Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Calonge de Segarra

Què veure i què fer a Calonge de Segarra (Anoia, Barcelona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de Calonge de Segarra és cada lloc

Pobles a prop de Calonge de Segarra

Què veure a Castellfollit de Riubregós 3,8 km · 4 llocs
Què veure a Calaf 4,6 km · 8 llocs
Què veure a la Molsosa 5,6 km · 4 llocs
Què veure a Sant Martí Sesgueioles 7 km · 2 llocs
Què veure a Ivorra 7,3 km · 3 llocs
Què veure a Pujalt 7,3 km · 6 llocs
Què veure a els Prats de Rei 8,2 km · 6 llocs
Què veure a Sant Pere Sallavinera 8,3 km · 1 lloc

Espanya › Catalunya › Barcelona › Anoia › Calonge de Segarra

Què veure i què fer a Calonge de Segarra

Calonge de Segarra
Poble
Calonge de Segarra és un petit municipi del nord-oest de l'Anoia, a cavall entre aquesta comarca i la Segarra, amb capital administrativa a Dusfort i 179 habitants (INE 2025) sobre 37,13 km². El seu nom, d'origen llatí (colonicus), remet a una població documentada ja el segle II a. C., habitada per colons; se situa en una zona tradicionalment transhumant, travessada per antigues carrerades per les quals els ramats de la província tarraconense passaven camí del Pirineu. El municipi va incorporar Aleny i Dusfort el 1717, i Sant Pere de l'Arç i Mirambell el 1857; fins al 1916 es va dir simplement Calonge, any en què va adoptar el seu nom actual. Conserva les ruïnes del seu castell, a més dels de Mirambell i Castelltort, i l'església romànica de Santa Fe de Calonge.
Castell de Calonge de Segarra
Monument
Ruïnes del castell termenat de Calonge de Segarra, al nord de l'Anoia, documentat des de 1010, any en què el bisbe Arnulf de Vic hi va morir a causa de ferides sofertes en una expedició a la Còrdova musulmana. Vinculat durant segles als vescomtes de Cardona, el 1375 va passar a formar part del comtat de Cardona. De la fortalesa es conserven una torre circular del segle XI, una sala de 8 per 4 metres coberta amb volta de canó, restes d'un aljub i murs defensius amb troneres. Està protegit com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), amb el codi BCIN 591-MH.
Castell de Mirambell
Monument
Documentat des de 1023 com "in kastro Mirambello", en poder dels Cardona des de 1037 fins al segle XIV; avui molt ruïnós, amb només tres de les seves cinc o sis façanes parcialment dempeus -de 5,5, 8,9 i 11,5 m- i una torre circular que conserva uns 2,2 m d'alçada. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 592-MH).
Castelltort
Monument
Castelltort és una casa fortificada, encara habitada, al municipi de Calonge de Segarra (Anoia), declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Està documentada des de 1146, tot i que podria aparèixer ja el 989, i des del segle XII se la menciona com a «castrum» infeudat al vescomte de Barcelona Reverter. Del seu llinatge de senyors va ser el mercader barceloní Berenguer de Castelltort, que el 1389 va fundar l'hospital de Cervera, anomenat Hospital de Castelltort; la finca va ser cedida a la canònica de Sant Jaume de Calaf, amb una capella dedicada a la Concepció documentada el 1685. L'edifici actual, de planta quadrangular irregular amb un mur en forma de proa, conserva elements dels segles XIII i XIV, entre ells una finestra coronella doble rematada en arc trilobulat.
Santa Fe de Calonge
Monument
Santa Fe de Calonge es troba envoltada d'arbres, al peu del turó on s'alcen les ruïnes d'un castell, a Calonge de Segarra. És una església romànica del segle XII, amb reformes barroques posteriors a la coberta i la capçalera, dedicada a Santa Fe, verge i màrtir d'Aquitània del segle III. Té nau única amb transsepte i cúpula sobre el creuer; el presbiteri, de planta quadrada, compta amb dues absidioles, una a cada braç del creuer. Destaca el portal occidental, amb arquivolta, i el campanar hexagonal, de construcció més tardana, alçat sobre el cimbori. Té adossada la gran casa de la rectoria, que conserva arcs i un tancament a la seva part sud. És Bien Cultural de Interés Local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit local).