Poble
Cervera és la capital de la Segarra i cap del seu partit judicial, a la província de Lleida, amb 9.440 habitants, coneguda per la seva antiga universitat neoclàssica i el nucli antic emmurallat. El seu patrimoni reuneix onze béns catalogats com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), entre ells el castell i l'església de Sant Pere el Gran, tots dos del segle XI, el recinte emmurallat del segle XVI, la parròquia de Santa Maria dels segles XIV-XV i la mateixa universitat, del segle XVIII. El seu nom, d'origen preromà, s'ha vinculat tradicionalment a l'expressió «lloc de cérvols», que recull l'escut de la vila amb dos cérvols. Cervera és bressol dels pilots de motociclisme Marc i Álex Márquez i de l'escriptora Rosa Fabregat i Armengol, pionera de la ciència-ficció catalana.
Monument
L'edifici de la Universitat de Cervera, de planta rectangular amb torres prismàtiques als angles, es va aixecar entre 1718 i 1740 al costat de l'antic call jueu de la ciutat per acollir la universitat que Felip V havia creat el 1717, després de tancar les altres sis existents a Catalunya, com a premi a la fidelitat de Cervera durant la guerra de Successió i càstig a la desafecció de Barcelona. Regida per uns estatuts de 1726, va impartir teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis fins al 1842, quan la universitat va ser traslladada definitivament a Barcelona. L'edifici, d'estil neoclàssic, està declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
Església gòtica catalana construïda entre els segles XIV i XV al centre de Cervera, comarca de la Segarra (Lleida), amb elements romànics reaprofitats. Les capelles del creuer ja estaven acabades el 1334 i l'altar major es va consagrar el 1358; la façana original, enderrocada el 1821, va ser substituïda per una altra de neogòtica. Té tres naus amb capelles laterals entre contraforts i un absis poligonal amb deambulatori de vuit capelles radials. La torre octogonal, de grans finestrals gòtics, es va completar a mitjan segle XV i acull sis campanes, la més antiga de 1424. La portalada sud conserva un portal romànic del segle XIII amb l'escena de la caritat de Sant Martí. Està declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
Sant Pere el Gros és una església romànica de planta circular situada a les afores de Cervera, al sud-oest, en una petita elevació al costat de la confluència del torrent Salat amb el riu Ondara; és el temple romànic construït més a l'oest de tots els d'aquest període. Data del segle XI i és l'única resta conservada de l'antic complex monàstic de Cervera; la seva planta centralitzada, amb absis semicircular, ha portat alguns autors a atribuir-li un possible caràcter funerari. L'entrada, amb arc de mig punt, està desplaçada de l'eix que defineix l'interior, format per la rotonda i l'absis units per un tram de transició; el mur interior es va buidar amb fornícules, i la coberta forma una falsa cúpula sobre la nau. És un monument declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
El nucli antic de Cervera, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) com a conjunt històric el 1991, s'articula al voltant del carrer Major, des de la plaça Major fins a l'antic portal de Santa Maria, i al barri de la Universitat, presidit pel seu imponent edifici del segle XVIII. La vila va créixer als peus del castell, alçat al puig de Montserè i documentat ja el 1026; el 1182 Alfons I va concedir als seus habitants el dret de formar confraries i nomenar cònsols, i el 1275 Jaume I li va atorgar el privilegi de vila reial. Les muralles que van convertir la ciutat en una veritable fortalesa, el conjunt de les quals està declarat Bien de Interés Cultural, es van aixecar en temps de Pere III el Cerimoniós, a mitjan segle XIV, davant l'amenaça de guerra amb Castella.
