Poble
Tàrrega és la capital de la comarca de l'Urgell, a la província de Lleida, amb 19.057 habitants (INE 2025), el segon municipi més poblat de la província, l'economia del qual es recolza en el comerç i en les indústries alimentària i metal·lúrgica. L'origen del seu poblament estable es remunta al domini musulmà, quan es van construir el castell i les muralles, al segle X; a mitjan segle XI el comte Ramon Berenguer I va conquerir el castell, i la seva posició estratègica va afavorir el creixement de la vila a l'edat mitjana. La majoria de les seves construccions destacades es van aixecar al segle XVII. Capital de l'Urgell, coneguda internacionalment per FiraTàrrega, el festival d'arts de carrer, integra els antics pobles de Claravalls, Figuerosa i Talladell.
Monument
L'ermita de Sant Eloi s'alça sobre el tossal del mateix nom, un magnífic mirador sobre la vila de Tàrrega i la plana que l'envolta. És un temple romànic del segle XIII, de nau única, amb un absis poligonal de cinc costats i sostre de fusta, coberta a dues vessants mitjançant arcs diafragma apuntats. Va ser erigida el 1248 per encàrrec de l'argenter Simó Canet i reformada considerablement entre 1728 i 1731. Durant la tercera guerra carlina, el 1872, es va utilitzar amb finalitats militars i es va fortificar amb una muralla i torres que van servir de presó; es va restaurar per al culte el 1876 i de nou el 1964, quan es va refer el campanar. Està declarada bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni més alta a Catalunya) des de 1977.
Monument
Església de Tàrrega (Lleida) protegida com a bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni més alta a Catalunya), en la categoria de monument històric. Es va erigir entre 1672 i 1742, després de l'enderroc d'un temple anterior el 1674, segons el disseny de l'arquitecte Josep de la Concepció, amb una sola nau i capelles laterals intercomunicades, coberta amb volta de canó amb llunetes i una cúpula de mitja taronja sobre el creuer; a aquest cos principal s'hi van afegir després les capelles dels Dolors, de 1704, i del Roser, de 1724, amb la talla policromada de la Mare de Déu. La façana, en tres cossos, no es va rematar fins al segle XX, amb una portalada del segle XVIII atribuïda a Pere Costa. L'interior està decorat gairebé per complet amb pintures murals al fresc realitzades entre 1958 i 2022 per Jaume Minguell i Miret i, després, pel seu fill Josep Minguell i Cardenyes.
Monument
Castell d'origen possiblement àrab, a Tàrrega (Urgell, Lleida), documentat des de 1056, quan el comte Ramon Berenguer I de Barcelona el va donar en dot perpetu a la seva esposa Almodis, la qual cosa hi va fixar la jurisdicció comtal exclusiva. Des del segle XII s'hi va organitzar una complexa estructura feudal amb diversos castlans; el 1069 la castlania es va encomanar a Miró Ricolf de Pinós, amb una guarnició de vint homes. Jaume I va concedir estatuts municipals el 1242, i sota Pere III es van restaurar murs i tanques a mitjan segle XIV. Avui es conserva en molt mal estat: les restes més antigues són dels segles XI-XII, i el més ben conservat és el mur de tancament sud, del segle XV. L'ajuntament va adquirir les ruïnes el 1984. Va ser declarat bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni més alta a Catalunya) el 1985.
Monument
Castell documentat des de 1075, quan el comte Ermengol IV d'Urgell el va cedir a Arnau Traver; avui només en resten unes poques ruïnes de planta quadrada, cobertes de vegetació, en un turó a 415 m d'altitud. De l'antic castell, que va pertànyer al terme de Guissona dins del comtat d'Urgell, en va néixer la mateixa població de la Figuerosa, que es va anar configurant al seu voltant sobre el pujol on s'assenta. De la fortificació només es conserven tres petits monticles de pedres irregulars travades amb morter, disposats formant un quadrat, amb murs que no arriben al metre d'alçada; als vessants oest i sud-oest del turó s'aprecien a més restes d'altres estructures que podrien haver format part del recinte.
