Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Granyanella

Què veure i què fer a Granyanella (Segarra, Lleida): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de Granyanella és cada lloc

Pobles a prop de Granyanella

Què veure a Granyena de Segarra 3,4 km · 4 llocs
Què veure a Cervera 4,4 km · 23 llocs
Què veure a Montornès de Segarra 5,4 km · 2 llocs
Què veure a Tàrrega 7 km · 16 llocs
Què veure a Montoliu de Segarra 7,6 km · 5 llocs
Què veure a Verdú 8,1 km · 10 llocs
Què veure a Vallfogona de Riucorb 9,6 km · 3 llocs
Què veure a les Oluges 9,6 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Segarra › Granyanella

Què veure i què fer a Granyanella

Granyanella
Poble
Granyanella és un petit municipi de la comarca de la Segarra, a la província de Lleida, amb capital a la Curullada, i amb diversos castells i la Torre Saportella. Dins del seu terme es troba també Tordera, o Tordera de Segarra, un poble habitat durant tot l'any per molt poques persones. Entre el seu patrimoni destaquen les esglésies de Sant Jaume de la Móra, al terme, i de Sant Pau de Tordera i Sant Pere de la Curullada, aquestes dues últimes al costat dels nuclis que els donen nom.
Castell de Granyanella
Monument
El castell de Granyanella s'alçava dalt del turó del poble, construït cap al segle XI, com altres de la comarca, per defensar el camí del riu Ondara davant les incursions sarraïnes durant la reconquesta; el lloc, al principi del terme de Cervera, es va independitzar en aquella centúria. Els seus primers senyors van ser els Cervera, que el 1230 van concedir franquícies als habitants eximint-los de diverses càrregues senyorials; el 1283 el castell es va vendre a l'abat de Poblet, senyor fins a l'abolició dels senyorius al segle XIX. De l'edifici amb prou feines queda res: al turó, avui amb vegetació i el dipòsit d'aigua del poble, només es conserva un lenç de mur de 6 per 4 metres, de carreus quadrangulars, que podria datar del segle XIII. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Castell de la Curullada
Monument
Casa forta de pedra blanca de la Segarra dalt d'un turó que presideix la Curullada, a Granyanella, sobre el riu Ondara, al costat del creuament de camins que va donar origen al topònim 'sa Cruïllada'. Es va construir a mitjan segle XI, en mans dels Cervera; abans de 1340 va passar a Maimó d'Oluja i després al priorat de Sant Pere dels Arquells, que el 1376 la va vendre a Jaume Desvalls. El 1534 l'hereva Isabel d'Alentorn i Desvalls es va casar amb Bernat de Saportella; els seus descendents la van conservar fins que al segle XVII va passar als Vilallonga per matrimoni amb Francesc de Vilallonga i de Xetmar, senyor d'Estaràs, família que encara la tenia al segle XIX. De planta rectangular, conserva una torre de tres pisos amb merlets d'una restauració del segle XXI, i restes d'un matacà. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Castell de Fonolleres
Monument
El castell de Fonolleres s'alça al punt més alt del nucli de Fonolleres, al municipi de Granyanella (Segarra), al costat de l'antic camí reial de Lleida a Barcelona. Es va construir a finals del segle XI o principis del XII per assegurar aquesta via; la primera notícia és de 1113, quan la senyoria pertanyia als Cervera, d'on va sorgir el llinatge dels Fonolleres. Va passar després als Satorre, entre els segles XIII i XV, als Ivorra i, al XVII, als Pocurull. Conserva planta baixa amb un pati interior -possible antic pati d'armes-, dos pisos superiors de carreu irregular i una torre quadrangular amb restes de matacà; el portal va ser reformat el 1903. Avui és una masia de propietat privada, no visitable, i Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Torre Saportella
Monument
La torre de Saportella, també anomenada Molí de la Torre, és un gran casal senyorial fortificat de Granyanella, a la Segarra, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). S'alça a la riba dreta del riu Ondara i en origen, del segle XIV, va ser un molí, del qual només es conserva part de la torre, amb espitlleres defensives. De planta quadrada i tres altures, la porta d'entrada, amb arc de mig punt adovellat, llueix l'escut dels Vilallonga. Va ser cap d'una partida autònoma del terme del castell de la Curullada, els primers senyors coneguts del qual, els Saportella, li van donar nom. Al segle XVII, Clemència de Saportella es va casar amb Francesc de Vilallonga, senyor d'Estaràs; el 1708 el seu hereu va ser nomenat comte de Vilallonga de Saportella per l'arxiduc Carles d'Àustria.