Poble
Guissona és una vila de la Segarra, a Lleida, al centre de la plana homònima al nord de Cervera, i és el municipi més poblat de la comarca després de la capital, amb 7.774 habitants (INE 2025). El seu origen és a la ciutat ibèrica d'Iesso, conquerida pels romans i convertida en municipi emmurallat, del qual s'han trobat restes, entre elles uns banys termals; possiblement va ser seu episcopal abans de passar a la Seu d'Urgell després de la invasió musulmana. Reconquerida el 1020, va quedar sota els bisbes d'Urgell, que hi van fundar un monestir agustinià, després col·legiata. Conserva la muralla medieval, una plaça Major porxada, l'església de Santa Maria i un museu amb arqueologia i numismàtica. La seva economia es basa en l'agricultura, la ramaderia i una cooperativa agropecuària.
Monument
El palau de Fluvià, també conegut com a Obra de Fluvià, és un edifici goticorenaixentista a un quilòmetre de Guissona, al costat de la carretera a Massoteres, a l'antic terme del despoblat de Fluvià. Declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), va quedar inacabat a començaments del segle XVI. Pertanyia a la Universitat de Guissona des de 1383 i va passar al bisbat d'Urgell; el 1505 el bisbe Pere de Cardona va comprar els drets senyorials i va emprendre, fins a 1514, una residència per als bisbes d'Urgell en substitució de l'antic castell. És de planta quadrada centrada per un pati, amb una església dedicada a Sant Jordi, Santa Llúcia i Sant Blai, i una façana amb finestres d'arcades decorades amb motius vegetals i zoomorfs, en una decoració que combinava gòtic tardà i renaixement, avui deteriorada.
Monument
Església situada a la plaça Major de Guissona, aixecada sobre una primera edificació del segle V fundada per monjos agustins; després de la dominació musulmana va ser reedificada al segle X i una tercera església, iniciada el 1072 pel comte Ermengol IV, es va consagrar el 1099. Secularitzada el 1255 i de nou el 1272, va ser col·legiata secular des de finals del segle XV fins a mitjan XIX. El 1769 es va enfonsar la volta de la capella del Roser, on es guardava el Santíssim, la qual cosa va obligar a traslladar-lo a la capella del Claustre; el temple actual, neoclàssic i de façana barroca, es va començar a construir el 1776 i es va consagrar el 1800, obra de Feliu Borràs. Conserva un campanar de 1688, de planta quadrangular i tres cossos. La Guerra Civil va destruir el seu orgue i els seus retaules.
Monument
Únic portal conservat dels tres que donaven accés al recinte emmurallat de Guissona, els orígens del qual es remunten a la ciutat romana d'Iesso, ocupada pels musulmans a començaments del segle VIII i conquerida pels cristians a començaments de l'XI, sota el domini dels bisbes d'Urgell des de llavors. Integrat a Cal Torres, el Portal de l'Àngel mostra un arc apuntat, un balcó amb sagetera i una galeria de quatre arcs apuntats; per l'altre costat, una arcada de mig punt amb una fornícula amb la imatge d'un àngel dret, amb espasa i corona reial a les mans, rematada per merlets. La família Torres l'ha conservat durant segles, i davant seu els traginers invocaven protecció. De la muralla només queden dos fragments al costat del portal. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
El castell de Rubiol, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), s'alça en una petita elevació de forma gairebé circular enmig d'un camp de conreu, prop del límit del terme de Guissona amb Massoteres, a la Segarra. Només en queden les restes d'una petita torre rectangular de 15 per 5 metres i una sola estança, construïda amb pedra del país escairada i unida amb morter. Es documenta per primera vegada en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, el 1040, i torna a esmentar-se en altres documents del segle XI; cap al 1550 la seva senyoria havia passat a mans de la mateixa universitat, és a dir, el municipi, de Guissona.
Activitat
Festa major de Guissona (Segarra, Lleida), vila on se situa el jaciment romà d'Iesso. Se celebra al setembre i té entre els seus actes la Trobada de Gegants, en la qual s'exhibeixen els gegants de la localitat, Roc i Plàcida.
Curiositat
Antiga ciutat romana fundada cap al 100 aC, amb muralles, portes, domus, clavegueram i carrers originals conservats al parc arqueològic de Guissona.
Fita
Després de segles de frontera inestable, el comte Ermengol IV d'Urgell va recuperar Guissona el 1072 i va impulsar la construcció de l'església romànica de Santa Maria. La vila va quedar sota senyoria del bisbe d'Urgell.
Gastronomia
La cooperativa agropecuària nascuda a Guissona a mitjan segle XX s'ha convertit en un dels grups càrnics més grans de l'Estat, amb escorxador, obradors d'embotits i xarxa pròpia de botigues. El 2013 es va constituir com a matriu seva la societat Corporació Alimentària Guissona, el grup de capital català més important del sector alimentari, que reuneix uns 4.500 agricultors i ramaders proveïdors, així com la Caixa Rural de Guissona i diverses fundacions vinculades. El 2022 va rebre el premi FPCAT. Ha transformat la demografia de la vila.