Monument
Edifici barroc dels segles XVII i XVIII que presideix la plaça Major de Cervera, a la Segarra, considerat una de les realitzacions més originals de l'arquitectura civil del barroc català. Encara que ja al segle XIV existia un edifici amb funció de paeria, l'actual es va construir sota la direcció de Francesc Puig a partir de 1679, es va concloure el 1688 amb la col·laboració del seu fill, també Francesc, i va ser ampliat el 1786 segons disseny de Jaume Padró. La seva façana, organitzada com un cos simètric centrat per la portalada i un finestral, s'ha conservat pràcticament inalterada. L'edifici es va restaurar entre 1985 i 1990 sota la direcció de l'arquitecte Enric Solsona. Està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
El castell de Castellnou d'Oluges s'alça a la riba esquerra del riu Sió, sobre el tossal on s'assenta la vila closa de Castellnou, agregada a Cervera, a la Segarra. Documentat des del segle XI, quan formava part del comtat de Berga, va passar pels vescomtes d'Àger i Cabrera i el 1105 es va repartir entre les canòniques de la Seu d'Urgell i de Solsona. Durant els segles XII i XIII va estar vinculat als Cervera, i des de finals del XIII als Oluja, que li van donar el seu nom actual; el 1358 tenia 23 focs. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) Joan II el va cedir al seu capità Rodrigo de Bobadilla. Molt deteriorat, conserva lenços perimetrals a l'oest i al nord, una torre rectangular de vuit metres i el portal adovellat d'accés a l'antiga vila closa.
Monument
Castell documentat des de 1078, amb una torre rectangular del segle XI ampliada amb una torre trapezoïdal als segles XII-XIII; va perdre la seva funció defensiva al XVII, quan es va convertir en masia, i va ser restaurat a partir dels anys 1990.
Monument
Restes d'una casa forta de Cervera, a la vila homònima de la Prenyanosa, documentada des de 1045, quan Guillem, fill d'Elomar, la va donar a la seva esposa i fill; ja el 1024 s'esmenta el lloc com a 'Prinnonosam', al terme de Santa Maria de Guissona. Des del XII va dependre del capítol de Guissona i dels senyors de Fluvià, fins que el 1270 Guillem de Fluvià la va vendre al prebost de Solsona, d'on va prendre nom el llinatge Prenyanosa; en el fogatge de 1358 tenia 19 focs. L'antic castell va ser substituït per dos edificis units per una torre rectangular, amb la data 1712 en una llinda; l'altre, can Graells, és un casal reformat com a habitatge de pagès. Des del XVI es va transformar en casa senyorial i avui són masies agrícoles. Està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
Castell de Cervera, primera fortalesa de la ciutat de Cervera (Segarra, Lleida), documentada per primera vegada el 1026, ja al segle XI, quan va ser donada per la comtessa Ermessenda de Carcassona i el seu fill. Cap al 1050 va passar sota el control dels comtes de Barcelona, i el 1067 ja apareix documentada com a feudatària la família Cervera. El rei Joan II va ordenar obres de restauració entre 1465 i 1470, però el castell va ser destruït al segle XIX i a mitjan segle XX només en quedaven ruïnes. S'alça a 542 metres d'altitud sobre el turó de Montseré, dominant la vall del riu Ondara, i està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
El recinte fortificat de Cervera és la muralla de la vila, declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), desenvolupada a partir del castell del turó de Montseré, al sud-oest de l'actual nucli urbà. Els murs i les torres de defensa es van edificar al segle XIV, aprofitant una fortificació anterior ja esmentada al segle XI. El 1285 el rei Pere II va ordenar aixecar muralles i excavar fossats davant l'amenaça d'una invasió francesa, i la conversió de la vila en fortalesa es va completar a mitjan segle XIV sota Pere III, davant el conflicte amb Castella. Les seves muralles van ser bombardejades per primera vegada en el setge de 1463-1465 per les tropes de Joan II, i el 1706 les de l'arxiduc Carles d'Àustria van obligar a rebaixar-ne l'alçada com a represàlia pel suport a Felip V.
Monument
La Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera és un edifici modernista projectat per César Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí i especialitzat en construccions agrícoles com les cooperatives vinícoles de Tarragona. El Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca, fundat el 1919 per pagesos de la comarca per fer front a l'abandonament del camp, va aixecar l'edifici entre 1920 i 1922 com a fàbrica de farina, estratègia amb la qual van eludir una llei que limitava la venda de blat fora de la província. Un incendi el va destruir completament el 7 d'agost de 1923. El conjunt, a les afores de la població al costat de l'estació de tren, inclou a més un local social i magatzems de cereals. L'Ajuntament el va adquirir el 2002 i l'any següent va ser declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya); des de 2023 acull a la seva ala sud el Museu del Blat.