Monument
El castell de Riudovelles s'alça al capdamunt del turó sobre el qual s'assenta el poble, al municipi de Tàrrega. De l'edifici original només es conserven restes de murs, reaprofitats en construccions posteriors adossades; al costat del portal d'entrada que tanca el poble es veu una paret de carreus ben escairats que va pertànyer al castell, a més d'una volta rebaixada de pedra. Es menciona per primera vegada el 1099, a l'acta de consagració de l'església de Guissona, i va pertànyer a l'orde del Temple entre els segles XII i XIV. La seva façana principal es va transformar en casa senyorial al segle XVIII.
Monument
El castell de l'Ofegat, a Tàrrega (Urgell), és un castell declarat bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni més alta a Catalunya) les restes del qual s'alcen sobre un turó aïllat al sud-est d'Altet, nucli agregat a Tàrrega. El castell es documenta per primera vegada el 1133, al testament de Gombau I i la seva esposa Agnès, que van deixar al seu fill unes cases i un alou a «kastrum Offegad»; va donar nom a un llinatge documentat en escriptures dels segles XII i XIII. Va passar després al domini del monestir de Santes Creus, i a finals del segle XV va prendre títol de baronia; el 1559 els seus propietaris el van vendre amb tots els seus drets al consell general de la vila de Tàrrega. De les escasses restes conservades es distingeixen un recinte poligonal emmurallat del segle XI i una torre circular de la qual es conserva una alçada màxima de quatre metres.
Monument
El castell de Claravalls, al municipi de Tàrrega, és un castell-palau gòtic documentat des de 1172 i declarat bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni més alta a Catalunya). S'alça en un pujol que domina el poble i consta de planta baixa i tres pisos amb pati central; ha sofert nombroses modificacions, sobretot afegits i noves obertures, de manera que gairebé no conserva res de la seva tipologia original, cosa que resulta en una tipologia força complexa. Està construït amb carreus de pedra rectangulars i maçoneria, i la part no enderrocada de l'edifici continua habitada. L'obra original, del segle XV, pertany al gòtic, encara que les successives reformes fan que el que avui es veu correspongui en realitat a una reedificació del segle XVII.
Natura
Plana cerealista entre l'altiplà de la Segarra i les terres regades pel canal d'Urgell, amb horitzons amplis i suaus. Descendeix amb un lleuger pendent d'est a oest, des d'uns 400 metres a prop de la Segarra fins a poc menys de 300. Al regadiu, el blat de moro és avui el conreu més estès, amb uns dos terços d'aquestes terres dedicades a cereals de gra; part de la plana va quedar incorporada a la nova comarca del Pla d'Urgell en crear-se aquesta el 1988.
Activitat
FiraTàrrega és el mercat internacional d'arts escèniques més important i amb més trajectòria de l'Estat espanyol, i un dels més rellevants d'Europa. Se celebra cada any el segon cap de setmana de setembre a Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell (Lleida). És un aparador de l'actualitat escènica, amb especial interès en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no convencionals, i busca potenciar el mercat de les arts escèniques i la internacionalització de les companyies catalanes. L'organitza un consell d'administració amb l'Ajuntament de Tàrrega, la Diputació de Lleida, la Generalitat i el Ministeri de Cultura. Va ser fundada el 1981 per l'Ajuntament, impulsada pel grup Comediants de Canet de Mar.
Curiositat
Plat tradicional de porc de l'Urgell, cuinat lentament amb diverses parts de l'animal.
Activitat
Festa major de la capital de l'Urgell, amb una seixantena d'activitats i l'aplec de sardanes de la plaça del Carme.
Fita
El juliol de 1348, en plena pesta negra, una multitud va assaltar el call jueu de Tàrrega i va matar bona part dels seus habitants. Les excavacions de les fosses comunes de les Roquetes van confirmar la violència de l'episodi, un dels pitjors de la Catalunya medieval.
Fita
El 1884 Alfons XII va concedir a Tàrrega el títol de ciutat. El reconeixement va acompanyar una etapa de transformació urbana amb enderroc de muralles, obertura de carrers nous i construcció d'edificis modernistes a l'entorn de la plaça major.
Fita
La línia de ferrocarril entre Manresa, Tàrrega i Lleida es va inaugurar el 1862 i va connectar la Plana amb Barcelona. El tren va consolidar Tàrrega com a centre comercial i de serveis de la comarca i va facilitar la sortida del gra i de la fruita.
Gastronomia
Mostra de productes de fleca que se celebra al maig dins la Festa Major de Tàrrega i que gira al voltant del cóc, la coca dolça o salada pròpia de la comarca. Reuneix obradors locals, degustacions i receptes recuperades.