles cobertes amb volta de canó semicircular reforçada per un arc toral, separades per arcs formers, i dos absis semicirculars. Va pertànyer a la diòcesi d'Urgell fins a la creació de la de Solsona, a finals del segle XVI, i a finals del XIX va perdre el seu rang parroquial en convertir-se en sufragània de Sant Salvador de Massoteres.