Poble
Verdú és una vila de la comarca de l'Urgell, a la província de Lleida, coneguda per la ceràmica negra i pel seu castell romànico-gòtic i les seves muralles medievals. El castell es documenta des de 1081; el 1164 va passar a la monja Berenguera de Bellpuig, que va atorgar carta de poblament el 1184, i el 1227 va ser venut al monestir de Poblet. L'església parroquial de Santa Maria, en transició del romànic al gòtic, conserva una portalada amb l'escena del sacrifici d'Isaac i un altar barroc de la Puríssima de 1626, obra d'Agustí Pujol. La terrisseria, dedicada als botijos de ceràmica negra anomenats sillons, està documentada des del segle XIII. A Verdú va néixer el jesuïta Pere Claver. Compta amb 876 habitants (INE 2025).
Monument
El castell de Verdú, bastit cap al 1080 i al voltant del qual va créixer el poble, és una fortificació del segle XI citada per primera vegada el 1081. El 1164 Berenguela de Cervera va concedir als seus habitants el privilegi d'aixecar el nucli urbà al voltant de la fortalesa, i el 1227 va passar a mans del monestir de Poblet, al qual Guillem III de Cervera l'havia empenyorat per costejar una croada. La Baronia de Poblet en va ser propietària fins a la desamortització de Mendizábal el 1835 i va convertir l'antiga fortalesa en residència-palau, amb un celler o Sala Inferior, una Sala Intermèdia i la Sala Noble o de l'Abat Copons, del segle XIV. Conserva elements romànics, gòtics i renaixentistes, i ha estat restaurat en successives fases des que l'Ajuntament va adquirir part de l'edifici el 1988.
Monument
La muralla de Verdú, declarada bien cultural de interés nacional (la figura de protecció del patrimoni més alta a Catalunya), es va aixecar al costat del castell que presidia la vila, als contraforts de l'altiplà de la Segarra. Construïda el 1184 després d'una riuada que va obligar a traslladar la població al turó, comptava amb quatre portals que s'obrien a l'alba i es tancaven al capvespre. Es va anar ampliant en successius cercles, fins a un tercer aixecat al segle XVI quan la prosperitat de les seves fires va obligar a eixamplar la vila. El 1484 l'abat de Poblet va destinar la meitat dels impostos de mercats i fires a les obres del castell, mentre els jurats descrivien la muralla com a «deforme i en ruïna» i demanaven fons per reparar-la. Avui es conserven trams visibles integrats a les cases del poble.
Activitat
Fira dedicada a la ceràmica negra de Verdú, tradició terrissaire documentada des del segle XV; fins al 2014 se celebrava com a Festa del Silló i Fira de la Ceràmica el primer cap de setmana de juny, i avui la vila manté tres forns de ceràmica en actiu.
Curiositat
Tècnica ceràmica tradicional practicada a Verdú (Urgell, Lleida), documentada a la localitat des del segle XIII i dedicada sobretot als càntirs de ceràmica negra, anomenats a la zona «sillons». L'enfosquiment del fang, originalment vermellós, es produeix durant la cocció, quan el forn s'enriqueix amb carboni i hidrogen en absència d'oxigen, la qual cosa provoca una reacció química que ennegreix la peça; polida o brunyida després, adquireix tonalitats negres més o menys brillants. A més del canvi de color, aquestes variacions químiques donen al fang una consistència i duresa més properes a la pedra, cosa que n'augmenta la durabilitat. És una tècnica primitiva, present a Àsia, Europa, Amèrica i Àfrica amb peces datades ja abans de l'any 1000 aC.
Activitat
La festa major de Verdú coincideix amb la tradició firal de la vila: el 1378 Pere III el Cerimoniós li va concedir el privilegi de celebrar fira per Sant Marc, el 25 d'abril, una de les fires de bestiar més importants del Principat fins al 1975. Verdú és també la vila natal de Sant Pere Claver, apòstol dels esclaus, nascut el 1580.
Fita
Pere Claver va néixer a Verdú el 1580, va ingressar a la Companyia de Jesús i va ser ordenat sacerdot el 1616 a Cartagena d'Índies, on va dedicar la seva vida a atendre els esclaus africans desembarcats. Va morir el 1654 i va ser canonitzat el 1888.
Fita
Guillem de Cervera va hipotecar la vila al monestir de Poblet per finançar la seva marxa a Terra Santa, i des de 1227 el cenobi va exercir la senyoria sobre Verdú. La dependència va durar uns sis segles, fins a la desamortització de 1835.
Activitat
El 1378 Pere III el Cerimoniós va concedir a Verdú el privilegi de celebrar fira per Sant Marc, el 25 d'abril. Les fires de bestiar de la vila van figurar entre les més grans del Principat i es van mantenir fins al 1975, marcant el seu traçat urbà.
Gastronomia
El sud de la comarca, al curs alt del Riu Corb, forma una de les subzones vitícoles de la DO Costers del Segre. Verdú manté cellers que elaboren negres i blancs, i els seus vins figuren també a les DO Catalunya i Cava.