Monument
El castell de la Cardosa s'alça al nucli urbà del poble de la Cardosa, terme de Cervera, comarca de la Segarra. És un edifici de grans dimensions i planta quadrangular, amb teulada a doble vessant i planta baixa, dos pisos i golfes. La porta principal, d'arc de mig punt adovellat i precedida per tres esglaons, queda flanquejada per dos contraforts, i als pisos superiors s'obren finestres de mida diferent. Es té notícia del lloc des del segle XI, quan formava una quadra sota diversos cavallers; el 1452 Guillem de Tàrrega en va comprar la senyoria, i l'edifici actual procedeix d'una reforma del segle XVII que el va convertir en casa forta senyorial, amb la data de 1678 gravada al portal. A principis del XIX els últims senyors van ser els Montull i Tello. La casa senyorial, convertida després en masoveria, va ser restaurada per l'artista Montse Gomis, que en va fer la seva residència i espai d'art i cultura.
Activitat
La Festa Major de Cervera, dedicada al Sant Crist, se celebra el cap de setmana del quart diumenge de setembre, de divendres a dilluns. El divendres a la nit tenen lloc el pregó i la tronada; el dissabte a la tarda, la trobada de gegants; el diumenge, la processó amb el seguici festiu i una actuació castellera; i el dilluns, una festa major petita amb activitats infantils.
Curiositat
Plat tradicional de la Segarra a base de carn de porc guisada lentament.
Curiositat
Plat tradicional de bacallà de la cuina de la Segarra, servit a les festes majors de Cervera.
Natura
Riu de la conca de l'Ebre que neix, amb el nom de barranc de Civit, prop del terme de Talavera, a la Segarra, i que recorre també les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell i el Segrià abans de perdre's entre els regadius del Canal d'Urgell, construït el 1860. En el seu curs per la Segarra passa per Montfar, Pallerols, Sant Antolí i Vilanova, Sant Pere dels Arquells, Vergós i la mateixa Cervera, entre altres nuclis. Localment és conegut com un riu contaminat: el 2011 la Unió Europea va multar el municipi de Tàrrega per abocar aigües residuals mal tractades al seu curs, incomplint la normativa europea.
Fita
El 1359 Pere III va reunir Corts a Cervera per finançar la guerra contra Castella. D'aquella assemblea va sortir la Diputació del General, l'organisme permanent que recaptava els donatius i que és l'origen de la Generalitat de Catalunya.
Fita
El 1469 Ferran, príncep d'Aragó, va acceptar a Cervera les condicions del seu matrimoni amb Isabel de Castella. L'acord signat a la vila va preparar la unió dinàstica de les dues corones, segellada aquell mateix any a Valladolid.
Fita
Felip V va promoure el 1717 la creació de la Universitat de Cervera per premiar la fidelitat d'aquesta població durant la guerra de Successió i, de pas, castigar la desafecció de Barcelona: va substituir les altres sis universitats que el rei va tancar a Catalunya, i va quedar regida per uns estatuts sancionats el 1726, amb facultats de teologia, cànons, humanitats, medicina, filosofia i lleis. Per allotjar-la es va aixecar, entre 1718 i 1740, un imponent edifici de planta rectangular amb torres prismàtiques als angles, prop de l'antic call jueu de Cervera, avui declarat bé cultural d'interès nacional. Va funcionar fins al 1842, quan les facultats es van traslladar definitivament a Barcelona.
Fita
El pilot Marc Márquez va néixer a Cervera el 1993 i és un dels motociclistes més llorejats de la història del mundial. El seu germà Àlex, també nascut a la ciutat, ha guanyat igualment títols mundials.
Gastronomia
Licor digestiu elaborat a Cervera per maceració de farigola i altres herbes dels secans de la comarca. Se serveix fred com a final d'àpat i és un dels productes amb nom propi del receptari segarrenc.
Gastronomia
Galeta seca de farina, ou i ametlla sencera, tallada a llesques i cuita dues vegades. Els obradors de la comarca l'elaboren tot l'any i acompanya vins dolços i licors d'herbes al final dels àpats.